QUÈ BUSQUEM?

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Recorde que, de xiquet, el iaio em repetia constantment: “El saber no ocupa lloc”. En les famílies hi havia una gran preocupació perquè ens formàrem, tinguérem un creixement integral, fórem persones “tot terreny”, perquè poguérem situar-nos i respondre en tots els estadis de la vida que  s’esdevinguera. Buscaven que tots els membres de la família foren persones honrades, honestes, amb principis i valors ètics, de ment oberta i sincera. Continuar llegint “QUÈ BUSQUEM?”

QUÈ FER AMB AQUESTA ESGLÉSIA I AMB AQUESTS POLÍTICS

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

És un fet que la institució política i l’eclesiàstica no estan passant pel seu millor temps, ja que la deserció cap a elles creix i el desprestigi va en augment.

Hui es parla negativament de l’Església i dels polítics. No se´ls veu com a servidors del poble ni fiables en les seues prèdiques. Els temples es buiden i la política és vista com a refugi de persones incompetents i interessades. Continuar llegint “QUÈ FER AMB AQUESTA ESGLÉSIA I AMB AQUESTS POLÍTICS”

L´ESPERANÇA, CONSTRUCTORA DE REALITAT

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Els dies passen i la incertesa en les persones damnificades augmenta perquè les ajudes oficials no són àgils, arrosseguen molta burocràcia i la reflexió dels governants, per facilitar seure’s a mirar als ulls a les persones que sofreixen, es fa d’esperar. El temps també va diluint la notícia i les imàtgens de magatzems plens de roba donada, amuntonada, tirada i oblidada tampoc ajuden a mantenir la consciència per a col·laborar.

Ja va fent-se més dificultós bolcar-se, alhora que va creixent desànim i creença que no canvia res i que l’eixida cal buscar-la cadascú a través de persones conegudes, familiars i amics i alguns benefactors. Continuar llegint “L´ESPERANÇA, CONSTRUCTORA DE REALITAT”

A UN MES DE LA DANA

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

A un mes de la DANA, als pobles valencians el cansament va fent acte de presència i la urgència d’atenció a les persones damnificades no sols es manté, sinó que és més necessari.

En aquest temps transcorregut s’han fet moltes promeses i s’han anunciat molt bones intencions d’ajuda i, encara que tots sabem que l’esforç i el treball no deixa de ser constant, l’auxili necessari, urgent, de qui ho ha perdut tot no sap de despatxos, polítiques ni disquisicions, sinó de com veure llum i com obrir-se camí. Continuar llegint “A UN MES DE LA DANA”

NO DEIXAR-NOS VÉNCER

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Els pobles s’organitzen des d’unes estructures que sostenen argumentaris beneficiosos per l’eficient desenvolupament de la convivència i les relacions entre les persones. Són l’esquelet que sosté i suporta tot el quefer i  participació de les persones que configuren la societat.

En el sistema establert, l’autoritat compleix unes funcions i s’espera que no defraude la ciutadania, que estiguen on els pertoca. Quan l’autoritat no hi és on li pertoca, es produeix un descrèdit i provoca la pèrdua de confiança, perquè desestabilitza el sistema i destrossa la participació. Continuar llegint “NO DEIXAR-NOS VÉNCER”

SOBREVIURE EN LA TRAGÈDIA

 

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Al voltant del fang que estem llevant hi ha persones, històries, morts, drames i també esperança, les quals no sols no poden ser agranades i ignorades sinó que requereixen que tinguem cura d’elles i atenció especial per mantenir, com diu l’Evangeli de Mateu, llegint el profeta Isaïes: “La canya clivellada no la trencarà, la metxa que vacil·la, no l’apagarà, fins que faça triomfar la justícia”(Mt.12,20) Continuar llegint “SOBREVIURE EN LA TRAGÈDIA”

SOM POBLE

Vicent Fc. és membre  del Grup Cristià del Dissabte.

Aquests dies, anar a missa és com entrar en un altre país, el país de les mil meravelles, on tot és “celestial” i no saps si ets pregant a València o en Lapònia. Així com s’anomenen “intencions pels difunts” que els familiars encomanen, també es prega, en alguna ocasió, pels difunts de la DANA. L’arquebisbe demanà que en les misses del diumenge, dia 3, començaren amb un respons pels difunts de la DANA, però a continuaó, ja tot era eteri: una celebració fora de la realitat, crua i dura, que es viu al carrer, a les cases. A les parròquies,en general, es manté l’espai de pau atemporal i deslocalitzat. Continuar llegint “SOM POBLE”

TEOLOGIA DE L´ALLIBERAMENT

Vicent F. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte

A la memòria de Gustavo Gutiérrez

 El vint-i-dos d’octubre rebíem la notícia de la mort de Gustavo Gutiérrez, acreditat com el pare de la teologia de l’alliberament. El Papa Francesc diu d’ell que era “un home gran, un home d’Església, un home que sabé dur al davant molt del fruit apostòlic i una teologia rica, que sabé mantenir-se ferm en la seua missió cristiana, malgrat les dificultats“. Continuar llegint “TEOLOGIA DE L´ALLIBERAMENT”

POLÍTICA I RELIGIÓ

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Pot ser que a la nostra societat es tracte de resumir l’arc de Sant Martí en blanc i negre, perdent així tota la gamma de colors que s’aglutinen en ell, ignorant també tots els seus matisos. Acabem prompte fent dos bàndols: blanc i negre; els uns i els altres.

En eixe binomi ha crescut la meua generació: una societat classificada en rojos i blaus, dretes i esquerres. Bàndols dels quals cap persona podia escapar, et situaven en un bàndol o en l’altre i no hi cabien més opcions; és així com es marcaven les dues Espanyes. I no acaba tot ahí, perquè en eixe binomi, uns eren considerats beneïts per Déu i ela altres eren qui perseguien Déu, fins al punt de considerar que creure en Déu era ser de dretes i ser de dretes comportava creure en Déu i defensar l’Església; i ser d’esquerres suposava anar contra l’Església, ser ateu, agnòstic i anticlerical. Continuar llegint “POLÍTICA I RELIGIÓ”

REVISANT EL DOMUND

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Recorde de xiquet l’aura que corria pel poble en torn al “missioneret” (manera afectuosa de com es feia referència a Alexandre Alapont, el “pastisseret”) quan decidí servir al poble nambia a Zimbàbue (quan ell hi  anà s’anomenava Rhodèsia). Era el temps en què a les parròquies es parlava d’ajudar als “negrets” i als “xinesets” i dominava la idea d’anar a convertir-los.

El “pastisseret” ens feia arribar com era la vida a Àfrica i podíem descobrir la riquesa humana i espiritual de totes aquelles persones, com són de  sacrificades i quant interés i agraïdes són en sentir-se afavorides per l’atenció i possibilitat de creixement. Continuar llegint “REVISANT EL DOMUND”