José Mª Jordán Galduf és excatedràtic d´Economia de la Universitat de València.
La professora Adela Cortina, Catedràtica d’Ètica de la Universitat de València, acaba d’inaugurar amb una conferència magistral un nou seminari anual (el que fa 33) organitzat per la Fundació ETNOR. Sempre és un plaer escoltar-la. Sempre aporta paraules que són un clar ensenyament. Una mena de llum entre tanta foscor com ens envolta a hores d’ara. Recapitule ací, al meu estil, una part del seu propi vocabulari.
Enguany se celebra el 75 aniversari de la Declaració dels Drets Humans al mateix temps que el món es veu sacsejat per diferents problemes. Entre d’altres, les guerres, unes polaritzacions que ens estan destrossant com a societat, el repte dels fluxos immigratoris i el desafiament que implica el canvi climàtic. Com obrir camins cap a la pau, cap a una millor convivència social i un futur més sostenible?
Hi ha tres models d’organització de les societats democràtiques (perquè cal rebutjar d’entrada qualsevol règim autocràtic). Un primer model consisteix en una convivència que se basa en la indiferència entre els diferents grups socials, de manera que hi domina una “tolerància intolerant i sense respecte”.
Un segon model és el del conflicte, de forma que la societat se configura com un conjunt de grups socials en permanent enfrontament (jocs de suma zero amb interessos sovint desconeguts), tot reforçant-se unes polaritzacions que ens estan matant com a societat.
I hi ha un tercer model que entén la societat com “un sistema equitatiu de cooperació”. Hi es tracta de donar a cadascú el que li correspon i pensar en treballar tots plegats. La clau en aquest model és la cooperació, i fixar-se objectius a mitjà i llarg termini que siguen sostenibles en el temps. És un model basat en un contracte social que acorda els principis de justícia social que regeixen la societat.
Si volem apuntalar amb aquest tercer model (sens dubte el millor, el més desitjable) el funcionament de la nostra societat, cal superar els altres dos models: tant aquell en què la convivència se basa en la indiferència com aquell altre en què els grups socials es troben en permanent conflicte (amplificant-se les polaritzacions).
Cal avançar així cap a un sistema més cooperatiu entre els diferents actors (empreses i treballadors, diferents partits i institucions socials i regionals), tot superant un joc d’interessos de suma negativa que ens esgarra com a societat i ens allunya de la consecució d’un món millor (amb resultats de suma positiva per a tots). Això demanda, a la fi, més diàleg, responsabilitat i generositat, amb una visió sense miopia de les coses.