L´ESCLAVITUD DEL SEGLE XXI

La societat del benestar i de la recerca d´una alta calitat de vida està creant un submón aterridor i deshumanitzador, on la persona va passant a ser mecaderia i la tracta humana (esclavitud del s. XXI) va avançant.

Són massa els conflictes oberts al llarg del planeta: guerres, interedsos econòmics, enfrontaments ideològics, fonamentalismes exagerats, ànsies de poder i deliri per sometre. Tot açò provoca, junt al canvi climàtic, grans migracions de persones que fugen de la mort, de la fam i de les persecucions.

Davant tot açò, la nostra societat mira cap un altre lloc, viu altres interessos i no pren decisions internacionals on l´ésser humà siga  subjecte i deixe de ser objecte. Pareix que es mou per altres tractats i deixa en una desprorció màxima a qui ha de buscar-se la manera de sobreviure.

Tota la deriva migratòria ha conduït que moltes persones visquen molta vulnerabilitat, fins i tot a posar-se en mans de desaprensius que s´aprofiten de la indigència de les persones per a sotmetre-les com a mercaderia al millor postor.

D´aquesta lacra no se salva cap país i, segurament, per això, la hipocresia i la miòpia acampa en els governants.Són moltes les declaracions formulades dirigides a protegir el migrant i els refugiats, però en la societat dels grans discursos i de la possibilitat de promeses sense cap exigència de compliment, pareix que els mandataris es guanyen el sou promulgant documents encara que la concreció d´allò que s´expressa no hi vaja obligada.

La tracta de persones és un fet real, cruel i sagnant. Hi ha màfies, però també clans familiars que han vist en l´esclavitud de persones el mètode lucratiu òptim. I cal no oblidar que també hi ha empreses desaprensives dispostes a acceptar l´esclavitud de persones per a fer negoci i competir en el mercat internacional.

Ens agrada comprar “bueno, bonito, barato”, i no ens detenim a examinar com arriba a nosaltres eixe producte en eixes condicions, no ens interessa investigar quanta esclavitud hi ha darrere d´eixa producció. Moltes empreses, a les nostres zones comercials,                    s´aprofiten de la tracta de persones per als seus interessos i nosaltres, com que no passa res, els donem cobertura comprant a les seues botigues i adquirint productes que són fruit de sang.

També a la nostra societat de l´oci no hi ha cap escrúpol per                        l´explotació sexual, i pareix que la “carn”, quan més “tendreta”, és més abellidora, de manera que descaradament estan venent-se bosses de turisme sexual i mantenint obertes “cases de descans” on                    s´ofereixen “massatges i altres plaers”.

La societat del consum ha arribat a buscar satisfaccions sense mirar si la dignitat humana és trepitjada i utilitzat l´ésser humà com a objecte o simplement com a màquina de força.

Aquella dita de “la pela és la pela” ara podríem traduir-la per “que la borsa sone, encara que l´ésser humà siga denigrat”.

Perquè tot açò funcione, cal crear una gran bossa de persones en alta vulnerabilitat perquè, en la seua desesperació i en la seua angoixa, es deixen dur de promeses i passen a posar-se en mans de desaprensius.

Les conseqüències són criminals: persones esclavitzades, sense cap possibilitat de decisió, sotmeses i saturades de por, que no volen denunciar ni desvincular-se dels seus agressors als qui encara veuen com a benefactors enmig de l´infern on viuen, amb una personalitat desestructurada i amb greus alteracions mentals i psicològiques.

I no té nom possible quan les víctimes són xiquets i xiquetes, víctimes de tot el divertiment i depravació de tantes ments criminals i rebuscades, sense cap escrúpol ni dignitat.

També ací, açò s´aguanta perquè el mercat que funciona per l´oferta i la demanda pareix que de ments calenturentes segueix demanant mercaderia humana, i a la demanda sorgeix l´oferta disposada a donar satisfacció a la petició del mercat.

Segurament siga el preu a pagar per allò que desitgem tots: ser lliures; però mentre s´esclavitze, ¿fins a quin punt es pot cantar lloances a la llibertat i a la dignitat humana?

Hui en dia hi ha moltes ferramentes al mercat, però, ¿tots tenim la maduresa suficient per a poder saber el que comprem i per a comprendre el seu preu just?

Segurament, tot està a l´abast de tots, amb maduresa i sense ella, amb conciència i sense ella; i si és així, qui és responsable de posar seny?