In memoriam Alfons Llorens
1.- De retorn a València, després de complir amb el ritual dels cirerers, que Alfonso celebrava com el sacramental de l’amistat, va plantejar una qüestió que ens va sorprendre a Paco Gramaje i a mi. “Heu observat que l’evangeli té més preguntes que respostes? El cristianisme, va dir, és l’única religió el fundador del qual, desolat davant el drama de la mort, s’acomiada amb una pregunta: Pare. per què m’has abandonat?.” La pregunta fa que l’evangeli siga una realitat oberta i productiva que no cap en un únic pou. L’aigua viva, que identificava al Galileu, es troba en diferents brolladors, no cal empresonar-lo en un únic recipient: necessita de totes les cultures, de totes les llengües, de tots els estils de vida. Esta saviesa cristina que afronta el dubte, la intempèrie i la complexitat té l’estatut de l’amor que s’expressa en múltiples carrils i cultures populars. Era tan dur acceptar les preguntes que no tenen resposta que ja en els orígens Lluc completa a Mateu i tanca la vida de Jesús amb una resposta “A les teues mans pose el meu esperit”. Les Esglésies s’han preocupat més de tindre respostes que de plantejar preguntes; fins i tot ensenyar i evangelitzar era oferir veritats. I així van nàixer el Catecisme universal de l’Església, el Codi de dret canònic i la Doctrina Social disposats a substituir la saviesa cristiana per un receptari de respostes que estableix límits entre el dins i el fora i es mostra excloent. Recuperar l’Evangeli com el llibre de les preguntes sobre la vida i la mort, sobre el mal i el sofriment, sobre la fraternitat i la injustícia, sobre la pau i la guerra, serà la tasca de la nova generació que tenen totes les respostes a mà en el mercat digital. La saviesa no es tracta d’aplicar una doctrina, sinó d’explorar la realitat i descobrir l’aigua viva que no està canalitzada. Continuar llegint “SAVIESA, ESPIRITUALITAT, AMOR POLÍTIC”
