Materials

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Paco Muñoz cantava: “Ja estem en Nadal, amaguem la tristor són dies de pau”.

Vivim en un món globalitzat i les xarxes socials contribueixen sobre manera a fer-nos viure costums, festes, tradicions, fins i tot, encara que algunes ens siguen estranyes, assumir-les com a pròpies.

Aquests dies, per tot arreu, s’accentua un temps especial. El nom que li posem podrà ser divers, però les vivències vindran a coincidir segons la força i la influència que es tinga per poder enganxar a l’auditori perquè assumisca la sintonia que s’ofereix. Continuar llegint “JA ESTEM EN NADAL”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

En la societat del descart i de l’exaltació del relativisme, tot pot ser i res resultarà estrany. És el moment dels creadors de contingut, dels influencers i dels youtubers. Sols pronunciar aquests noms em causa prevenció, perquè la societat que ha qüestionat principis, pensadors i formadors, cultura i història, experiència i saviesa, ara s’obri en canal a persones a les quals no sols no qüestiona sinó que els concedeix marcar el pas i seguir-les, sense saber pràcticament qui són, d’on venen i quin bagatge poden oferir.

Segurament, siga aquesta situació tan cridanera per etèrea, la qual estiga també fent experimentar, en moltes persones jóvens, una insatisfacció després de deambular per aquest oceà. Continuar llegint “ELS JÓVENS, ¿TORNEN A LA FE O MIRATGE?”

“Des del capvespre de la meua vida —escrivia Antonio el mes de febrer 2025— us confesse que cada vegada veig amb més claredat que cal emprendre l’últim tram de l’escalada, sense por, sense motxilles pesants, sense rèmores històriques”. Tres mesos després, un mur de silenci i una densa incomunicació ens va fer pressentir que la mort s’acostava tot callant.

Amb les eines filosòfiques adquirides a Comillas, la teologia escolàstica apresa en llatí en la Gregoriana i els estudis de Ciència Política en La Sapienza, Antonio va saber escoltar el batec profund de la vida, el crit dels nàufrags, el murmuri dels bussejadors i el clam dels reformadors de l’Església. Des d’aquest lloc interior va escriure, pocs mesos abans de morir: “Jo sent moltes primaveres brollar de la profunditat. Us convide a creure en el sentit més profund de tota vida, que té la seua força en una cosa molt amagada, un misteri encara més que un enigma per descobrir. A esperar que la meua vida i les nostres vides continuen brollant enmig de tantes catàstrofes i enderrocs”. Continuar llegint “IN MEMORIAM ANTONIO DUATO”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

L’OMS defineix la salut mental “com un estat de complet benestar físic, mental i social i no sols l’absència d’afeccions o malalties”.

El complet benestar requereix de cadascú de nosaltres un òptim esforç a tenir cura d’ell i per aconseguir-lo haurem d’estar atents als diversos condicionaments que se’ns presenten dia a dia. Continuar llegint “LA SALUT MENTAL DELS PREVERES”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Una vegada més haurem de dir que el paper és molt sofrit i aguanta mentides, falsedats, promeses incomplides i anuncis fantasiosos. També acceptaria veritats i certeses, però pareix que no és molt sovint ser utilitzat per a eixos menesters.

Sobre el paper, el Govern ha suprimit ja l’obligatorietat de la cita prèvia per a ser atesos a les administracions públiques. Ara mateix, exigir cita prèvia per a ser atesos no és legal, perquè no té caràcter d’habilitació i a més pot contradir l’article 103 de la Constitució espanyola; i encara que algunes administracions públiques (ajuntaments i conselleries) ja han llevat l’obligarotietat imposada el 2020 de forma extraordinària per la pandèmia, sabem que algun sector dels serveis públics, fonamentalment el referit a la Salut, no mostra indici de voler suprimir-la. Continuar llegint “LA NO LEGALITAT DE LA CITA PRÈVIA”

Mossèn Joan Baptista Almela i Hijalva, és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Sol ser comú que no apreciem les coses que a hores d’ara tenim i que no fa molt no tenien. Per exemple, el Parlament.

Observe que la mentalitat popular considera les Corts com una institució gris, sense importància i que fa molt poca labor. La gent pensa que un fort executiu i uns bons tribunals són suficient, sense adonar-se que tant l’un com l’altre no serien institucions democràtiques sense un plural parlament, perquè l’executiu té com primera funció mantindre la pau social complint les lleis adients i els tribunals…  què podrien jutjar sense lleis?…¿ les seues diverses concepcions del bé i del mal? Continuar llegint “AGRAÏTS AMB EL QUE TENIM.”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

El susdit popular diu: “treballant ningú es fa ric”. Si la saviesa popular es manifesta així, d’on ixen els rics?

Allò que es diu amb molta facilitat i quasi no se li dona importància, perquè pareix cosa natural, duu pólvora a la recàrrega, perquè significa que som una societat on acampa la injustícia i on es fomenta un comportament no ètic i abusiu. Continuar llegint “LA POBRESA, LUBRICANT DEL CAPITALISME”

Por: Francisco Cobacho
Presidente Fundación Novaterra

Puede que no sea la única ocasión en la historia en que sucede. Pero sí que, en
este tiempo, lo que más nos inquieta sea su alcance global y la rápida velocidad de su transmisión. La mentira y sus derivadas campan a sus anchas. Nos rodean, inundan nuestros correos electrónicos, invaden nuestros espacios más íntimos, como la mensajería telefónica, y se adueñan como gota malaya de nuestro pensamiento. La verdad, en las relaciones interpersonales; y la veracidad, exigible a los profesionales y a los medios de comunicación; se han convertido en especies a extinguir por parte de una élite tecnológica que les ha puesto cerco. En la actualidad, ya son valores que somos incapaces de asegurar, lo que nos condena irremediablemente a un fracaso social y político de incalculables proporciones. Continuar llegint “EL CIMIENTO DE LA LIBERTAD”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Tot ésser humà anhela ser lliure, així ho cantava Xesco Boix: “Vull ser lliure, ara mateix… i abans de ser un esclau enterreu-me sota el fang i deixeu-me viure en pau i llibertat”. Però des del primer instant de la nostra existència ja pareix que se’ns posa una etiqueta damunt, com si fos part de la nostra genètica, convertint la vida, com cantava Raimon en una trama d’obstacles alienes a u mateix: “La vida ens dona penes i nàixer és un gran plor. La vida pot ser eixe plor”.

L’estigmatització col·locada sobre qualsevol ésser humà mostra la deriva positiva o negativa de la nostra vida, sense cap intervenció personal; per això el refranyer dirà: “Cria fama i gitat a dormir”. Continuar llegint “AMB LA LLUFA AL LLOM”