II Diumenge de Quaresma. (Gn 12,1-4a; Salm 32; 2Tm 1,8b-10; Mt 17,1-9) Francesc Aracil és membre del Grup Cristià del Dissabte.
La transfiguració de Jesús significa el moment que tots necessitem per a enfortir la nostra fe. Enmig de les dificultats de la vida, entre les faenes i els treballs de cada dia, volem continuar endavant fidels al nostre compromís cristià. Volem ser fidels al nostre baptisme, volem ser seguidors de Jesús, volem mantenir-nos en la nostra opció del Regnat de Déu que el Natzaré ens proposa. Així ho manifestem en els nostres moments de pregària en comú i així ho interioritzem en la nostra oració personal. La nostra vol ser una vida de fe en el Déu de Jesús, el Déu que salva.
Però, qui està lliure de cansament, de dubtes i defallences? Qui no ha viscut moments de desencís, d’escepticisme i decepció? En el nostre caminar hem de recordar Jesús transfigurat, el Jesús vivent, el Jesús de la Pasqua. Jesús i els seus deixebles anaven a Jerusalem. 
Ell sabia el que li esperava, però no volia renunciar a la seua opció de vida, a la seua fidelitat al Pare amorós. En eixe camí cap a un lloc hostil, ple d’amenaces, en un moment determinat els deixebles tenen una experiència impactant, una visió de Jesús com a fill estimat de Déu, com a veu que cal escoltar, com a model que cal seguir.
Hem de renovar l’experiència de contemplar Jesús lluminós i gloriós, confirmat pel Pare, realització de les promeses fetes al poble hebreu, guia i model per a tota la humanitat, vencedor de totes les amenaces que assetgen el nostre món i impedeixen el seu alliberament, consol i llum per a cada home i dona de totes les èpoques.