Vicent F. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte
AL VOLTANT DE LA VIOLÈNCIA SEXUAL A MENORS
Em sembla vergonyós i escandalós l’espectacle que, d’uns anys ací, estem donant en la Comunitat Valenciana respecte a una realitat sagnant com és l’abús a menors.
Una realitat tan greu no pot ser manipulada ni grapejada com a arma llancívola per a defensar interessos partidistes. I, és un fet, que el maneig polític d’aquesta realitat, trista i nauseabunda, s’està produint en les Corts Valencianes, bé per voler agredir el partit contrari o bé per voler defensar i traure profit sense importar-ne les víctimes.
Aquesta realitat punyent s’està presentant amb massa freqüència, i és cert que tots hem de vetlar per eradicar i impedir que continue ocorrent: davant d’ella no podem ni tirar “pilotes fora” ni entretindre’ns-hi per aprofitar-ho en menysprear i afonar uns altres.
Efectivament, vivim deficiències molt serioses en educació, improvisació en formació i supeditació a conveniències polítiques i econòmiques, i això ha de ser criticat i condemnat, més enllà de sigles polítiques i d’ànsies de poder. Aquestes deficiències venen de llarg i la nostra experiència ens diu que ningú pot sentir-se lliure d’aquesta polseguera, ja que solament ens recordem que aquesta xacra és ací quan ens esguita o quan creiem que ens pot servir per a denigrar l’adversari.
Tothom haurà de reflexionar sobre quan ens hem preocupat per aquestes víctimes i si estem disposats a invertir més en educació i també si traurem temps per a acceptar formar-nos en valors, en ètica i en sociabilitat.
Pels nostres carrers deambulen potencials botxins que pertanyen a tots els nivells socials, que van ben vestits i, en molts casos, són persones influents; així com uns altres són desarrapats, perquè en tots els nivells socials es dona la presència de persones sense formació i sense “ànima”; es dona entre polítics i religiosos, entre empresaris i obrers, entre rics i pobres, entre capitalistes i pobres, perquè, malauradament, tot depén de l’aposta que cada persona faça per humanitzar-se, culturitzar-se i socialitzar-se.
Vivim una situació preocupant, perquè el nostre sistema educatiu ha posat bastant més èmfasi a escolaritzar que a educar, ja que no està destinant prou a invertir en el bé més preuat i necessari per a tota persona que és ajudar-la a créixer en “ús de raó” i més aviat volem salvar estadístiques que políticament ens deixen “bé”, encara que s’acabe l’escolarització amb bastant analfabetisme en sociabilitat, civisme i consciència d’esforç per a construir-se i poder obrir-se camí en la vida.
Avui gaudim de moltíssima informació; diria que més que mai, gaudim de més possibilitats que antany per tindre accés als mitjans de comunicació; però, més enllà de qüestions tècniques, no hem treballat prou l’humanisme i, amb això, s’està manifestant una manca de valors essencials per a entendre allò de “no vulgues per als altres, allò que no vulgues per a tu”.
No ens estranyem, doncs, dels nostres comportaments agressius i també acusadors si els nostres comportaments són els que es constaten en els nostres parlaments, en els llocs de treball i en el dia a dia.
Allò que es viu és el reflex del que se sent, i sembla que sentim poc respecte cap a l’ésser humà.