Primer Diumenge d’Advent. Cicle A. Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.
La mesura del temps és totalment simbòlica i, així parlem de cap d’any, de calendari xinès, gregorià o d’inici d’any escolar, judicial o litúrgic.
A l’Església catòlica romana iniciem un nou any litúrgic, construït des d’un intent de seguir els passos de Jesús, recorrent les etapes de la seua vida des del naixement fins a la resurrecció. Per eixe motiu, comencem el temps d’advent per a preparar i celebrar el naixement de Jesús.
La litúrgia, en aquest inici d’any (cicle A) vol advertir-nos sobre la necessitat d’evitar despistes que puguen condir-nos per camins que no porten a “Betlem” i no aconseguiríem trobar-nos amb Jesús.
El primer toc d’atenció serà l’advertència a no enervar la nostra ment per a poder tenir la ment sense núvols i poder discernir i actuar amb responsabilitat.
Hui la desorientació és manifesta a tot arreu i la tecnologia pot fer-nos creure com real allò que és fictici, a més han aparegut tants “creadors d’opinió” que haurem de contrastar allò que ens arriba per diferents mitjans amb dedicació i perspicàcia. D’ahí la raó de l’advertència, perquè la notícia del naixement de Jesús no guarda relació amb els paràmetres que vivim respecte on buscar a una persona important o l’espai alliberador. Per buscar Jesús no podem guiar-nos per lluminàries, promeses i afalacs facilons i manipuladors.
La temptació, d’acord a la mentalitat social, és buscar Déu en l’esplendor, en la majestuositat i el poder, perquè des d’eixa perspectiva se’ns ha parlat de Déu com el totpoderós, l’omnipotent i amb una cort celestial. La inèrcia serà, aleshores, no pensar en un pesebre ni en un descampat on habiten desnonats, perseguits i forasters. Caldrà preparar-nos, doncs, per descobrir el camí que porta a la foscor de la vida, a la pobresa i a la debilitat de l’indefens per gaudir de l’encontre amb Jesús.
Amb molta confiança comencem a caminar per inversemblant que ens resulte.