autor:Ramon M. Nogués
Article publicat a la revista El Pregó, núm. 623, gener del 2024

En ocasió de l´anomenat Procés i després del judici que la justícia (diguem-ho així) espanyola va fer als més implicats, es va fer cèlebre la valenta resposta de les víctimes: «Ho tornarem a fer», indicant que allò que havia succeït era l´expressió d´un anhel just que no s´havia pogut acomplir. Ja veurem si es pot o no tornar a fer… Canviem d´escenari amb expressions semblants. Amb motiu de la pandèmia de la COVID-19 es generalitzà l’expressió que manifestava que les formes de gestionar la vida natural seguien camins equivocats que, en acabar la pandèmia, caldria modificar-ho tot, és a dir que «no ho tornaríem a fer». Doncs bé, ha acabat la pandèmia i no solament ho hem tornat a fer (la destrucció de la biosfera) sinó que encara ho hem fet més. Efectivament, acabada la pandèmia, ja ens veiem les orelles i, dels bons propòsits de reorientar l´estil de vida humà sobre el planeta Terra, no en resta res. Si us aneu fixant en tots els comentaris socioeconòmics sobre la marxa de la societat i la recuperació postpandèmica, tots els índexs  celebren que ja s´hagin sobrepassat els anteriors al 2019. Tant se val que es tracti del nombre de turistes, com dels viatges amb avió, com de les superfícies verdes anorreades, com de les expansions tecnològiques sense criteri: tot es considera un èxit perquè s´ha superat el que succeïa el 2019. Continuar llegint “HO HEM TORNAT A FER”

Deme Orte és membre del Grup Cristià del Dissabte

La muerte anda suelta
La muerte anda suelta,
campa a sus anchas
en Gaza, Ucrania, Yemen, Sudán…
La muerte anda suelta
y mata sin miramientos
mujeres, niñas y niños… Continuar llegint “LA MUERTE ANDA SUELTA”

 

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Llegia aquests dies, en VILAWEB una entrevista realitzada al bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, menorquí d’origen, en la qual deia que per a ell cobra força la necessitat de la inculturització als pobles. I una de les necessitats urgents al nostre poble és el no perdre la identitat cultural, històrica i social.

El Concili Vaticà II ens parlà de la necessitat d’oferir la Paraula de Déu en la llengua vernacla, però, diu Sebastià Taltavull que l’hem entés com traduir-la al castellà i no a la llengua del poble. És un fet trist per als pobles valencians perquè des d’eixa interpretació, la llengua del poble queda denigrada, ignorada i marginada. Continuar llegint “EL CASTELLÀ EN DETRIMENT DE LA LLENGUA DEL POBLE”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Cada any, quan arriba el 18 de gener se’ns anuncia la setmana de pregària per la unitat dels cristians.

D’un temps ençà em provoca molta contradicció i em fa pensar què diran els no cristians de la nostra pregària. Pense que, després de tants anys de pregària, podran concloure el poc cas que el Déu cristià fa a les seues criatures perquè repetim constantment a la nostra pregària que ens escolte i li demanem allò que desitgem, mostrant que si no es realitza és perquè Ell no vol o perquè juga amb nosaltres. Continuar llegint “PREGAR, SÍ. PER A QUÈ?”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

La nostra societat, per més democràtica que es considere, allò del poder en mans del poble li queda bastant lluny i li és una vestimenta mot gran. Ens estem construint una societat jeràrquica i, si quan analitzem l’Església estem d’acord que eixa estructura jeràrquica és imperialista, la jerarquització a la nostra societat democràtica, què és? Continuar llegint “POBRA PERSONA”

Deme Orte és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Me he tomado la molestia de leer el documento “Fiducia supplicans”…
La primera impresión es de rotundidad: “La presente Declaración se
mantiene firme en la doctrina tradicional de la Iglesia sobre el matrimonio,
no permitiendo ningún tipo de rito litúrgico o bendición similar a un rito
litúrgico que pueda causar confusión”. Se refiere a la “posibilidad de
bendiciones de parejas en situaciones irregulares y de parejas del mismo
sexo”… “para no producir confusión”, ya que “no pretenden la legitimidad
de su propio status”, “evitando que se conviertan en un acto litúrgico o
semi-litúrgico, semejante a un sacramento”(n.36). Continuar llegint “DE BENDICIONES…Y OTRAS ZARANDEJAS”

Una mirada al nostre passat no tan llunyà ens  ajudarà a comprendre i a sensibilitzar-nos en la problemàtica actual de la migració.

