Per això, és èticament indignant que la UE anime el jovent rus a negar-se a participar en la guerra contra Ucraïna, mentre dóna suport al govern de Zelenski en obligar tots els homes en edats compreses entre els 18 i els 60 anys a posar les seues vides al servei d’un conflicte del qual no en són responsables. Dues vares de mesurar una mateixa realitat. El règim de Putin reprimeix durament qualsevol indici de deserció en les seues files. I el règim d’Ucraïna també, fins al punt que tots aquells que intenten fer valdre el seu dret universal a l’objecció de consciència són detinguts i reclutats contra la seua voluntat.

Estem parlant de dos estats que, abans de la invasió russa d’Ucraïna, tenien unes societats militaritzades fins al moll de l’os. La russa, avesada al conflicte permanent contra països veïns de la històrica òrbita soviètica, dedica un percentatge descomunal al Ministeri de la Guerra, que arriba al 20% del PIB. És a dir, que un de cada cinc rubles serveix per a preparar i executar guerres sense aturador en funció dels seus interessos geoestratègics.

Per la seua banda, l’Estat ucraïnès té un panorama encara més dolent: està hipotecant tot el PIB de les properes generacions. I no tindrà més remei que posar a preu de saldo tots els seus recursos i totes les seues matèries primeres en mans d’una Unió Europea que mai no actua de manera desinteressada. Si abans de la guerra, la societat ucraïnesa ja patia un nivell de militarització elevat per la seua intervenció bèl·lica en les massacres contra el Donbass i pel ressorgiment de grups armats descontrolats d’ideologia feixista, el futur de la majoria quedarà marcat amb un terrible ferro roent d’odi i de venjança.

Davant d’aquest escenari tan monstruós, és important posar en valor la insubmissió com una de les eines més útils que hi ha a l’abast de la ciutadania russa i ucraïnesa, violentada per una guerra orquestrada amb bombo i platerets pels gossos falders dels grans poders econòmics. Uns gestors europeus que neguen l’asil polític als desertors en general, que envien tones i tones d’armament i que pretenen justificar l’increment dels pressupostos militars fins a límits exorbitants. I de pas, implantar el pensament únic i frenar les protestes de la població.

Per a trencar aquesta dinàmica bel·licista, els moviments d’objecció de consciència, en defensa de la insubmissió i de l’antimilitarisme han convocat, aquest 9 d’abril, mobilitzacions arreu de l’Estat per a exigir la pau a Ucraïna, la desmilitarització total i la justícia social. I entre moltes altres coses, que els estats de la UE accepten tots i cadascun dels insubmisos desertors de tots els exèrcits, perquè matar o morir en una guerra no pot ser una obligació cívica per molt que la indústria militar la beneïsca.