A PROPÒSIT DEL PREMI VICENT VENTURA 2022

Josep Mª Jordán Galduf

He tingut l’honor de rebre la XXIII edició del Premi Vicent Ventura que atorga cada any la Universitat de València (junt amb la Universitat Jaume I de Castelló i altres institucions). El lliurament del Premi va tindre lloc en dos actes (celebrats els dies 1 i 2 de desembre): un a la seu històrica de la pròpia Universitat (presidit per la Vicerectora de Cultura Ester Alba), i l’altre a l’Ajuntament de Llíria (presidit per l’Alcalde Joanma de Miguel). En tots dos actes va estar present un representant de la família de Vicent Ventura (la seua neboda Anna Aguilar), va pronunciar unes paraules molt afectuoses sobre mi l’escriptor Alfons Cervera, i vaig sentir-me molt ben acompanyat per un grapat de gent que m’estima i estime. Continuar llegint “A PROPÒSIT DEL PREMI VICENT VENTURA 2022”

Esa puerta azul

Esa puerta azul
del Cie de Zapadores
es más de lo que parece.
Es una puerta muro,
puerta muro y frontera
que separa dos mundos:
dentro está la represión
y el sufrimiento injusto
de unos seres humanos                                                                                                       que solo quieren vivir. Continuar llegint “ESA PUERTA AZUL”

Autor: Pepe Carmona

SEGUINT AMB LA JORNADA MUNDIAL DELS POBRES. 2

En la meua anterior reflexió, realitzada al fil de la VIª Jornada Mundial dels Pobres, celebrada el passat dia 13 d’octubre, que convidava a posar als pobres en el centre, i també de les manifestacions de dues personalitats públiques del món de l’economia i de la política convidant a no parlar de pobres i pobreses, ja apuntàvem que, seguint la recomanació de Joan Pau II en el punt 41 de la seua encíclica Sollicitudo rei socialis (La preocupació per la qüestió social), seguiríem amb la reflexió tractant d’oferir pistes de solució. Res nou si tenim en compte que la Doctrina Social de l’Església en la seua elaboració té per norma, des de Joan XXIII i el Vaticà II, seguir l’esquema conegut com Veure-Jutjar-Actuar. Anirem per passos. Continuar llegint “SEGUINT AMB LA JORNADA MUNDIAL DELS P0OBRES 2”

JORNADA MUNDIAL DELS POBRES.1

Autor: Pepe Carmona

El passat diumenge, dia 13 de novembre, vam celebrar els catòlics la Jornada Mundial dels Pobres, que ja va per la seua sisena edició.

Aquesta Jornada va ser instituïda pel Papa Francesc en clausurar el novembre de 2016 el conegut com a Jubileu de la Misericòrdia i amb la intenció, segons les seues paraules en aquell moment, de «estimular als creients perquè reaccionen davant la cultura del “descarte” i del malbaratament» i aconseguir que «les comunitats cristianes es convertisquen cada vegada més i millor en signe concret de l’amor de Crist pels últims». Continuar llegint “JORNADA MUNDIAL DELS POBRES. 1”

Deme Orte és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Carta abierta de un cristiano de base a los obispos sobre las
inmatriculaciones (y a quien quiera leerla).

Hermanos obispos en la comunidad eclesial:

        El asunto de las inmatriculaciones representa para mí y para mucha gente informada y crítica un escándalo “monumental”. Y llueve sobre mojado de otros escándalos que a mi modo de ver contradicen el sentido evangélico con el comportamiento de la Iglesia Institución por mano de los obispos, Conferencia Episcopal por medio.

Continuar llegint “CARTA ABIERTA DE UN CRISTIANO DE BASE SOBRE LAS INMATRICULACIONES”

Ximo Garcia Roca, sociòleg i teòleg , membre del Grup de Cristians del Dissabte

EL CARDENAL JA TÉ QUI LI ESCRIGA

Ximo Garcia Roca

Que el ponderat i equànime teòleg Josep Ratzinger, poguera convertir-se en un jaciment d´envit contra el Papa Francesc era impensable coneguda la seua teologia moderada, la seua eclesiologia i en particular la seua obediència exigida al primat de Pedro. Però a la ciutat dels miracles, que és Madrid, tot pot succeir. I va succeir en un Congrés, convocat per la Fundació CEU Sant PAU per a celebrar els noranta-cinc anys de Josep Ratzinger, els dies 27 i 28 d´octubre. La presència del Cardenal Muller, cessat per Francesc al capdavant de la Congregació de la doctrina de la Fe, va acaparar les notícies fins a ser entronitzat per la caverna mediàtica madrilenya a títol honorífic de “Papa dels conservadors”. Continuar llegint “EL CARDENAL JA TÉ QUI LI ESCRIGA”

Al·leluia! Benavent, arquebisbe

Un segle després d’Enrique Reig Casanova, l’arquebisbat de València tornarà a tenir un oriünd del país i que s’expressa en la llengua del poble. Es tracta d’Enrique Benavent, fins ara bisbe de Tortosa. Els sectors progressistes de l’Església valenciana el saluden joiosos.

Per Víctor Maceda

Publicat el 17 d’octubre de 2022 en www.eltemps.cat

Núm. 2001

Enrique Benavent

Passaven uns 35 minuts del migdia del 10 d’octubre quan, de sobte, les campanes del centre de València van començar a voltejar alhora. Des del Palau Arquebisbal s’acabava de comunicar que el fins ara bisbe de Tortosa, Enrique Benavent Vidal, nat a Quatretonda (Vall d’Albaida) el 25 d’abril de 1959, es convertirà en el nou titular de l’arxidiòcesi a partir del 10 de desembre d’enguany. Continuar llegint “AL·LELUIA! BENAVENT, ARQUEBISBE”

Alfons Llorenç: “La casa reial va prendre partit contra els valencians”

Entrevista al periodista, historiador i polític, que va viure de prop els anys en què es dibuixava el futur del País Valencià

Pubicat en www.vilaweb.cat

Alfons Llorenç (Alcoi, 1951) és un d’aquells personatges imprescindibles i polièdrics. Periodista, batlle, cap de gabinet del president Albinyana, assessor del president Lerma, articulista i organitzador de viatges. Entre més coses. Ara està jubilat, però continua escrivint articles sobre història i antropologia. Diu que el seu compromís amb el país el va dur a improvisar-se com a polític. Considera un privilegi haver tingut l’oportunitat d’estudiar quan poquíssims de la seua generació i de la seua extracció social ho van poder fer.

Havent militat en el PSAN, ha estat a la cuina de la majoria de fets històrics de la primeria de la democràcia al País Valencià. La seua memòria és la d’aquells anys fundacionals tan convulsos. Com que també és un gran coneixedor d’allò que passa a la cúria, val la pena d’escoltar les seues reflexions sobre el canvi imminent a la seu valenciana.

És per això que una entrevista com aquesta pot començar parlant de com s’ho feia per amagar cintes de cinema amb notícies que no agradaven el govern, i pot acabar parlant de la joia que ha despertat la designació del nou arquebisbe de València. Continuar llegint “LA CASA REIAL VA PRENDRE PARTIT CONTRA ELS VALENCIANS”