Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.
En la societat del descart i de l’exaltació del relativisme, tot pot ser i res resultarà estrany. És el moment dels creadors de contingut, dels influencers i dels youtubers. Sols pronunciar aquests noms em causa prevenció, perquè la societat que ha qüestionat principis, pensadors i formadors, cultura i història, experiència i saviesa, ara s’obri en canal a persones a les quals no sols no qüestiona sinó que els concedeix marcar el pas i seguir-les, sense saber pràcticament qui són, d’on venen i quin bagatge poden oferir.
Segurament, siga aquesta situació tan cridanera per etèrea, la qual estiga també fent experimentar, en moltes persones jóvens, una insatisfacció després de deambular per aquest oceà.
¿Tornen els jóvens a la vida espiritual?
Caldrà, en primer lloc, un discerniment sobre tornar a viure la fe o tornar al fet religiós, perquè és cert que els estudis demoscòpics mostren un augment de jóvens a la religiositat i mostra d’eixe fenomen són els grups Alpha, Emmaús, Éffeta, Hakuna, Life Teen, Encontres de lloança i adoració…
Aquests dies, el fenomen Rosalia, junta al seu equip de màrqueting, que ha fet molt bona publicitat sobre el seu últim àlbum (LUX), amb performans inclosa (vestida amb l´hàbit de monja) ha remogut el fenomen espiritual i ha tornat a posar el tema de per on caminen les inquietuds dels jóvens.
Els grups abans nomenats són testimoni de l’augment de jóvens que responen a les seues invitacions, els quals acudeixen a trobades, peregrinacions, jornades i concerts religiosos. Els jóvens no diuen de comprometre-s’hi, però deixen el número de telèfon i whattsap per a no perdre contacte i poder continuar essent invitats.
La Conferència Episcopal Espanyola (CEE) pareix estar molt contenta, encara que la seua planificació pastoral no ha canviat res, però eixe soroll d’assitència a actes convocats per part de grups religiosos, pareix que l’entusiasme encara que sense aprofundir una mica més el fenomen.
Pareix també que molta joventut està experimentant un buit existencial, com que no aconsegueixen una pau interior ni un assossegament emocional quan el fet d’anar picant de flor en flor no els evita malenconia i soledat existencial. Segurament, molta joventut que acudeix a la crida de grups religiosos és una joventut ferida, la qual està de tornada del punt viscut, amb una certa decepció, desconfiança i cansament de tanta superficialitat, estat anímic òptim per a la crida feta per aquests grups religiosos, que ofereixen companyia, mostren un Déu Amor i amb un llenguatge conegut al món d’on venen.
Aquests grups religiosos han canviat el llenguatge tradicional que utilitza l’Església als seus sermons i documents, fan ús de la tecnologia (potcats, tiktok, memes) i organitzen festes on es parla de misericòrdia i acolliment.
Però és esta l’evangelització que hauria de fer una pastoral juvenil? En el treball sobre la sinodalitat a l’Església aparegué un document on es recordava “íntima unió de la pastoral juvenil amb el compromís amb els pobres i, en general, amb un estil de vida socialment compromés“. Perquè el compromís social no és una mera opció per a les persones cristianes sinó una crida permanent.
Sabem que el compromís no és fàcil i apareixen obstacles personals i socials que no conviden a acceptar-lo. La cultura postmoderna eludeix tot compromís, no vol lligaments, per això, considerar el compromís com cosa accessòria a la persona, serà falsejar la vida real, perquè no és una cosa passatgera sinó essencial.
La tasca fonamental en la pastoral juvenil ha de ser convidar, proposar, interpel·lar, acompanyar i tenir cura que la joventut opte progressivament pel camí de fer-se pròxim (proïsme) de les persones que més sofreixen i combatre les injustícies. No es tracta d’una acció puntual, d’un voluntariat sinó d’una implicació que abaste el conjunt de la persona.
Dit açò, hauríem de considerar si l’augment de jóvens a la vida religiosa i espiritual és també a la vida de Crist i, per a eixa reflexió, destaquem tres aspectes essencials de la fe cristiana: l’experiència de l’amor de Déu, la presència eclesial i el compromís social des de l’opció pels pobres.
Analitzem si als grups religiosos actuals l’opció de vida des de Jesús de Natzaret és proposada amb la radicalitat de l’Evangeli o queden en l’oferta d’un caliu humà, psicològicament entranyable i confortable sense compromís social pels més abandonats, condició essencial en la vida de Jesús.