EL COS DE LES DONES TAMBÉ ENCARNA CRIST

Una dona que ‘alça la veu’

Neus Forcano és llicenciada en filosofia i dona classes de llengua i literatura de batxillerat en una escola concertada de Barcelona. Va fer un màster d’història de les dones i ha estudiat ciències religioses a l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB). Sempre interessada en la teologia, ha format part del Col·lectiu Dones en l’Església i ara és una de les impulsores de la plataforma de dones creients Alcem la Veu. Entre els temes que més ha estudiat i pels quals s’ha interessat hi ha les primeres comunitats cristianes i també recuperar i donar a conéixer les veus de les dones que han fet Església, moltes de les quals han estat silenciades. És membre de l’Associació Europea de Dones per a la Investigació Teològica i col·laboradora habitual de Cristianisme i Justícia, centre d’estudis que depén de la Companyia de Jesús.

“El cos de les dones també encarna Crist”

Mireia Rourera – barcelona

Les dones que ja fan assistència i serveis dins l’Església i fan de diaques, no poden tenir la denominació de diaques?

Nosaltres formem part de l’Església i el que reivindiquem és que aquesta no és uniforme i que volem tenir-hi veu

La plataforma de dones creients Alcem la Veu es va donar a conèixer pocs dies abans del 8 de març passat, el Dia de la Dona, amb una concentració davant de la catedral de Barcelona. Va ser una acció coordinada amb altres manifestacions semblants que es van fer a més de 20 ciutats del món aixoplugades totes sota el paraigua del moviment Voices of Faith, en què les dones que formen part de l’Església reivindiquen el seu paper, el seu dret a tenir veu i vot, i el seu feminisme. Una de les impulsores d’Alcem la Veu és Neus Forcano. Continuar llegint “EL COS DE LES DONES TAMBÉ ENCARNA CRIST”

MONARQUIA Legitimitat franquista i il·legitimitat democràtica

Honori Pasqual és membre del Grup Cristià del Dissabte.

La monarquia borbònica ha gaudit d’un estat de gràcia i de simpatia des de la reintroducció a la forma de l’Estat espanyol. Els mitjans de comunicació, sense gairebé cap excepció, han contribuït a percebre la monarquia com un regal de la història. Tant l’esquerra oficial com la dreta han apostat sense recança a favor d’ella, sense reparar en la manca de consistència democràtica d’aquesta institució. Continuar llegint “MONARQUIA Legitimitat franquista i il·legitimitat democràtica”

L’ALFÀBEGA, L’HERBA SANTA D’ESTIMAR

Per la festa de l’Assumpta

 (Alfons Llorenç (fill de Planes nascut a Alcoi, 1951) etnòleg i periodista)

L’ALFÀBEGA, L’HERBA SANTA D’ESTIMAR

I, precisament, en els idus d’agost, cap al dia 13, a Efes, on posseïa el seu principal santuari, es celebrava, amb processons i enramades, la diada d’Artemissa, la Diana romana,deessamultimammia de la Lluna (una lluna de plata es posa, als temples delPaís Valencià, al llit, als peus, de la Marededéu d’Agost), protectora de les femelles, els parts, els boscos, verge, formosa i primaveral. Les dones del món greco-romà trenaven garlandes amb herbes aromàtiques i medicinals (a Morella, encara, enramen la seua Basílica de Santa Maria amb espígol, romaní i sàlvia; a molts pobles valencians, com a Elx, Xàtiva, Bétera, Alfara del Patriarca, les alfàbegues envolten, el 14 i 15 d’agost, la Marededéu morta). Continuar llegint “L’ALFÀBEGA, L’HERBA SANTA D’ESTIMAR”

CARTA DE PERE CASALDÀLIGA AL PAPA JOAN PAU II

 

De febrer de 1986 és aquesta extensa carta que reproduïm on Pere Casaldàliga presenta al Papa la seua vida, el seu treball, la seua actitud, la seua fe. Casaldàliga se sap analitzat i jutjat en eixa lluita que ha fet vida en defensa dels més pobres, fent front a les conseqüències que se´n derivaven de continuu sense que la por li guanyara la partida. Com ell dirà, és escriptor i poeta, sí; però també té l´esperit revolucionari que vol canviar el món.

