Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.
¿És molt destarifat pensar que una dona puga ser nomenada administradora parroquial?
No estem parlant de cap accés de les dones al sagrament de l’ordre, que també caldria parlar-ho sinó d´una acció administrativa, gestora, de responsabilitat en nom de l´arquebisbe; qüestió purament jurídica, de fer de cap de la comunitat parroquial. Però no, pareix que una cosa és parlar del respecte que l’Església diu tenir amb les dones i altra cosa concedir que una dona siga el cap d´una comunitat parroquial, nomenada oficialment pel bisbe de la diòcesi.
A València hem perdut eixa oportunitat: en aquest moment que la parròquia de la Immaculada de Vera està “seu vacant”, no s´ha pensat en ser nomenada una dona al capdavant d´una comunitat parroquial de forma totalment oficial pel bisbe de la diòcesi.
La parròquia de Vera, per molts anys, ha sigut el caliu, dintre de l’església valenciana de totes aquelles persones que, des del temps del Concili Vaticà II, realitzaven experiències per una Església diferent de la tradicional i el molt estimat i benvolgut Pepe Vila les acollia i procurava fer-los un lloc per al seu discerniment. Allí acudien a formar comunitats de base, comunitats populars, també per al discerniment vocacional, per retrobar-se amb una església oberta i conciliar. També era el caliu per als sindicats obrers i per als moviments del món del treball, així com per a tota la població marginada i pobra.
Eixa llavor ha sigut continuada fins al dia d’avui pel nostre amic i també benvolgut Julio Ciges, qui fa dos mesos ens deixava per retrobar-se amb la plenitud divina.
Ha anat creixent una comunitat viva, dinàmica, compromesa, profètica i arrelada al món. No volent perdre el seu tarannà ha estat proposant una nova visió eclesial més enllà de la visió eclesiàstica, oferint la possibilitat que la mateixa comunitat parroquial li facilitara a l’arquebisbe de València la seua cap i així oferien que la parroquial Immaculada de Vera fora la primera comunitat a València on al capdavant de la parròquia hi haguera una dona, elegida i proposada per la mateixa comunitat parroquial.
Allò que és part de la tradició de l’Església, pareix que encara no corren temps favorables per a ser acceptat. El proper dissabte, dia 25 de febrer, serà presentat, per part de la jerarquia diocesana, un nou rector, sense dubte, sacerdot, mantenint així el que és tradicional.
Segurament, al nou rector, la jerarquia eclesiàstica li demanarà que deixe actuar les dones, que els done responsabilitats, però se seguirà mantenint l’esquema jeràrquic on les dones són considerades molt bones serventes, però no poden ser representant del bisbes al capdavant d´una parròquia.
Aquesta decisió no és per a congratular-nos, encara que potser no alçarà cap polseguera per a l’oficialitat eclesiàstica, però per les comunitats que lluiten per una Església igualitària i seguidora del Crist, sí que crea decepció i manifesta una continuïtat que cal renovar.
A tot açò, ni la comunitat ni el nou rector tenen res a veure amb aquesta decisió, que converteix rector i comunitat parroquial en víctimes d´un sistema eclesiàstic que mereix ser renovat i posat al dia.