Vicent Fc Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.
L’actitud que Europa en general i el nostre país en particular mostra vers el fenomen de la immigració és vergonyós i miserable, a més de ser malalt i inhumà.
Som un país envellit, molt dirigit cap a un mirar-se el melic i tancat en els seus desitjos sense reparar en la falta de mans d’obra per a cobrir els llocs de treball, però disposat a suportar les llistes de l’aturament i sense saber ja com dissimular les xifres tan elevades amb una deficiència alarmant d’especialització per cobrir les necessitats que el mercat laboral demanda.
En tots els sectors de la societat (salut, agricultura, indústria, servei, hosteleria, educació…) hi ha demanda de treballadors, però, pareix que per causes molt diverses (administració, condicions de treball, salaris…) no s’estan cobrint eixes demandes; a més se suma la baixa taxa de natalitat que va condicionant la possibilitat de comptar amb persones per anar substituint les baixes per jubilacions o decessos.
En la nostra societat, aquesta situació reclama la necessitat d’una immigració per poder atendre les diverses demandes. Però, pareix que som molt especials, i essent necessària la presència de mà d’obra que ens ajude a desenvolupar tot el teixit social, estem convertint eixa mà d’obra que ens arriba, la de les persones migrants, en un abús d’explotació i discriminació des d’una prepotència racista i xenòfoba. Som una societat necessitada d’ajuda humana, però volem mostrar-nos com que anem sobrats, com que no necessitem a ningú, i això ens coverteix en abusadors injustos amb comportaments superbiosos i delictius.
La migració és un fenomen que ve des de l’origen de l’ésser humà, quan vivia nòmada buscant la seua supervivència d’un lloc a un altre, fugint de tot allò que poguera atemptar contra la seua vida, buscant eixir de la penúria de la fam i de qualsevol altre risc. Cert que en eixe camí l’ésser humà s´ha anat fent suportant lluites, enfrontaments i dolors en la seua conquesta de drets, espais i dignitat. Ha necessitat construir acords i pactes per una convivència que facilitara la vida digna, segura i estable.
Caldrà adonar-nos que ningú deixa la seua casa per gust, sinó que és la necessitat en forma de por a perdre la vida a causa de guerres, persecucions, fam i sequeres, inestabilitats socials i polítiques, per conflictes ètnics, religiosos o per problemes d’identitat sexual, el que fa que es moga a buscar la manera d’escapar d’eixes situacions, i es decideix, aleshores, a arriscar, inclús, la vida per mamprendre un viatge insegur i perillós, buscant en terra estranya, desconeguda i, en principi sense hostilitat, una vida millor.
Nosaltres necessitem d’elles i curiosament, quan són amb nosaltres, els fem sentir estranys, els posem molts obstacles i dificultats, i, d’aquesta manera, anem abusant de les persones, les fem passar per situacions injustes i denigrants, ( sabent que són indignes i esclavitzants ), però aplicades “sine misericorde”, volent fer creure que, així i tot, caldria que estigueren agraïdes perquè els facilitem viure.
Quina vergonya nacional! Les tanquem en centres, amuntonades, sense cap dret i tractades com a delinqüents. Practiquem la discriminació i estem disposats a cometre il·legalitats per disposar d’elles segons la nostra conveniència.
No es comprén que una societat democràtica actue sense sensibilitat humanitària i amb comportaments autoritaris. No és admissible que els immigrants estiguen deambulant pels nostres carrers i oficialment siga com que no hi són, com que no existeixen, no són subjectes de drets. Necessitem mà d’obra, però els neguem l’accés al treball, això sí, els utilitzem perquè ens facen els treballs de forma il·legal (“en negre”), fent-los caure en delicte i acusant-los de reincidents i aprofitant eixa situació, aplicant-los el dret penal, revisat el 2015, que castiga amb l’expulsió del país. Això sí, sota l’arbitri interessat del moment i segons de quines persones i del país de procedència d’eixes persones.
Caldrà revisar si estem construint un paradigma social que construïsca igualtat, solidaritat i convivència.