El menyspreament de la nostra llengua
Bartolomé Sanz Albiñana Catedràtic d’Educació Secundària, Doctor en Filologia Anglesa
Jo crec, i prou que ho lamente, que l’Església veu el valencià com jo veia don Manuel Sanchis Guarner a mitjans dels anys setanta, com una cosa exòtica i secundària; no sé exactament qué espera per a fer passos fermes. I no en fa cap, conscient dels maldecaps que se’n puguen derivar una vegada partit el meló; cal actuar amb prudència i estalviar-se problemes com els que van sofrir Sanchis Guarner i Joan Fuster, es deu dir dia rere dia, any rere any, segle rere segle. Ja saben també qué li va passar al bisbe don Rafael Sanus († 2010) per ser valencianista i ferm defensor de la litúrgia en la nostra llengua.
Per edat, jo hauria de conéixer l’arquebisbe Cañizares pel seu pas pel Seminari Metropolità de València, però no el recorde. Recorde molta altra gent com els bisbes don José Vilaplana, don Manuel Ureña, don Juan Antonio Reig, don Esteban Escudero, don Jesús Murgui, etc., més o menys de la seua edat. Som, com es pot veure, la “reserva episcopal española”. On era aleshores l’arquebisbe don Antonio Cañizares? Potser en algun col.legi major com el Corpus Christi i el Patriarca o la Presentación i Tomás de Villanueva? No ho sé. Però per l’edat, si estava a Montcada, portava el segell inconfusible del rector Rodilla Zanón, és a dir, “stamped with tradition”, que es diria en anglés.
Allò que tenim en el present és el resultat de segles i segles de silenciar, ningunejar i menysprear la llengua: no li tirarem tota la culpa a don Antonio Rodilla. Crec que hi ha hagut una tendència a creure que, si et parlen en castellà, el tema és més interessant, més acadèmic i té més categoria. I no sols l’Església, miren què passa a la Universitat, per exemple. Es fan classes en valencià? Quin percentatge? El poder valencià i les seues estructures i institucions parlen en valencià? Quants juís es fan en valencià? Quantes escriptures i testaments han vist vostés en valencià? Per a qué va editar la Generalitat Valenciana, per exemple als anys vuitanta, d’entre molts altres materials, dos volums del Manual de llenguatge administratiu valencià?
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha traduit els textos litúrgics en valencià i els ha oferit als bisbes valencians en diferents ocasions, però ells els han guardat al calaix malgrat les directrius del Concili Vaticà II. Sembla que l’Església valenciana acata les exhortacions dels papes a inculturar la fe, a consolidar-la en la “nostra cultura”… no en valencià sinó en castellà. Un indicador de l’interés mostrat per la llengua per part de l’Església valenciana és que no hi ha cap comissió eclesiàstica que s’ocupe de produir textos litúrgics en valencià, contrariament al que passa a Catalunya, Balears, País Basc i Galícia.
Segur que hi ha hagut desavinences que desconeixem. A hores d’ara hem de creure que el tema està en estudi o en mans d’alguna comissió no sabem bé si paritària o paritòria. I vostés ho saben tan bé com jo: si vols que alguna cosa no funcione crea una comissió. Mentrestant, una cosa tenim clara: en gran part, el clergat valencià ignora, com la major part dels valencians, la història pròpia, i si no la coneixem no podem estimar la llengua.
Els arquebisbes valencians en cinc-cents anys es poden comptar amb els dits d’una mà. Ara hi ha bisbes valencians per diverses diócesis espanyoles, però crec que només un parell a la Comunitat Valenciana. Sóc escèptic pel que fa a la solució del tema tractat. Potser en cinquanta o cent anys més tinguem mitjanament clar aquest assumpte. O no.