Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabtel

(Aquest article hauria d’haver estat publicat el dia 12 d’abril i, per motius tècnics, no s’hi pogué publicar)

Silenciades les campanes per la celebració de la mort de Jesús, l’Església esperava ansiosament alçar les campanes al vol per anunciar, als quatre vents, l´esdeveniment de la resurrecció. Això feu la nit de glòria. No sabia què fer eixe Dissabte Sant, perquè la mort nega tota possibilitat d’esperança, però a l’aurora de diumenge esclatava d’alegria i cridava: HA RESSUSCITAT! Però, tal com la litúrgia se celebra, ¿no és actuar d’una manera precipitada, bastant anacrònica i sense massa sentit? Del Divendres Sant a la nit de glòria, ¿s’ha experimentat algun canvi a la vida de l’Església, a la nostra vida? Continuar llegint “PASQUA ENTRE GUERRES”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Què ens passa? ¿És possible desitjar-se la mort? ¿Hi ha racionalitat en una decisió com eixa?

Segurament és un tema que preferim tindre’l silenciat i si ix, considerar-lo com una bogeria, com un acte irracional, realitzat per una persona que ha perdut el seny i no està equilibrada. Però no és així, perquè és una decisió pensada i d’un calibre que requereix reflexió, consciència i molta fortalesa i valentia. Continuar llegint “PENSAMENTS SUÏCIDES”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Encetem la Setmana Santa, dies fonamentals per al món cristià on commemorem la passió, mort i resurrecció de Jesucrist. I l’inici, Diumenge de Rams, ja és preludi d’allò que es commemora: Jesús aclamat i traït.

A la societat, la fidelitat i la lleialtat són pilars fonamentals, però accions diverses, missatges transmesos i descuits subtils no deixen de desfigurar els valors fins al punt de danyar la confiança i passar de l’amistat al menyspreu, de l’adhessió a l’enemistat. Continuar llegint “ADULADORS I LLEPAIRES”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Sense arribar a la síndrome de Diògenes, les persones acumulem quantitats d’objectes innecessaris, fins al punt d’ocupar espai, ment i moviments que impedeixen caminar lliures d’equipatge, mantenir la capacitat d’observació i claredat per discernir allò que és essencial del que no ho és. El nostre habitatge està ocupat i la nostra mobilitat ha quedat reduïda.

Han passat segles des de la presència de Jesús de Natzaret i s’han acumulat quantitat d’escrits, prèdiques i llegats convertits en doctrina, lleis, preceptes, costums i dogmes, de tal manera que les vestidures tapen, disfressen o desvirtuen la persona de Jesús, deixant-nos un personatge construït per tantes adherències. Continuar llegint “TREBALL D’ARTESÀ”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Estic passant uns dies de convalescència i he rebut moltes trucades que em mostren proximitat, caliu humà, amistat i preocupació. Entre altres, m’ha telefonat el Vicari episcopal de la zona on visc, una trucada sense cap mena de pressa, lluny de compliment institucional, amb molt de caliu. En ella, més enllà d´interessar-se pel meu estat de salut, hi ha hagut una conversa oberta, confiada i sincera de dos companys, encara que amb teologies diferents, on hem compartit inquietuds, preocupacions i uan visió sobre l’Església valenciana, en aquest moment que es proposa una reflexió per a confeccionar un pla de pastoral diocesà. Continuar llegint “TRADICIÓ VERSUS RENOVACIÓ”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Som en Quaresma i se’ns proposa disposar-nos a acceptar conversió, però no precisament religiosa sinó a Jesús de Natzaret.

Ha passat el temps i la conversió ha anat derivant en deixar d’analitzar el comportament humà a la llum de Jesús i, més aviat, en donar importància al compliment religiós, fins al punt de construir una religió que exigeix, per a la seua pertinença, el compliment de codis, preceptes, lleis i costums. Aquest aspecte hauria d’invitar-nos a una reflexió profunda sobre si s’està donant més importància a la pertinença a la institució religiosa que a veure Jesús com el Mestre a seguir. Continuar llegint “ANATEMA ECLESIÀSTIC VERSUS CORRECCIÓ EVANGÈLICA”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

La situació eclesiàstica ja no dona més de sí. Per a mi, així sonen les paraules del papa Lleó XIV als seus rectors, als preveres de Roma.

Cal un canvi de rumb per eixir d’allò de sempre i dedicar-se a evangelitzar amb creativitat i nous carismes.

A la diòcesi de València, la tònica al llarg de la història ve marcada per una mentalitat caracteritzada per una forta tradició de conservadorisme teològic i social. El temps passa, però la vida a les parròquies continua essent el de sempre. El pas del temps i el context canviant es viu al carrer, però la feligresia, quan passa el banquet d’entrada als temples, pareix que ha de deixar fora la vida diària per revestir-se d’allò de sempre. El canvi de mentalitat social, que viuen les persones a les seues relacions personals, veïnals, amistoses i familiars, a l’entrada als temples queda en suspens, inclús, l’idioma en el qual es relacionen entre elles i s’entra en un altre món. Continuar llegint “CANVI DE RUMB”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte

Fa dos anys, parlar del Sínode universal de l’Església estava de moda, encara que cal dir que a la diòcesi de València passava sense pena ni glòria; en aquest moment, continua obert o ja és cosa passada?

Sobre el paper, l’Església universal continua treballant el Sínode i es prepara per a la seua cloenda en una Assemblea general convocada per a l’any 2028. Ara és moment d’estar posant en pràctica la sinodalitat a les diòcesis. No es tracta d’un treball acadèmic, amb qüestionaris ni respostes, sinó d’aplicar l’esperit sinodal a la vida de les parròquies, a la manera de treballar en elles i a les diòcesis. És l’etapa d’aterrar tot el que s’ha aportat en les sessions sinodals. Ha passat el temps dels debats i és temps de traduir en formes concretes la vida eclesial. Continuar llegint “QUI ES RECORDA DEL SÍNODE UNIVERSAL”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

El comportament de les comunitats cristianes en els seus orígens impressiona immensament pel seu radicalisme i exigències en tractar d’assumir l’estil de vida de Jesús. (Hc.2,44-45; Hc.4,32-35). Els membres de la comunitat vivien amb generosa radicalitat compartint tot el que cadascú tenia i procurant que ningú passara necessitat. Se sabien família i tenien cura els uns dels altres. Mostraven una fe pràctica i una voluntat d’entrega a la comunitat perquè ningú fos maltractar ni ignorat.

És cert que aquesta manera idíl·lica de viure tindria clavills. I tant que en tenia (Hc.5,1-11). La mentida, l’aparença i el fet de quedar bé prompte es feu present. Continuar llegint “RELAXAMENT RELIGIÓS A L´ESGLÉSIA”