Moltes persones de la nostra terra valenciana, la majoria treballadors del camp, hem sofrit en carn pròpia les injustícies, els atacs a la dignitat humana… producte de la migració -en este cas temporera- a diferents països europeus.

Que no ens caiga en l’oblit i que estes vivències pròpies o de persones del nostre entorn, ens ajuden a entendre i acollir als migrants actuals. Continuar llegint “UNA MIRADA AL NOSTRE PASSAT AJUDARÀ A COMPRENDRE LA MIGRACIÓ”

Amparo Estellés Cortés, doctora en medicina y miembro del “Grup cristià del dissabte”

1 de enero 2024

 RECORDANDO A LAS PERSONAS QUE SE HAN IDO EN EL 2023

Hemos iniciado un nuevo año, pero para muchas personas es  un comienzo difícil, ya que el 2023 se ha llevado a muchos seres queridos. Hace unos días se fue mi hermana M. Gracia, pero también, a lo largo de año, nos han dejado muchas personas queridas, Enrique, Pascual, Paco, Encarna… y muchas otras que se han quedado en el mar mediterráneo, intentando llegar a Europa para tener un futuro mejor, o que han sido asesinadas en guerras.

En esta página web del “Grup cristià del dissabte”, ha habido más de 20 escritos in memoriam de personas que se han ido, la mayoría sacerdotes o que han ejercido el ministerio sacerdotal y cuyas vidas han sido conocidas en muchos ámbitos por su gran labor. Pero además de ellos quiero recordar a muchas otras personas que son conocidas en un entorno muy pequeño porque, como dice el Papa Francisco,  “son santas y santos de la puerta de al lado”, son aquellas que han trabajado diariamente por su familia, por la solidaridad, por la paz, por la ecología, por la justicia. Pueden vivir cerca o lejos pero, aunque no las conozcamos, han luchado toda su vida para conseguir un mundo mejor y han sido imprescindibles.  “Hay personas que luchan un día y son buenas. Hay otras que luchan un año y son mejores. Hay quienes luchan muchos años, y son muy buenas. Pero las hay que luchan toda la vida: esas son las imprescindibles” (poema de Bertolt Brecht modificado).

             A pesar de las pérdidas hemos de ver el nuevo año con esperanza y seguir el ejemplo de las personas que nos han dejado, pero que siempre estarán en nuestro corazón, porque, como decía Eduardo Galeano: “Mucha gente pequeña en lugares pequeños, haciendo pequeñas cosas, puede cambiar el mundo”

 

Amparo Estellés

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Hem entrat en el temps dels propòsits. Encetem un nou any i és molt típic manifestar aquells desitjos que al llarg de l’any voldríem aconseguir. I el que es mostra són propòsits individuals, que miren la pròpia salut o que apunten a obtenir metes que ens interessen, però no solen aparéixer propòsits comunitaris, de relacions personals, d´entesa amb els qui no pensen com un ni tampoc apunten a treballar per establir una major entesa entre les persones iguals i les diferents. Continuar llegint “PROPÒSITS NO PLANTEJATS”

Vicent Fc. Estarlich Chover és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Per a algun partit polític i per a part de la nostra societat, la immigració és considerada com una font de conflicte, com una amenaça i una alarma social; així és com apareixen polítiques que criminalitzen els rescats de persones al Mediterrani i deixen el Pacte Mundial sobre Migració de l’ONU, realitzat al Marroc el 10 de desembre de 2018, en paper banyat. És cert que el contingut d’aquest pacte no és considerat com un dret internacional, fet que provoca no ser admés per molts països ni que tampoc siga defensat  per algun partit polític ni per sectors de la societat ací a Espanya. Continuar llegint “POLÍTIQUES NI ÈTIQUES NI MORALS”