
Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.
El bisbe Juan Antonio Reig Pla ha deprés allò de “Ho tornarem a fer”, segurament per això és reiteratiu en utilitzar homilies per alçar al vol la campanada més sonada que en el moment es puga fer sonar. Quan pensàvem que més sonada que la pronunciada un Divendres Sant (2012), essent bisbe d’Alcalà d’Henares, quan, referint-se a l’homosexualitat, en els oficis de la passió digué: “Voldria dir una paraula a aquelles persones que hui, conduïdes per tantes ideologies, acaben per no orientar bé la seua sexualitat, perquè pensen, ja des d’infants, que senten atracció sexual pel mateix sexe, i de vegades, per comprovar-ho, es corroeixen i es prostitueixen, i van a clubs nocturns d’hòmens. Us assegure que troben l’infern“. Doncs no, ara l´11 de maig, en la veneració pública al cos incorrupte de santa Teresa d’Àvila en la Basílica de l’Anunciació d’Alba de Tormes (Salamanca), en l’homilia afirmà: “Els infants que naixen amb una discapacitat física o intel·lectual, és herència del pecat i del desordre de la naturalesa, encara que també són cridats per Déu“.
Ho ha tornat a fer sense cap consideració a tot l’esforç que es realitza a la societat per aplicar els drets humans en favor de totes les persones i sense gens de respecte a les repercussions eclesials de les seues paraules. I quan ha vist el rebombori que s´ha produït, emet un comunicat dient: “Si alguna persona s’ha sentit ofesa per les paraules en l’homilia a Alba de Tormes, no ha sigut eixa la seua intenció ni el del contingut de l’homilia“. Però passa a la defensiva traient a col·lació el catecisme universal de l´Església catòlica, citant el núm. 418: “a conseqüència del pecat original la naturalesa humana quedà debilitada en les seues formes, sotmesa a la ignorància, al sofriment i al domini de la mort”. I també cita el núm. 2448: “des de les seues multituds de formes, indigència material, opressió injusta, malalties físiques o psíquiques, i, finalment, la mort, la misèria humana és el signe manifest de la debilitat congènita en la qual es troba l’ésser humà després del primer pecat d’Adam”.
Ara hauríem de dir: “Calladet estaria millor”.
Al llarg de tota la seua trajectòria ministerial han anat quedant víctimes a conseqüència de la seua inclinació teològica i política amb l’agreujant de tenir immunitat per ser bisbe. Són molts els teòlegs, preveres i laics amonestats i condemnats pel Dicasteri per a la doctrina de la fe en considerar que les seues paraules o escrits no són considerats doctrina catòlica. Significa que les paraules pronunciades en aquestes homilies són el que vol ensenyar l’Església catòlica? Si no hi ha una reacció ràpida i contundent ara mateix, considere que l’Església anirà caient en molt descrèdit i poc s’esperarà d’ella.
Juan Antonio Reig, en aquestes homilies, ha retret temes que requereixen molta reflexió i ell ha llançat afirmacions de forma absoluta i mostrant un desconeixement del treball que està fent la medicina, la psicologia i la mateixa evolució social i ho dic així per no voler pensar que se sent posseïdor de l’última paraula com defensor de l’ortodòxia catòlica.
Es mostra molt tancat als treballs sobre la consideració i la integració de totes les persones, de manera que els drets humans siguen en totes les persones evitant menysprear la dignitat de cadascuna. Mostra no conèixer o no voler conèixer l’evolució del llenguatge per evitar ofenses i equívocs i ignora el canvi de visió d’un model mèdic a un model social.
Atribuir la discapacitat al pecat és un atreviment ofensiu i no voler veure la responsabilitat que tenim en crear obstacles que, a pesar de ser capacitats, poden fer-nos incapacitats en algun aspecte.
– Juan Antonio, no estaria de més que com a llicenciat en teologia sobre Sagrada Escriptura (Salamanca 1973) considerares que Jesús lleva fronteres, no construeix obstacles, busca les persones sense condicionar-les ni estigmatitzar-les i quan volgueren presentar-se a Jesús, com a persones religioses i ortodoxes, condemnant a la pecadora l’actitud va ser: “Mireu la biga dels vostres ulls i no estigueu obsessionats amb la palla en els ulls del proïsme”.
