Vicent F. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.
VISITA “AD LIMINA”
Els nostres bisbes, aquesta setmana, són a Roma en visita “ad limina”. Açò sona a haver de presentar al Papa les preocupacions del poble, les vivències de la fe del poble, les dificultats per a viure l´Evangeli en el dia a dia de la vida del poble i raonar sobre les angoixes i esperances de qui formen la nostra societat.
Quan escoltava visita “ad limina” suposava que el Papa volía saber sobre els diversos vessants de la fe del poble valencià, les seues inquietuds, les diferents teologies que són vida a la nostra diòcesi, així com també sobre les distintes lectures que a la nostra diòcesis es fan de l´Evangeli; també sobre la inculturització de la vida diocesana en la cultura del propi poble i sobre les relacions de la nostra Església valenciana amb els distints sectors culturals, polítics i socials d´aquest poble.
Però a la llum de la carta que el nostre arquebisbe ha remés a tots els diocesans, sent estar confús.
El nostre arquebisbe, en eixa carta, ja ens diu allò que el papa Francesc els dirà; i en eixa carta el nostre arquebisbe no mostra cap referència a cap dels temes abans manifestats. Pareix que la visita “ad limina” és un veure’s i més bé no entrar en temes.
En la carta ens parla de l´afecte que el Papa té al nostre poble valencià, ja que sols té ulls per a la nostra Mare de Déu del Desemparats i que ell, com a pastor del nostre poble valencià, li demanarà la beatificació i canonització del Pare Jofré i la pujada als altars dels qui foren arquebisbes de València, Marcelino Olaechea i José Mª García Lahiguera.
¿En veritat, eixa és la preocupació i la urgència a la nostra diòcesi valentina?
Cenyint-nos a la carta del Sr. Arquebisbe, la visita “ad limina” no toca l´ànim i el funcionament del presbiteri i de les comunitats a la nostra diòcesi.
A la nostra diòcesi, el clergat viu, en la pràctica, sumit en una apatia prou generalitzada i bastant desvinculat del ritme diocesà.
Suposava que la visita “ad limina” tractaria sobre si la formació als nostres seminaris és plural i oberta, s´interessaria per la inculturització de la litúrgia i l´evangelització a la vida i mentalitat del poble. Però d´aquests temes no ens diu res el Sr. Arquebisbe. Sí ens diu, però, que el Papa els proposarà posar en funcionament els resultats del sínode valencià recentment realitzat, encara que no s´haja estrenat pràcticament el sínode anterior.
No serà el papa Francesc si a la visita “ad limina” no pregunta als nostres bisbes per la relació de l´Església valenciana amb el món obrer, amb el món intel·lectual, pel lloc de la dona a la nostra Església valenciana, per la sensibilibitat de la nostra Església amb els sectors eclesials sotmesos pel món clerical i eclesiàtic.
Abans d´anar a la visita “ad limina” el nostre arquebisbe ens relata que el papa Francesc els dirà: ànim i coratge.
Ànim i cortage per a viure més profonament la comunió eclesial, per a viure la comunió en sinodalitat i per anunciar l´Evangeli a tots.
M´agrada. Però, si ja sabem el que ens dirà, ¿no podríem anar amb els deures fets?
El Papa ha convocat els nostres bisbes junt als bisbes catalans i tarraconenses. Desitge que per a parlar entre ells, no demanen traductor.