XXVIIé Diumenge del Temps Ordinari. Llorenç Gimeno és membre del Grup Cristià del Dissabte.
La lectura d’Isaïes ens prepara a acollir l’Evangeli amb una altra paràbola que té la vinya com a motiu. El Bon raïm que n’espera Déu és la justícia, la bondat i en canvi hi sent el “clam dels oprimits”.
És un text per contemplar, per donar gràcies a Déu per seu gran amor, per la cura que té per nosaltres, per la seua esperança …i per a deixar-se qüestionar sincerament.
La mirada de Jesús que trobem a l’evangeli d’avui i de diumenges successius és adreçada al futur. El Regne us serà pres i es donarà a un poble que el faça fructificar….Ens diu l’evangelista que Jesús entra a Jerusalem, va al temple, en treu el que hi havia i els que el dominaven i l`obre als “cecs i coixos” i “als infants”.
No és una anècdota. La seua duresa no queda al context històric en el qual havia parlat Jesús. Ens la diu a nosaltres. Té aplicació immediata en les nostres vides, la de cadascú i la de l’Església i la del món en general, la vida en la comunitat concreta i la de tot el Poble d Déu en conjunt.
També Jesús entra a les nostres “Jerusalems”, als nostre “temples”, tant els pròpiament religiosos com els de les noves religions de consum, fins i tot consum religiós, i ens recorda qui són els destinataris del Regne.
Qui són els rebutjats en el nostre món concret, aquells que el Senyor vol posar a “coronar l’edifici” amb Ell? Preguntem-nos-ho: qui són en el nostre poble, ciutat, en el nostre país…en la nostra parròquia comunitat…
L’Evangeli ens anima a mirar endavant i a transformar la realitat que no s’adiu al projecte del Regne cap on mirem. Ens anima a no quedar conformistes. A no utilitzar el realisme com excusa per a no fer res, i a usar-lo com a motivació per a actuar i canviar.
La celebració de l’Eucaristia sempre ens ha d’estimular a renovar l’esperança i a practicar la caritat amb tota persona, començant pels més humils, necessitats, pels més oprimits davant del clam dels indefens.
Preguem pels oprimits: els que pateixen la manca de recursos bàsics, com l’habitatge, l’exclusió social, l’estigmació social i tota classe de necessitats.