Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.
Tot cos necessita d’un esquelet per poder mantenir-se dret, però cal que eixe esquelet es mantinga en unes condicions adequades per a realitzar tots els moviments que el cos necessita per al seu desenvolupament.
Les estructures són necessàries per poder mantenir organitzacions, moviments, parròquies i grups; són qui faciliten consistència i fermesa; ara bé, no és l’estructura la cara visible d’una institució ni tampoc pot ser condicionament obstaculitzador perquè es puga progressar i créixer.
L’Església, com a institució, requereix també d’una estructura, suport per al seu funcionament de forma coordinada, per mantenir estabilitat, però caldrà estar sempre molt atents a la flexibilitat de la seua estructura enfront dels diferents condicionaments que el dia a dia li vaja requerint i no passe a ser un fre que impedisca evolucionar i adaptar-se als signes dels temps creant immobilisme i allunyament de la realitat a qui servir.
A l’Església li està passant açò mateix: està paralitzada i quedant-se embalsamada per la immobilitat, sotmesa per les estructures on és assentada. No és l’Evangeli el motor i garant de la seua vida, sinó l’estructura caduca i inadaptada al mateix temps allò que li posa fre al seu actuar, i l’obliga a viure allunyada del dolor, del sofriment i de les persones que són rebutjades, marginades o condemnades sense misericòrdia ni comprensió. L’estructura no té cor, sinó anatema i expulsió.
Avui l’Església no camina acompanyant les persones en les seues preocupacions, no està actualitzant-se segons allò que des de les ciències humanes i des de la ciència en general van rebent les persones a qui vol parlar i servir. Un fet a destacar és la posició de l’Església respecte a la dona i a les persones homosexuals, així com a diferents formes d’estructura familiar. Avui l’Església, des de l’estructura on seu, està deixant fora d’ella un gran nombre de la població; és jutge per a totes elles i sense cap aguait de canvi.
Tot ve de l´antropologia masclista on està fonamentada aquesta estructura esclesial i des d’on són constituïts els diversos articles del Dret Canònic.
Es tracta d’una antropologia, com assenyala la teòloga alemanya Magrit Eckholt, basada en el fet que Jesús és home i no dona i, per això, la part de l’Ordre queda reservat als hòmens i les dones sols podran rebre ministeris en la línia de Maria, dona. D’eixa manera, queda sentenciada la diferència i el que és pitjor, així és designi diví i ja no es pot discutir cap cosa.
Així l´estructura de l´Església la fa viure allunyada de la intregació de la dona i dels diferents tipus de família que hui la societat ha incorporat. Segueix, doncs, d’aquesta manera, negant el sagrament de l´Ordre a la dona i negant viure preocupacions que són les que la persona reclama atenció.
On queda l’Evangeli en la vida de l’Església? No és fonamental en l’establiment de les normes, perquè l’estructura eclesiàstica té a l’Església lluny de tota llibertat de moviment i d’agilitat per estar al costat i donar caliu a qui viu angoixat i marginació.
No és acceptable quedar-se immòbil perquè l’estructura et condicione, ja que eixe posicionament impedeix mostrar el Déu Pare-Mare, al Déu Amor.
Jesús fou condemnat pel temple, fou condemnat per blasfem perquè lluità per trencar l’estructura que impedia que poguera conéixer-se el Déu Amor, emmurriats en els seus preceptes i tradicions.
Pareix que també nosaltres trobem una Església enrocada en les seues tradicions i el seu Dret Canònic, veient com les persones, decepcionades i cansades, van apartant-se de tant legalisme i busquen altres veus on poder rebre consol i comprensió.
Església, cal encoratjar-se per a escoltar i acompanyar sense gens de por i canviant les estructures que tanca portes i rebutja persones.