PROPOSTES PER MILLORAR L’ESGLÉSIA DE MALLORCA
Per posar en pràctica, sense haver d’esperar el final del Sínode 2021-2023
—Dirigides principalment al bisbe i als rectors, com també al poble cristià esperançat—
L’Església, formada per tots els batiats, més que per salvar la seva estructura, ha de comunicar la BONA NOVA, tot practicant el tarannà democràtic de les primeres comunitats: “Germans, triau entre vosaltres set homes de bona reputació, plens de l’Esperit Sant i de saviesa, i els encarregarem aquesta tasca…“ (Fets dels Apòstols 6,3). Per això, amb sincera estimació a l’Església, tot esperant canvis renovadors, DEMANAM:
- La sensibilitat democràtica s’ha de manifestar a l’hora de distribuir responsabilitats: l’elecció dels membres dels distints organisme eclesials s’ha de fer de baix a alt, i no al revés.
- Cada parròquia ha de tenir un responsable amb manya, home o dona, prevere, diaca, laic o laica i un consell parroquial deliberatiu que informi tots els seus membres i elevi els acords al bisbat.
- S’han d’organitzar trobades periòdiques a nivell diocesà amb representants de parròquies i comunitats diverses —amb diàleg pràctic, obert i sincer— sobre necessitats, projectes problemes i solucions de cada àmbit. També es faran assemblees diocesanes i parroquials sobre temes administratius i econòmics, i es donarà publicitat dels resultats.
- Cal elaborar una base de dades diocesana on s’inscriguin els fidels, per conèixer millor la realitat.
- Insistir en la informació i formació tot incrementant la preparació d’equips que ofereixin a laics i laiques de parròquies i petites comunitats, coneixements bàsics de Bíblia, teologia, litúrgia…
- Amb llenguatge actual cal atendre i acompanyar adolescents i joves; sense ells no hi ha futur.
- Els mitjans de comunicació de la Diòcesi no s’han de centrar tant en actes de culte i reflexions piadoses; han d’informar més sobre la tasca social i tot allò que ajuda a construir el Regne de Déu.
- Perquè som Església ecumènica s’han de fomentar trobades i celebracions diocesanes i parroquials amb comunitats evangèliques, jueves, musulmanes, budistes…
- Pobres, immigrants, marginats i exclosos han de ser els privilegiats en rebre la dedicació de la comunitat cristiana. L’Església mallorquina, sense retenir béns que són del poble, ha de posar més recursos al seu servei. Temples tancats, rectories buides, locals no utilitzats, joies, donacions, herències… es posaran en ajut de persones vulnerables: pobres, immigrants, marginats, LGTBI…
- El patrimoni diocesà s’ha de destinar a les necessitats de conservació, culte i reunió de fidels.
- Els càrrecs dignataris dins la diòcesi han de ser suprimits com a prova de fidelitat al missatge de senzillesa evangèlica. Igualment el bisbe no ha de residir a un palau.
- Cal fomentar la desclericalització d’aquesta Església local, tal com s’acordà al Sínode Diocesà de 1999 i reiteradament ha demanat el papa Francesc.
- Les dones han de ser protagonistes amb igualtat de condicions que els homes.
- Molts cristians deixaren la Institució perquè aquesta no ha sabut assumir compromisos que surten de l’Evangeli. Cal escoltar i atendre la gent allunyada i demanar-nos per què tanta gent ha fugit.
- Celebrar l’Eucaristia no ha de ser l’única acció dels fidels practicants (entorn de 2%-6% de creients). Moltes celebracions solen ser rutinàries i obsoletes (ritus i llenguatge corresponen a altre temps i cultura); han de connectar Evangeli i vida. La Bíblia no pot ser interpretada literalment. La missa ha de ser sobretot “eucaristia” (compartir i donar gràcies). Cal apropar físicament els participants a la celebració (Quan un grup és petit, millor celebrar entorn d’una taula). Cal encaixar dins la mentalitat actual i, sobretot, arribar al jovent. Repetim, sense joves no hi ha futur.
- Els cristians de Mallorca hem de conèixer la resposta diocesana final al qüestionari sinodal que s’enviarà a Roma; representants dels grups sinodals han de poder participar en la seva redacció.
* Cada cristià és deixeble i missioner.
* S’ha de preveure la implicació dels laics, fins i tot en funcions de govern i de responsabilitat.
* És essencial la presència i participació dels laics perquè cooperen al bé de tota l’Església i amb la seva vida familiar, el seu coneixement de les realitats socials i la seva fe poden descobrir els camins de Déu en el món.
* Els laics poden fer aportacions vàlides, sobretot per a la promoció de la família i el respecte dels valors de la vida, de l’Evangeli (llevat de les realitats temporals) i del discerniment dels signes dels temps. (Constitució apostòlica Predicate Evangelium 10 – 19.03.2022)
Grup sinodal Gent Cristiana Aporta. Mallorca, 5 d’abril de 2022: Pere Barceló Barceló, Jaume Barceló Mairata, Cecili Buele Ramis, Joan Caldentey Barceló, Magdalena Fullana Jaume, Josep Garcia Mallada, Pere Mascaró Munar, Domingo Mateu Conti, Miquel Monroig Mestre, Guillem Ramis Moneny, Maties Ribas Gomila, Catalina Salom Perelló, Jaume Sancho Gili, Bernat Vicens Vich.