AL VOLTANT DELS ABUSOS A MENORS (II)

Ximo Garcia Roca, sociòleg i teòleg , membre del Grup de Cristians del Dissabte, contribueix amb aquest estudi al debat actual sobre els abusos a menors. 

I.- Delictes, abusos i justícies. II. La construcció històrica i social del menor. III- La construcció social i cultural de l’abús IV.- La construcció social i política del malfactor. V- Efectes i danys col·laterals.VI. Reptes a les Esglésies.

LA CONSTRUCCIÓ SOCIAL I CULTURAL DEL MENOR

La història i l’antropologia cultural han mostrat una infància, adolescència i joventut en construcció a través del temps i a l’interior d’una mateixa època. No s’és xiquet ni jove de la mateixa manera en l’antiguitat que en l’edat mitjana, en el centre de la ciutat que en la perifèria. Basta apuntar-se a l’exposició sobre “L’edat feliç. La infància en la pintura de *Sorolla”, (2022) per a veure una explosió de vida, de llum, de mar i de xiquets jugant i aprenent; i alhora la xiqueta que porta la cistella amb l’esquena encorbada, prematurament envellida, i alhora, la sòrdida realitat de xiquets treballadors, menuts descansant en el fenc, carregant pesades cistelles de peix. Continuar llegint “AL VOLTANT DELS ABUSOS A MENORS (II)”

AL VOLTANT DELS ABUSOS A MENORS

 

Ximo Garcia Roca, sociòleg i teòleg , membre del Grup de Cristians del Dissabte, contribueix amb aquest estudi al debat actual sobre els abusos a menors. 

Aquestes reflexions es presentaran en sis lliuraments.

I.- Delictes, abusos i justícies. II. La construcció històrica i social del menor. III- La construcció social i cultural de l’abús IV.- La construcció social i política del malfactor. V- Efectes i danys col·laterals.VI. Reptes a les Esglésies.

DELICTES ABUSOS I JUSTÍCIES

Sosté Chantal Maillard en “La compassió difícil” (2019) que en els fets  monstruosos s’oculta alguna cosa que no entenem. I només situant-se fora dels cércols es comprén la naturalesa de l’humà i s’obrin nous enfocaments. Mentre es desenvolupa el cércol de la indignació ciutadana, de la confrontació institucional, de les declaracions morals i de la brutal exposició dels fets, convindria trobar els marcs adequats per a pensar i accionar els abusos. Cap raó pot justificar un comportament abusiu, però cap racionalitat pot construir-se sobre arguments demagògics i danys col·laterals. Practicar la racionalitat és una obligació indefugible de justícia social, política, cultural i religiosa, que no pot reduir-se a relatar els fets. Continuar llegint “AL VOLTANT DELS ABUSOS A MENORS”

CARTA AL PROFESORAT DE RELIGIÓ

Ximo Garcia Roca, membre del Grup cristià del Dissabte,  sociòleg i teòleg

CARTA AL PROFESSORAT DE RELIGIÓ

Us escric per a secundar la vostra preocupació per dignificar l’educació religiosa en tots els escenaris escolars; perquè he vist el sofriment que causa la discriminació a professors i professores de religió en el sistema escolar; perquè no suporteu que ningú us utilitze com a armes polítiques en una contesa que ha de dilucidar-se en les eleccions democràtiques. Com a professorat de religió, necessiteu desactivar tres mines que impedeixen el noble ofici de la docència: la identificació exclusiva amb opcions conservadores; la confusió amb la transmissió confessional, i la vinculació a una determinada organització escolar. Continuar llegint “CARTA AL PROFESORAT DE RELIGIÓ”

UN 15 M PER A L´ESGLÉSIA

Ximo Garcia Roca, membre del Grup cristià del Dissabte,  sociòleg i teòleg 

UN 15 M PER A l’ESGLÉSIA

Hui fa 10 anys, el moviment 15 M. ocupava les places i els carrers de les ciutats i dels pobles, amb projecció global. Va visibilitzar els budells de la societat i va revelar les expectatives d’un sector ampli de la població. Partits polítics, institucions culturals i associacions cíviques mutaren i van prendre nota, amb major o menor encert, del significat del 15 M. Res va deixar indiferent. Va impregnar els sistemes polítics, les pràctiques socials i els estils de vida. No obstant això, no ha impregnat el cos eclesiàstic ni l’imaginari catòlic  excepte en un fet decisiu, l’arribada de Francisco que, segons totes les meues anàlisis, és un fill d’aquell esperit disruptiu i transformador. Es va entendre amb la seua elecció que només quedava l’abisme, una música que recorria el món i ressonava fins i tot davant les portes del Wall Street. Quins missatges no ha impregnat les Esglésies? Continuar llegint “UN 15 M PER A L´ESGLÉSIA”

“LA VERDAD LOS HARÁ LIBRES” (Jn. 8,32)

                “LA VERDAD LOS HARA LIBRES” (Jn. 8,32  )

por : Miguel Ángel Vásquez Hernández sj.

