GRÀCIES, GERMÀ FRANCESC, PER AQUESTS DEU ANYS DE SERVEI A L’ESGLÉSIA I EL MÓN
T’escrivim des del MOCEOP (Moviment pel Celibat Opcional), un moviment d’Església que du funcionant a Espanya fa ja 46 anys i que està integrat en la Federació Internacional de Sacerdots Casats. Ens coneixeràs perquè fa uns anys et vam fer arribar per dues vegades un escrit nostre i per l’amistat comuna que hem tingut durant anys amb Jerónimo Podestá i Clelia Luro, impulsors del nostre Moviment.
Volem expressar-te la nostra felicitació més cordial per aquests deu anys de servei a l’Església i al Món, que tant bé està fent en moltíssims llocs.
Ens van encantar els teus primers gestos només eixir elegit Papa, renunciat a vestidures fastuoses i vestint de manera senzilla. Valorem molt positivament la teua decisió de no viure en les espaioses i fredes habitacions del Vaticà per a anar a la residència Santa Marta i menjar el mateix menú que les altres persones. I ens entusiasmàrem quan vas dir: “Com desitge una Església pobra per als pobres!”.
Donem gràcies a Déu perquè veiem que és Jesús de Natzaret el nord de la teua vida i convides contínuament al fet que tots també tinguem a Jesús com a referent fonamental de la nostra vida.
En aqueix sentit has intentat sempre actuar amb fets i amb paraules. Els teus nombrosos viatges han sigut en la seua gran majoria a països empobrits o marcats per situacions d’injustícia, en guerra, països xicotets, de la perifèria; com Sudan, Congo, Irak, Barhein, el Kazakhstan, Moçambic, Maurici, el Marroc, Xile, el Perú, Egipte, Mianmar, Bangladesh, Mèxic, Kenya, Uganda, República Centreafricana, Albània, el Brasil, l’Equador, Bolívia, Paraguai.
Ens ha encantat que dediques la teua atenció a dignificar a les persones que viuen al Vaticà al carrer, dotant-los de serveis importants per a ells i fins d’un hospìtal per a ser atesos com mereixen. Has acollit a famílies refugiades de Síria i has sigut present a Lampedusa on tants i tantes immigrants arriben a la recerca d’un món millor encara que molts moren en l’intent.
T’esforces al màxim per buscar la pau en el conflicte ucraïnés, encara que lamentablement les potències implicades no et fan massa cas i sabem que continues fent de mitjancer en tot el que pots. Moltes gràcies, germà Francesc perquè som moltíssims els que a tot el món també anhelem la pau.
Et donem molt especialment les gràcies per aqueixos tres magnífics documents que ens has regalat: Evangelii Gaudium, Laudato si’ i Fratelli tutti que hem assaborit i àmpliament comentat.
Valorem enormement la teua preocupació per l’ecologia i la justícia social com una cosa totalment interrelacionada. Igualment reconeixem els teus esforços per la lluita contra la pederàstia a l’Església i la necessària transparència perquè s’esclarisquen tots els casos que s’han donat i es donen a les víctimes les compensacions que corresponguen en justícia.
També veiem amb gran satisfacció la teua comprensió i proximitat amb els homosexuals que has deixat clar en nombroses ocasions, així com la reconciliació amb teòlegs abans injustament relegats, com Gustavo Gutiérrez, Leonardo Boff o José María Castillo.
Molt important també els canvis que has introduït en la Cúria romana i en les finances vaticanes que possiblement han provocat enemistats cap a la teua persona pels qui no han vist bé aqueixos canvis. Molt important la teua crítica contundent a aquest sistema econòmic -“una economia que mata”- que també et posa enfront d’aquells que pretenen que tot continue igual encara que siga a costa del sofriment de la gran majoria de les persones.
Ens encanta el teu tarannà de pastor, sempre encoratjant al fet que seguim el camí de Jesús i utilitzant un llenguatge senzill i comprensible per a tots. Genial la teua decisió de promoure el sínode del Poble de Déu, més que el dels bisbes, perquè has aconseguit que a tot arreu del món puguem expressar la nostra opinió sobre els canvis que l’Església necessita en aquests moments. Has donat normes perquè els seminaris s’actualitzen i adapten als nous temps i animes sempre a bisbes i sacerdots al fet que actuen com a pastors i no com a buròcrates i has impulsat la proximitat amb altres confessions religioses per a promoure la unitat de tots.
No volem acabar sense dir-te també que des del nostre col·lectiu, i des de molts altres i fins i tot des d’algunes conferències episcopals, creiem que caldria fer passos més decidits en determinades qüestions; com és la claredat en les gestions administratives i econòmiques de l’Església, l’opcionalitat del celibat i el major protagonisme de la dona a l’Església, fins i tot amb l’accés al ministeri sacerdotal. Es perden moltes forces actives a l’Església amb aquesta exclusió de les dones i dels capellans casats, uns actius que ajudarien molt en l’accés a l’eucaristia i una millor evangelització de tot el poble de Déu. Així ho hem reflectit en la nostra aportació al Procés sinodal que es pot veure en el següent enllaç de la nostra revista “Temps de Parlar – Temps d’Actuar”:
Moltes gràcies, Francesc, per aquests deu anys de servei a l’Església i a la societat.
Que Déu et continue beneint molts anys. Compta amb les nostres oracions.
Teresa Cortés i Andrés Muñoz, coordinadors de MOCEOP