José Mª Jordán Galduf és excatedràtic d´Economia de la Universitat de València.
Fa uns dies vaig presentar un nou llibre meu a la Biblioteca de Llíria. Porta pertítol Pulsiones del destino, i per subtítol Notas sobre la vida, dos premios y un adiós(publicat en Edeta Editorial, igual com els tres anteriors). Pense que aquest és un llibreun poc diferent, amb més caràcter literari. Una mena de diari íntim que comunicaexperiències i sentiments personals al llarg d’un cert temps, cada dia definit per unaparaula que expressa una inquietud singular; un conjunt de reflexions, amb menció de nombrosos textos i novel·les que han estat bon aliment per a mi.
Vull agrair molt sincerament a totes les persones que m’acompanyaren en aquell acte, tot mostrant-me el seu afecte i interés pel meu treball. I especialment a les quatres persones que hi aportaren els seus comentaris tan respectuosos i interessants sobre el llibre: Dolors López i Reme Tordera (des de l’àmbit de la Biblioteca), Javier Pons i Santiago Vicente (des de l’àmbit de l’ensenyament). Confesse que no m’agraden molt els actes de presentació dels meus llibres. Cada vegada m’agraden menys, perquè em fan patir. Sense voler s’enterboleix el meu cap i el meu cor amb una ombra de preocupació sobre el nivell d’assistència de públic o el grau d’interés que generaran els llibres (o si se’n compraran pocs o molts). Lluite contra
aquestes preocupacions alienes completament al motiu que em portà a embarcar-me en un projecte literari específic. Per això he d’agrair encara més l’ambient tan càlid que va envoltar la darrera presentació i constituí un veritable bàlsam anímic per a mi.
Un avió de paper. M’agradaria que, per art de màgia, un senzill avió de paper
fera saber a cada lector potencial l’interés que podria representar per a ell o ella la lectura del meu llibre. Donar-los a conéixer la forma concreta en què les meues inquietuds i vivències poden connectar amb les seues, fent-ne gaudir de la lectura i provocant unes reflexions adequades segons l’estat d’ànim, com un ajut per a expandir la ment i l’esperit. Sé que és un somni, un desig quasi impossible.
En mig de tant de soroll mediàtic i publicitari, de tanta oferta bibliogràfica, com encertar en les lectures més satisfactòries i convenients per a cadascú de nosaltres?
Com prioritzar-les? Dies enrere, en el Taller de Pensament Lliure amb persones amb problemes de salut mental que dirigeix Ana Zapater, un dels xics ens feu alçar a tots el cap fent-nos observar que hi havia un avió de paper enganxat al sostre de la sala. Com havia arribat aquell avio fins allí? Qui l’havia pogut llançar tan alt? L’avio de paper que jo somiava per a invitar a la lectura dels meus llibres també estava enredat en algun lloc
sense poder arribar a molts dels destinataris potencials.
El darrer llibre meu recull igualment un grapat de cites de grans pensadors que inviten a la reflexió personal. Ara mateix n’hi afegiria una altra a càrrec del filòsof austríac Karl Popper: “En esencia somos criaturas sociales. La idea de que uno pueda empezar algo de la nada, libre del pasado o sin deuda alguna a otros, no puede estar más equivocada”.
Atenció que, de manera misteriosa, igual vos arriba per sorpresa l´avió de paper que jo he somiat (i desitjat) enviar, amb una invitació personal de lectura del meu llibre.
Tant de bo siga així.