Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte
Fa dos anys, parlar del Sínode universal de l’Església estava de moda, encara que cal dir que a la diòcesi de València passava sense pena ni glòria; en aquest moment, continua obert o ja és cosa passada?
Sobre el paper, l’Església universal continua treballant el Sínode i es prepara per a la seua cloenda en una Assemblea general convocada per a l’any 2028. Ara és moment d’estar posant en pràctica la sinodalitat a les diòcesis. No es tracta d’un treball acadèmic, amb qüestionaris ni respostes, sinó d’aplicar l’esperit sinodal a la vida de les parròquies, a la manera de treballar en elles i a les diòcesis. És l’etapa d’aterrar tot el que s’ha aportat en les sessions sinodals. Ha passat el temps dels debats i és temps de traduir en formes concretes la vida eclesial.
A l’inici del Sínode qüestionava al Vicari Episcopal de la zona on visc sobre la inoperància a la diòcesi de València respecte al Sínode, perquè no veia moviment ni propostes de treball ni massa preocupació des de les diferents delegacions diocesanes perquè a les parròquies es treballara. Certament, algunes parròquies hi participaven, però la diòcesi no alterà el seu programa i continuà la dinàmica sense incloure-hi estímul algun respecte a la proposta universal per part del papa Francesc. Encara que per a passar a la fase nacional presentà un dossier de treball com si s’haguera treballat a les parròquies.
El papa Francesc deixà traçat un itinerari i, així ara, cada diòcesi, al seu ritme, haurà de treballar com canviar la mentalitat de treball i anar experimentant un canvi profund i seriós en la manera de treballar. A hores d’ara, a la diòcesi de València, les veus de les comunitats, del poble de Déu ¿se senten més escoltades? Els consells parroquials de pastoral i econòmic ¿van adquirint més protagonisme a les parròquies? Hi ha parròquies que, fa anys, estan funcionant sinodalment, però no deixen de ser minoria i no sempre estable.
La diòcesi està demanant a les parròquies la creació dels consells de pastoral i econòmic, conscient que a moltes parròquies no hi són encara, així que fer-los servir més enllà del compliment canònic de la seua existència és un altre treball a fer.
A la diòcesi de València poques parròquies participaren en el Sínode i des de l’arquebisbat no s’hi fomentà massa, així que ara, si hi ha alguna mena d’aplicació del Sínode a les parròquies, no es detecta.
Pareix que la Conferència Episcopal Espanyola ofereix materials per aprofundir: document final, discerniments, l’espiritualitat del sínode… i ho ofereix com a eines per anar aplicant el sínode.
Morí el papa Francesc, però el Sínode continua i el papa Lleó XIV l’ha volgut reprendre. Una mostra d’açò està en la convocatòria realitzada del seu primer consistori extraordinari amb els cardenals.
El papa Lleó demana als cardenals que participen activament en el discerniment sobre les prioritats del pontificat i de la vida de l’Església.
Canviar la manera tradicional de funcionament de l’Església és una tasca difícil, perquè el pes de ser una institució jeràrquica marca i requereix paciència i temps, però necessita moure’s, iniciar un procés de canvi amb voluntat d’escoltar i valorar les aportacions del poble de Déu. Sense pressa, però sense pausa, caminar per transformar gradualment la vida pastoral, el funcionament diocesà i la participació del poble.
A l’any 2028, ¿l’Església de València podrà mostrar haver procurat entrar en canvi sinodal? De moment, pareix que l’engranatge tradicional segueix el seu curs.