ESTRUCTURES QUE MATEN

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Tot cos necessita d’un esquelet per poder mantenir-se dret, però cal que eixe esquelet es mantinga en unes condicions adequades per a realitzar tots els moviments que el cos necessita per al seu desenvolupament.

Les estructures són necessàries per poder mantenir organitzacions, moviments, parròquies i grups; són qui faciliten consistència i fermesa; ara  bé, no és l’estructura la cara visible d’una institució ni tampoc pot ser condicionament obstaculitzador perquè es puga progressar i créixer. Continuar llegint “ESTRUCTURES QUE MATEN”

JA NO CAP CRISTIANDAT

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

El dia 1 i 2 de març s’ha realitzat al Vaticà un simposi sobre el futur del cristianisme, amb l’intent de mostrar una antropologia vocacional de cara a la formació de diaques i preveres.

El Papa Francesc està preocupat per la formació que s’està impartint als seminaris i tot perquè és urgent la necessitat d’acceptar que l’època de la cristiandat ha acabat; que ja no és possible, mirant-ho des de casa, el nacionalcatolicisme ni continuar pensant que fent ressonar les campanes, els temples s’ompliran; ni continuar volent que la societat visca i senta la veu de l’Església com a salvadora. Continuar llegint “JA NO CAP CRISTIANDAT”

ÀNIM, ENRIQUE

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte

No vull ser irreverent ni maleducat en nomenar-te Enrique, a vosté Sr. arquebisbe de València, però en aquesta ocasió vull parlar-te no des del càrrec, sinó a tu com a persona, que en aquest moment has de sofrir el desgavell dels qui, moguts pel fanatisme ultra, encara que davant el Sr. arquebisbe volen semblar respecte i proximitat, no tenen cap inconvenient en tirar-se a la jugular, volent, Enrique, sotmetre’t a la seua ideologia. Continuar llegint “ÀNIM, ENRIQUE”

ESGLÉSIA, A QUI INTERESSES?

 

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Hi ha una mena de preocupació en l’Església de València per la manca de professors de religió, de persones que se senten cridades a viure i donar a conéixer l’Evangeli, especialment a les escoles i els instituts. Estan quedant “sede vacante” i la perspectiva no és il·lusionant ni esperançadora; i si mirem a les parròquies… Continuar llegint “ESGLÉSIA, A QUI INTERESSES?”

VERGONYA NACIONAL

Vicent Fc Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

L’actitud que Europa en general i el nostre país en particular mostra vers el fenomen de la immigració és vergonyós i miserable, a més de ser malalt i inhumà.

Som un país envellit, molt dirigit cap a un mirar-se el melic i tancat en els seus desitjos sense reparar en la falta de mans d’obra per a cobrir els llocs de treball, però disposat a suportar les llistes de l’aturament i sense saber ja com dissimular les xifres tan elevades amb una deficiència alarmant d’especialització per cobrir les necessitats que el mercat laboral demanda. Continuar llegint “VERGONYA NACIONAL”

ESGLÉSIA, ON ÉS EL TEU COMPROMÍS?

 

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup de Cristians del Dissabte.

El vint-i-set de gener es celebrava el Dia Internacional de la Commemoració en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust, coincidint en aquest moment amb una forta onada de populisme que actualment recorre tot Europa.

És evident la clara tendència mostrada a la nostra societat de mirar amb simpatia les polítiques extremistes xenòfobes i fonamentalistes practicades i recolzades en el fet d’aixecar a partits que proposen polítiques ultraconservadores basades en negar la convivència a immigrants no reglats o a grups amb idees liberals o solidàries amb tot ésser humà. I aquesta simpatia no sols està mostrant-se en un sector de la nostra societat, sinó també en la mateixa Església espanyola. Continuar llegint “ESGLÉSIA, ON ÉS EL TEU COMPROMÍS?”

EL CASTELLÀ EN DETRIMENT DE LA LLENGUA DEL POBLE

 

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Llegia aquests dies, en VILAWEB una entrevista realitzada al bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, menorquí d’origen, en la qual deia que per a ell cobra força la necessitat de la inculturització als pobles. I una de les necessitats urgents al nostre poble és el no perdre la identitat cultural, històrica i social.

El Concili Vaticà II ens parlà de la necessitat d’oferir la Paraula de Déu en la llengua vernacla, però, diu Sebastià Taltavull que l’hem entés com traduir-la al castellà i no a la llengua del poble. És un fet trist per als pobles valencians perquè des d’eixa interpretació, la llengua del poble queda denigrada, ignorada i marginada. Continuar llegint “EL CASTELLÀ EN DETRIMENT DE LA LLENGUA DEL POBLE”

PREGAR, SÍ. PER A QUÈ?

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Cada any, quan arriba el 18 de gener se’ns anuncia la setmana de pregària per la unitat dels cristians.

D’un temps ençà em provoca molta contradicció i em fa pensar què diran els no cristians de la nostra pregària. Pense que, després de tants anys de pregària, podran concloure el poc cas que el Déu cristià fa a les seues criatures perquè repetim constantment a la nostra pregària que ens escolte i li demanem allò que desitgem, mostrant que si no es realitza és perquè Ell no vol o perquè juga amb nosaltres. Continuar llegint “PREGAR, SÍ. PER A QUÈ?”

POBRA PERSONA

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

La nostra societat, per més democràtica que es considere, allò del poder en mans del poble li queda bastant lluny i li és una vestimenta mot gran. Ens estem construint una societat jeràrquica i, si quan analitzem l’Església estem d’acord que eixa estructura jeràrquica és imperialista, la jerarquització a la nostra societat democràtica, què és? Continuar llegint “POBRA PERSONA”

PROPÒSITS NO PLANTEJATS

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Hem entrat en el temps dels propòsits. Encetem un nou any i és molt típic manifestar aquells desitjos que al llarg de l’any voldríem aconseguir. I el que es mostra són propòsits individuals, que miren la pròpia salut o que apunten a obtenir metes que ens interessen, però no solen aparéixer propòsits comunitaris, de relacions personals, d´entesa amb els qui no pensen com un ni tampoc apunten a treballar per establir una major entesa entre les persones iguals i les diferents. Continuar llegint “PROPÒSITS NO PLANTEJATS”