Benvolgut Papa Joan Pau II,

germà en Jesucrist i Pastor de la nostra Església:

Fa molt de temps que volia escriure-li aquesta carta, i fa molt temps que l’estic pensant i la medite en l´oració.

M´agradaria que fora un col·loqui fratern –en sinceritat humana i amb la llibertat de l´Esperit-, així com també un gest de servei d’un bisbe envers el bisbe de Roma, que és Pedro per a la meua fe, per a la meua corresponsabilitat eclesial i per a la meua col·legialitat apostòl·lica. Continuar llegint “CARTA DE PERE CASALDÀLIGA AL PAPA JOAN PAU II”

A DOM PEDRO CASALDÁLIGA, YA ABRIENDO “EL CORAZÓN LLENO DE NOMBRES”

Michael Moore: A dom Pedro Casaldáliga, ya abriendo “el corazón lleno de nombres”

“Esta vez, los asesinos -aunque lo intentaron- no tuvieron, siquiera, ‘penúltimas palabras'”

“Ahora sí tus selvas, testarudamente defendidas y amadas, aplauden con sus cúpulas tu ascenso hacia lo alto”

“Con el corazón en la mano, siempre hiciste profesión de fe verdadera, primero con tu gesto y luego con tu poesía”

08.08.2020 | Michael Moore Michael Moore Continuar llegint “A DOM PEDRO CASALDÁLIGA, YA ABRIENDO “EL CORAZÓN LLENO DE NOMBRES””

UN ARQUEBISBE CONTRA L´AUTORITAT CIVIL

UN ARQUEBISBE CONTRA L’AUTORITAT CIVIL

A la lleugera aquest títol podria paréixer desmesurat, i ho seria si no deixàrem clar en l’escrit que no es tracta d’un enfrontament entre la Generalitat i l’Església catalana, de la qual valorem l’autenticitat de la seua missió evangèlica, sinó un enfrontament amb l’Arquebisbe de Barcelona Omella que, per tossuderia ha pres unes decisions que el situen una mica més lluny dels sentiments majoritaris del seu poble. Continuar llegint “UN ARQUEBISBE CONTRA L´AUTORITAT CIVIL”

¿CÓMO ESTARÍA EL CAMPO LLENO DE NEGROS TRABAJANDO SI NOS DIERA MIL EUROS EL ESTADO?

Daniel Zerbo és vicepresident del “Alto Consejo de Malienses d´Espanya”. Estudià enginyeria i màsters en cooperació al desenvolupament i moviments migratoris.

¿Cómo estaría el campo lleno de negros trabajando si nos diera mil euros el Estado?

Daniel Zerbo es vicepresidente del Alto Consejo de Malienses de España. Se considera tan de Mali como pacense, puesto que en Badajoz ha vivido años plenos y felices. Estudió la carrera de ingeniería y másteres en cooperación al desarrollo y movimientos migratorios, y define el nuestro como un país acogedor, abierto y nada racista. Pero las cosas, dice, están cambiando. “El discurso xenófobo está desgraciadamente convenciendo a cada vez más gente”, advierte. Tras los disturbios de los temporeros de Albacete, Zerbo se ha ofrecido a mediar entre estos trabajadores y el ayuntamiento. Explica que el entramado de instituciones, sindicatos y empresarios agrícolas se han encontrado ahora con una patata caliente, pero que los problemas vienen de muy atrás. Me atiende por teléfono para contarnos la cara oculta de una noticia que ha dado pie al sensacionalismo más abyecto. Continuar llegint “¿CÓMO ESTARÍA EL CAMPO LLENO DE NEGROS TRABAJANDO SI NOS DIERA MIL EUROS EL ESTADO?”

EL BISBE PEPE VILAPLANA

El passat dia 18, al santuari de la Mare de Déu de la Cinta, el bisbe valencià Josep Vilaplana presidí l’Eucaristia d’acció de gràcies i de comiat, com a pastor de Huelva, després que el papa Francesc ha nomenat un nou bisbe per a aquesta diòcesi.

A l’homilia de comiat, amb un llenguatge senzill, proper i entenedor, el bisbe Josep (que hauria estat un gran arquebisbe de València) va donar gràcies a Déu pel “temps que hem conviscut i compartit” amb els cristians d’aquesta diòcesi, reconeixent que “tot allò de bo que rebem a la vida, ens ve de Déu”. Continuar llegint “EL BISBE PEPE VILAPLANA”