Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.
Hem entrat en el temps dels propòsits. Encetem un nou any i és molt típic manifestar aquells desitjos que al llarg de l’any voldríem aconseguir. I el que es mostra són propòsits individuals, que miren la pròpia salut o que apunten a obtenir metes que ens interessen, però no solen aparéixer propòsits comunitaris, de relacions personals, d´entesa amb els qui no pensen com un ni tampoc apunten a treballar per establir una major entesa entre les persones iguals i les diferents.
Avui estem involucrats en moltes guerres, en massa abusos i en unes polítiques d’esclavitud disfressades. Se celebren moltes reunions, però seguim cadascú a les nostres coses, atenent només els propis interessos i tot amagat sota la capa de la democràcia i de les religions.
Caldria que la societat i l’Església es proposaren deixar de viure d’aparences i atrevir-nos a dir les coses pel seu nom, deixant al descobert el caciquisme que es viu al poder i descobrint-hi les apetències interessades i la desconsideració a la crua realitat de les persones. És cert que sota la capa de la democràcia i de la religió es fa passar per bé comú allò que són polítiques i doctrines esbiaixades per pors, ideologies i posicionaments sectorials, i no és la persona el centre i l’objetiu del nostre quefer.
Els nostres pobles són plurals i cal fer propòsit de fer sentir que totes les persones en formen part; s’ha de fer l’esforç de procurar mostrar comprensió, acceptació i estima i no fer passar a totes les persones pel mateix embut ni menysprear ni condemnar a qui no accepta o no viu eixes proclames.
La boca se’ns ompli parlant de Drets Humans, però allò de llibertat de moviment, allò de possibilitat de viure el dret en un sostre, allò de llibertat religiosa…, queda molt valorat al paper, però no és real a la vida de cada dia. Ací tenim l’última decisió de la Comunitat Europea en matèria de migració: endurir la llei d’estrangeria, continuar volent posar portes al camp, no acceptar la identitat de cada persona i el que fa a l’Església, volent mantenir pràctiques religioses fora de la comprensió antropològica i de tot el que diuen les ciències humanes sobre la persona. I tot açò queda fora dels propòsits per al nou any.
Les guerres ens mostren el fracàs del nostre sistema democràtic perquè no mostra capacitat de diàleg i d’enteniment i perquè no mostra capacitat d’aturar tants morts, tanta injustícia i tant desgavell, per més que les institucions aparenten preocupació, però sols és un paperot, ja que no volem comprometre’ns. Es condemnen els fets, però mirant cap a un altre costat i no fent front a l’abús i als crims humanitaris.
I l’Església tancada al seu món, volent-nos fer creure que la doctrina proposada és voluntat divina, sense acceptar reconéixer que és un sistema i una doctrina construïda des d’una mentalitat i en una època en què la concepció de la vida i de l’ésser humà no respon a la realitat del concepte de vida i de persona d’aquesta època. Mantenir avui com a veritat irrefutable i inamovible allò que va ser produït des d’una mentalitat i des d’una concepció de la persona i del món arran aquella època diferent de l’actual està fora de lloc i sona més a imposició sense sentit.
Possiblement, ens ajudaria molt no viure anquilosats en allò que ens dona seguretat si no respon a les problemàtiques i qüestionaments que requereixen la societat i cadascuna de les persones.
Les guerres segueixen, la producció armamentista camina a l’alça, la pobresa avança, la indiferència s’ha establit i pareix que no volem replantejar-nos el sistema imperant ni preguntar-nos on van els adoctrinaments religiosos. Doncs bé, encara que en aquest moment ni les democràcies ni les religions es fan aquest propòsit, els convide a fer que les persones sí ens plantegem si volem seguir, sense pensar, les polítiques i les doctrines que se’ns proposen per a actuar en conseqüència i de forma responsable i així no dir allò que tots diuen i no fer allò que tots fan sinó aportar el nostre treball i les nostres deduccions personals en favor dels altres.