Aquest Article del sociòleg Fernando Vidal publicat en Vida Nueva nº 3261 posa l’accent sobre el significat d’una invasió com la d’Ucraïna, ultra l’evident injustícia i trencament de les regles internacionals: les nacions, diu Vidal, s’han configurat quasi com a humanitats paral·leles.
ENS HAN ENVAÏT A TOTS
Ja no se sosté més, són insuportables els impediments que els nacionalismes posen a la comunió entre tots els éssers humans. El que pateixen els ucraïnesos som nosaltres mateixos patint-ho. No han envaït Ucraïna, sinó que ens han envaït a tots. Hem de refonamentar el que significa fraternitat.
En 2019, Trump va proclamar en l’ONU que el futur no pertany als globalistes, sinó als patriotes, i va assenyalar, d’aqueixa manera, l’enfortiment dels projectes despòtics que, com Putin, estaven usant el nacionalisme per a legitimar els seus interessos.
A l’inici de la pandèmia, i amb la publicació de Fratelli tutti, vam poder constatar l’emergència d’un moviment reaccionari anti-cosmopolitista. D’altra banda, Fratelli tutti constata que s’ha detingut la línia del progrés mundial de la democràcia i que l’autoritarisme no solament no es redueix, sinó que es consolida.
Especialment, el post comunisme ha solidificat un model d’ultracapitalisme dirigit des de la plutocràcia estatal i la seua clientela d’oligarques. Han aprofitat l’ultraliberalisme globalitzador i mobilitzen el pitjor del nacionalisme. Junts, nacionalisme i ultracapitalisme, formen un conglomerat ideològic amb els negacionismes, supremacismes, el fonamentalisme religiós o l’avanç de la ultradreta.
Les nacions són comunitats patrimonials i culturals, però la seua evolució moderna les va configurar quasi com a humanitats paral·leles, amb la seua deriva racista i supremacista. La guerra d’Ucraïna ens demostra que la civilització de la globalització és un projecte fallit, perquè falla en els seus fonaments sobre el que és l’ésser humà, la Terra i la fraternitat. Aquesta última modernitat és un intent de civilització escrit amb un sol ull i necessitem la profunditat que dona mirar amb els dos.
Fernando Vidal