Santíssima Trinitat. Honori Pasqual és membre del Grup Cristià del Dissabte.
Mentre que en totes les festes cristianes celebrem un esdeveniment de la Història de la Salvació, en la festa d’avui, podríem dir, que celebrem la festa de la reflexió cristiana.
La pregunta per l’existència i la forma de ser de Déu, ha ocupat la preocupació, la recerca i l’interès de l’ésser humà al llarg de la història. La festa de la Trinitat s’emmarca en aquest context. Encara que sabem que no podem parlar adequadament de Déu, això no apaga la pregunta per la naturalesa de Déu. A més a més, l’anhel per comprendre Déu té importància per la repercussió que hauria de tindre en la vida dels creients, de l’Església i de la vida en general.
El mateix evangeli d’avui ens diu que l’Esperit ens guiarà cap a la veritat plena. Això vol dir que la comprensió que històricament tenim del Déu de Jesús, no la podem encabir en una fórmula doctrinal definitiva i imposar-la arreu. Cosa que l’Església ha fet mantes vegades.
Nosaltres confessem que Déu no és un ésser solitari, sinó un comunitat de persones. El Pare i el Fill en comunió profunda d’amor ens comuniquen l’Esperit per tal que tinguem vida en plenitud. L’actitud cristiana és aquella que tot i sabent que estem en un procés de comprensió de la realitat divina, aquesta, la comprensió que ara tenim, ha d’il·luminar, impulsar i inspirar la forma d’entendre el ser i actuar de l’ésser humà en tota la vida, incloent-hi l’economia, la política i la configuració de l’Església.
Els reflexos de la comprensió de la Trinitat de Déu per a tots nosaltres que volem ser cristianes i cristians al nostre món i expressar la fe a través de la cultura actual, passaria, al meu entendre, per les següents dinàmiques.
La reflexió, a través de la qual intentem donar raó de la fe que professem, sense dogmatisme i amb un tarannà obert per a incorporar i enriquir la nostra comprensió de Déu.
El compromís politicosocial, per tal de donar vida plena a tothom, començant pels més necessitats.
El silenci, la lloança i l’admiració perquè ens resta molt per conèixer, tot i sabent que l’Esperit que ens acompanya recrea la veritat que creiem posseir.
L’Església, Poble de Déu, perquè siga signe real d’inclusió, de vida i amor, sense discriminacions de gènere ni d’orientació sexual.
Que la festa de la Santíssima Trinitat ens dispose per a comprendre-ho i dur-ho a la pràctica.