 COMPARTO  A MIS FAMILIARES Y AMIGOS  Y  A MUCHA GENTE DE  FE,  DE BUENA VOLUNTAD Y DE BUEN CORAZON,   LAS REFLEXIONES QUE  ME PROVOCA  LO QUE  HE VISTO Y OIDO EN ESTA  JORNADA ELECTORAL 2020-2021 EN LOS MUNICIPOS  NUEVA TRINIDAD Y ARCATAO  EN  EL NORTEÑO DEPARTAMENTO DE CHALATENANGO. Continuar llegint ““LA VERDAD LOS HARÁ LIBRES” (Jn. 8,32)”

A PROPÒSIT DE LA INSTRUCCIÓ EPISCOPAL “UN DIOS DE VIVOS”

Ximo Garcia Roca, membre del Grup cristià del Dissabte inicia com a educador, sociòleg i teòleg un diàleg amb la llei d’educació i amb les declaracions eclesiàstiques.

Mentre em sobrepose a l’immens dolor per la mort del meu germà, que ha sigut arrabassat per la COVID, m’incomoda el que diu la Instrucció pastoral de la Conferència Episcopal en “Un Dios de vivos” sobre les exèquies cristianes (desembre 2020): “El centro de las exequias cristianas,-  diu  – es Cristo Resucitado y no la persona del difunto. Los pastores han de procurar con delicadeza que la celebración no se convierta en un homenaje al difunto” (…) “En el caso de que algún familiar intervenga con unas breves palabras al final de la celebración, se le debe pedir que no altere el clima creyente de la liturgia de la Iglesia (…) y evite un juicio global sobre su persona”.  (n.45) Per motius teològics, per raons antropològiques i per requeriment cultural, pense i faig el contrari. Continuar llegint “A PROPÒSIT DE LA INSTRUCCIÓ EPISCOPAL “UN DIOS DE VIVOS””

SEÑORES OBISPOS: ¡FRANCISCO!

Ximo Garcia Roca, membre del Grup cristià del Dissabte inicia com a educador, sociòleg i teòleg un diàleg amb la llei d’educació i amb les declaracions eclesiàstiques.

SEÑORES OBISPOS: ¡FRANCISCO!

El debate sobre la ley de educación, a juzgar por la carta-respuesta que los obispos valencianos dirigen al Secretario autonómico de Educación de la Comunidad valenciana (noviembre 2020), se mantiene en los mismos enfoques, prejuicios  y estereotipos que impiden  “abrir caminos actualizados a los dilemas del presente” como propone Francisco (2015)  A nuestros obispos les basta la Constitución española,  el Acuerdo entre la Santa Sede y el Estado Español de 1979, y con la “talla de pensamiento” y “grandes pensadores”  que son, según se lee en la carta, Juan Pablo II y Benedicto XVI. ¿Qué hubiera supuesto dejarse iluminar por  el magisterio de Francisco? Continuar llegint “SEÑORES OBISPOS: ¡FRANCISCO!”

SEÑORES DIPUTADOS ¡TENGAN CORAJE!

Ximo Garcia Roca, membre del Grup cristià del Dissabte inicia com a educador, sociòleg i teòleg un diàleg amb la llei d’educació i amb les declaracions eclesiàstiques.

SEÑORES DIPUTADOS ¡TENGAN CORAJE!

Los obispos españoles, según la nota del Secretario general publicada tras su Conferencia plenaria (noviembre 2020), “comprenden y apoyan las movilizaciones contra la ley (de educación), en especial, en defensa de los derechos referidos a los alumnos con necesidades especiales” ¿Acaso no sería más humano comprender y apoyar a quienes trabajan y luchan para que ningún alumno sea segregado en razón de sus limitaciones personales, desventajas familiares y desigualdades sociales? ¿No sería más racional que comprendan y apoyen a quienes desean y ofrecen un trato igualitario a alumnos sean cuales fueren sus problemas físicos, psíquicos o sensoriales? ¿No es definitivamente más evangélico que se sienten en la misma mesa/aula los alumnos ciegos y los videntes, los sordos y los oyentes, los listos y los torpes, los integrados y los hundidos, y en ese mismo espacio reciban el trato diferencial y personalizado que cada alumno requiera? Continuar llegint “SEÑORES DIPUTADOS ¡TENGAN CORAJE!”