Javier Almela i Hijalva és membre del Grup Cristià del dissabte.
No m’havia jo assabentat de les paraules que comentava el company Vicent Estarlich despús-ahir. N’estic totalment d’acord i voldria afegir-ne alguna cosa més:
- És difícil imaginar quina raó pot moure a ningú a fer menció, en eixos termes, d’un assumpte tan dolorós i inevitable com ho és patir alguna discapacitat o tindre a casa alguna persona que la pateix.
- Acudir al pecat –dit en termes laics, a allò que està mal fet – per explicar teològicament l’origen de les discapacitats, no ajuda gens. Un expert en el genoma humà podria tal volta ho explicar-ho amb més precisió i, amb l’ajut de metges i altres investigadors, trobar-ne algun remei eficaç.
- Moltes de les conseqüències del pecat no són immediatament visibles per tal com no es manifesten en l’aparença, el moviment, la forma de parlar o de no poder parlar, etc. Per açò, respectuosament, em permet aconsellar a Monsenyor Juan Antonio Reig que reflexione sobre la discapacitat empàtica que ve mostrant al llarg de la seua extensa trajectòria pública. Qui pateix una discapacitat física o intel·lectual no fa, per això, mal a ningú. En canvi, la discapacitat empàtica, el no voler posar-se al lloc de l’altre, ha sigut sempre una de les majors causes de patiment i potser ho siga ara més que mai.