Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte
L’altre dia, en una tertúlia d’amics, sorgí aquesta expressió: “Una mala llei és millor que cap llei”.
Els confesse que no estic del tot d’acord, encara que comprenc que tenir on acudir per defensar-se i tenir des d’on poder parlar, sempre serà més positiu que estar sense un element que siga àrbitre i coordinador de drets i obligacions.
El refranyer ens reflecteix moltes vegades el sentir del poble i respecte a la llei no mostra massa satisfacció quan ens diu: “Feta la llei, feta la trampa”. I aquest raonament pareix que ve de lluny, mostrant-nos el descrèdit de la llei i l’escepticisme respecte al seu ús, perquè la sensació que mostra és que encara que és codi i marc per a la convivència no és igual per a tots ni s’aplica de la mateixa manera a les persones de la societat.
Els professionals de la llei estaran dient-me ara mateix que la llei és igual per a tots sense excepcions, però el sentir del poble no mira la lletra del codi sinó el seu ús i la seua utilització i ahí descobreix que no tots som iguals davant la llei, perquè encara que el marc obligue a tots, depén d’estatus, influències, poder i conveniències.
Tothom sap que una cosa és la lletra de la llei i altra la interpretació que es faça del text, així, per a unes persones aquesta interpretació pot ser favorable i per a unes altres pot ser desfavorable.
Me’n vinc a raó i accepte que la llei és necessària per a mantenir una organització, però el problema seriós el trobe en la manipulació que es fa de la interpretació dels textos legals i d’això, quina llei em defensa? Quan observes actualment que hi ha tres personatges repartint-se el món, Xi Jinping, Putin i Trump, on està la llei? Com defensar-se’n? I als diferents països observes que la societat de blocs ha condicionat tota la interpretació de la llei segons interessa o creen noves lleis segons interessa al bloc, ¿ no serà un estar amagant-se darrere la llei per a fer allò que vull fer, per a defensar el que m’interessa? I en la societat creixerà la divisió i el descrèdit per a tota legalitat.
El poder del poble, en la nostra democràcia, està molt limitat, fins al punt de sols poder parlar cada quatre anys a les urnes i limitant-te a acceptar o rebutjar les llistes tancades que t’ofereixen els diversos partits, sense opció a dir cap altra cosa i a partir d’ahí, saber que has donat carta blanca fins als quatre anys vinents en què de nou et demanaran que parles sense eixir-se de les llistes tancades. Com canviar la llei? La llei la fan els partits que mostren llistes tancades i els noms que mostren les llistes seran la veu del cap, si volen continuar eixint en la foto. Sí, millor una mala llei que cap, però la sensació és com anar en un vaixell on cal remar i sempre un sector dominant marca qui ha de remar, sense que, a qui li toque, puga dir no és just, perquè els altres el designen, democràticament, com a remador oficial.
Com defensar-se la llei de la manipulació que fem d’ella? Des de sempre la societat ha necessitat organitzar-se per a establir drets i obligacions i defensar-se respecte a intromissions i abusos, però, podem constatar que en la història de la humanitat s’ha anat intentant, sota la capa de la llei, anar aconseguint allò que es pretén de la societat. El poder fa les lleis d’acord al seu criteri, ideologia o interés i crea també organitzacions vigilants per a fer complir la llei. Això és comú a les societats i també a les religions i aquestes, una mica més espavilades, posa els vigilants més enllà de la visió humana, així ja podràs eludir l´acusació de delicte si no et pillen perquè podràs ser jutjat a l’altra vida. Quan la llei sotmet, maltracta i crea diferències, ¿caldrà continuar defensant-la? Pareix que els legisladors, si no prenen por de perdre interessos, no mostren esperit de canvi i en eixe cas, sols es podrà trobar salvació trencant la llei
Hem arribat a un punt, on encara que la llei és ahí per a tots, hi ha alguns temes que no ens deixen dialogar: en una família no es pot dialogar sobre política, religió i deport, perquè no hi ha opinions sinó víscera, hi ha fanatisme el qual es tanca a la pluralitat per mantenir la uniformitat. Es tracta de defensar i comprendre als meus. La llei serà la mateixa, però la divisió creada, els blocs formats són tan consistents que no cap possibilitat d’enteniment ni d’aplicació per igual de la llei.
No sé si el que cal canviar és la llei, però alguna cosa s’haurà de fer si volem tenir la festa en pau i en harmonia i totes les persones puguen participar en els canvis que calga fer.