XIé Diumenge del Temps Ordinari. (Ex.19,2-6a; Sal. 99; Rm. 5,6-11; Mt. 9,36-10,8) Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.
El papa Lleó ha acabat la seua peregrinació apostòlica pel nostre país i els seus ensenyaments encara ressonen en les nostres oïdes en fer-se eco del missatge que l’Evangeli ens presenta en aquest diumenge: “Aneu i proclameu que el Regne de Déu és a prop”.
Hem vist on ho ha buscat. No ha necessitat allunyar-se, però, és possible ens haja sorprès perquè, lluny del mundanal soroll que li produïen les pancartes, multitud, cants i llocs oficials, li hem vist acostar-se a aquelles persones que nosaltres volem expulsar del nostre costat i desfer-nos d’elles i, al seu costat, ha aixecat la veu contra les polítiques discriminatòries que danyen la dignitat humana. S’ha posat de costat de les causes perdudes, advertint-nos del mal que fan els egoismes que ens deshumanitzen.
Ens diu l’evangeli que hi ha molta feina que fer, però que falten mans per a acollir, acompanyar i apreciar.
En la carta als Romans, sant Pau ens recorda com de ben disposats que estem a obrir les portes a aquelles persones que ens interessen perquè tenen alguna cosa que donar-nos, però com som de tossuts a acceptar als qui necessiten de nosaltres.
Segurament som de cops de pit i no tant d’acceptar ser hospitalaris amb els qui són els preferits de Jesús, oblidant que tots som fills de Déu, que cuida de manera especial pels seus fills més febles amb menys recursos.
En cristià, no s’entenen els discursos d’odi, de rebuig a l’ésser humà ni la insensibilitat davant del dolor.
La crida se’ns fa a cadascun de nosaltres i, fiant-nos-en totalment, deixa a les nostres mans ser responsables de crear un ambient de família, en el qual ens ajudem i col·laborem els uns amb els altres.
Se’ns ha deixat molt clar: tot el que no siga estimar i cuidar dels altres, està molt lluny de l’Esperit de Jesús i, per tant, de la voluntat de Déu.