Moema Miranda es antropóloga del Programa de Posgrado en Antropología Social en el Museo Nacional / UFRJ (PPGAS / UFRJ) es asesora de la Comisión Especial de Ecología Integral y Minería en CNBB, CNBB y la Red Eclesial Pan-Amazónica / REPAM- Brasil secretaria ejecutiva de la Red Latinoamericana de Iglesias y Minería pertenece a la Orden Francisca Secular, miembro del equipo ejecutivo del Servicio Inter-franciscano de Justicia, Paz y Ecología / SINFRAJUPE. Ella participó, como auditor, en el Sínodo del Amazonas.

En tiempos de pandemia, Atreverse a la Esperanza – “Laudato Si”

La esperanza es la actitud que se debe tomar en este momento de pandemia, escribe la antropóloga Moema Miranda, en un artículo desde la perspectiva de la encíclica del papa Francisco “Laudato Si”. Ella escribe que la nueva pandemia de coronavirus es “parte de un proceso más amplio, vinculado a la actitud de los grupos humanos hacia otros humanos y el planeta,… intensificando los riesgos de” caos sistémico “o lo que los ambientalistas han llamado de “tormenta perfecta”. Así que el momento exige “disputar el futuro, expandir la solidaridad y atreverse a imaginar un mundo que no esté gobernado por la máquina de Mammon, el “dios del dinero”.

He aquí el artículo:

Estamos presenciando el nacimiento de un nuevo mundo. En los primeros años del siglo XXI, esta podría haber sido una buena noticia. Cuando los movimientos y organizaciones alter-mundistas crearon el Foro Social Mundial en 2001, declararon: “otro mundo es posible”. Era sin duda un lema apocalíptico esencialmente utópico. Anunció la confianza de que el fin del mundo dominado por la lógica ecocida del Mercado, subordinada a las políticas neoliberales y al servicio de enriquecer a unos pocos, podría abrir el futuro a un mundo de más justicia y equidad. “Un cielo nuevo y una tierra nueva” (Apocalipsis 20.1), como había anunciado y deseado Juan, en Patnos, casi dos milenios antes. Continuar llegint “En tiempos de pandemia, Atreverse a la Esperanza-“Laudato si””

EDITORIAL

El Grup cristià del dissabte critica l´opinió manifestada pel secretari de la CEE, Luis Argüello, respecte al sou mínim vital que el Govern vol implementar.

INGRÉS BÀSIC I ACCÉS AL TREBALL

Diumenge de Pasqua, el Papa Francesc, en el missatge a les organitzacions i moviments populars, els felicitava per “posar el seu cos junt als exclosos i descartats, i fer les coses menys difícils i doloroses als qui viuen dia a dia sense cap tipus de garanties legals que els protegisca”. I concloïa: “Tal vegada siga l´hora de pensar en un salari universal capaç de garantir i fer realitat eixa consigna tan humana i tan cristiana: cap treballador sense drets”. No sorprén que les propostes de Francesc no siguen secundades per un sector de l´episcopat espanyol, però resulta penós que el Secretari de la Conferència Episcopal espanyola declare la seua oposició a “una espècie de subsidi permanent”, ja que podria “acabar vivint de manera subsidiada”, sense aspirar al treball; seria prou, segons ell, amb una ajuda cojuntural i provisional per a situacions d´extrema necessitat. Amb absoluta lleugeresa, desqualifica el salari universal proposat per Francesc i denuncia com a “coartada” la proposta de l´actual govern progressista d´un mínim vital permanent com a part estructural de l´Estat social. Continuar llegint “Ingrés bàsic i accés al treball”

Paco Gramage,  ens ofereix un article d´opinió respecte a la resposta que el secretari de la Conferència Episcopal Espanyola, Mons. Luis Argüello,  ha realitzat en ser consultat sobre la postura dels bisbes respecte a la renda mínima vital que el govern està tramitant, on manifesta que no estarien d´acord en el fet que fora permanent perquè podria desmotivar la recerca de treball. 

LA CONFERÈNCIA ESPISCOPAL I LA RENDA MÍNIMA

Les recents declaracions de la Conferència Episcopal sobre l´ingrés vital mínim i les clares reticències exhibides pels bisbes, són una mostra de la deriva reaccionària que fa temps prengué la Jerarquia.

L´argument central esgrimit pel president de la Conferència Episcopal, Luis Argüello, sosté que el susdit ingrés ha de ser, com a molt, temporal i excepcional. Segons el seu parer, si romanguera en el temps, convidaria a ampliar capes de pobresa a viure “de forma subsidiada”, a no buscar treball i “exercir-hi les seues capacitats”. Desconeixem el fonament científic de tals hipòtesis, perfectament proferides amb tanta rotunditat. Però el que sí es coneix perfectament són els supòsits ideològics en què es basen: Continuar llegint “Renda mínima”

La crisi del coronavirus ens toca a tots, però més a col·lectius que ells en sí mateix ja són vulnerables: refugiats, CIEs, immigrants… El dilluns, 13 d´abril, El País, en la seua editorial ens oferia una reflexió molt apropiada i a tindre en compte.

Continuar llegint “Vulnerables e invisibles”

Per increïble que semble, avui encara hem d´estar plantejant el tema de la llengua valenciana a la litúrgia, ací a la nostra diòcesi de València.

Vicent Ruix ha presentat a la comissió corresponent per al sínode, que actualment està en curs a la diòcesi, un article molt extens on fa història de les peticions per a la incorporació del valencià a la litúrgia i de les negatives que, per part de la jerarquia, es reben des de fa molt de temps.

Avui continuem dient: per a quan els textos litúrgics en valencià? per a quan la nostra llengua als seminaris, a la formació i a la normalització als nostres escrits i comunicacions?

Ja no hi ha cap excusa; sols cal acceptar l´ús normalitzat de la Generalitat, les normes de l´Acadèmia i l´esforç de normalització que ja la societat està realitzant a l´escola i a les administracions. L´Església, quan pensa entrar en eixa normalització sense jugar a no banyar-se, sense estar deixant passar el temps a vore vindre?

Voldríem que el sínode ja es comprometera en aquesta tasca.

Continuar llegint “Sínode diocesà: El valencià a la litúrgia, serà proposta acceptada?”