TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE

II Diumenge de Pasqua                                                                                                                     Vicent Fc. Estarlich Chover és membre del Grup Cristià del Dissabte.

L’actuar de Tomàs pot ser el prototipus de la manera d’actuar en l’actualitat: veure per a creure.

Estem saturats de sermons i promeses, de consells i de bones paraules, d’especulacions i de castells en l’aire. Ja no creiem res que no puguem tocar i mesurar, no volem res que no siga immanent, material i terrenal. Açò comporta el perill, fugint de les teories, d’arramblar i menysprear les vivències de vida.

Aquesta situació comporta no tindre massa predisposició a donar-nos crèdit i mostrar la tendència a viure en el dubte. Però necessitem reconèixer el sentiment, no podem deixar de desenvolupar les emocions, l’afecte i el fet d’estar dispostos a l’estima.

La realitat que vivim fa comprensible que, en un primer moment, dubtem i no estem dispostos a confiar; però a la vegada haurem de deixar de jutjar tant i passar de l’opinió al compromís.

Segurament el fet d’estar de peus a terra ajude a no deixar-nos influir per fantasies i historietes i el fet de tocar les nafres de les persones lacerades, siga convenient per a no deixar passar gat per llebre; però el nostre actuar hauria de deixar de ser individualista i estar oberts a compartir amb les persones estimades, amb la família, amistats i comunitat. Amb elles podem contrastar els esdeveniments i la manera de viure’ls, sentirem la companyia i podrem interessar-nos els uns pels altres i transmetre’ns les ressonàncies que ocorren en cadascú de nosaltres.

El fet de tocar les nafres és fonamental per a no viure de pal·liatius, però també, com diuen els Fets dels Apòstols, per a realitzar signes i prodigis que contagien vida.

Avui són massa les nafres que poden fer-nos dubtar de l’existència de l’Amor perquè el sofriment és massa fort per a poder pensar que l’estima és entre nosaltres. Ara bé, caldrà no precipitar-nos per descobrir que en el dolor també s’experimenta compassió, tendresa i bàlsam, capaç d’ajudar-nos a resistir i acceptar-nos malgrat tot.