Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.
Podríem començar dient que més enllà de la política i de les religions hi ha vida.
La societat hui mostra una certa animadversió respecte a la política per les promeses no complides, corrupcions i poca transparència, i ha volgut deslligar-se de les religions pels seus dogmatismes, per l’estructura jeràrquica que les caracteritza, la instrumentalització que fan de l’espiritualitat i la seua visió patriarcal immutable, volent mantenir-nos agafats de la mà, perquè consideren que les persones, a soles, ens perdem i ens desviem del camí que condueix a la salvació. Hui la societat no accepta tal tutela i tal falsedat, com si sempre fórem menors d’edat.
No és que la societat renuncie a la necessitat d’una espiritualitat, però sí que es nega a renunciar a la capacitat de discerniment i a la llibertat personal. Les persones volem ser tractades com éssers pensants amb capacitat per a ser responsables dels nostres actes. No s’accepta viure sota l’adoctrinament que emana de les polítiques i les religions quan volen repartir receptes de salvació d’acord als seus esquemes, condicions i estructures.
En un moment de la història, les religions i les polítiques tractaven d’omplir el possible buit existencial de tot ésser humà quan buscava respostes a aspectes fonamentals de la seua existència i la consecució de mitjans de supervivència i, certament, en elles trobaven confort i tranquil·litat. Però eixe paper s’esgota quan les persones comencen a trobar respostes a les seues inquietuds i necessitats des del seu propi raonament. Segurament l’excés d’adoctrinament i la manca de llibertat haja produït el trencament actual respecte a les religions i la falta de credibilitat envers la política. La confiança s’ha desviat a la racionalitat, s´ha produït una desafecció cap a la política i un allunyament de tot allò que posa la salvació fora de l’ací i ara.
Aleshores, hui, la política i la religió estan en crisi perquè són considerades com a dormideres que allunyen l’ésser humà de la responsabilitat de ser subjecte directe dels seus actes i posa tota l’esperança en la ideologia o en un més enllà, i no en les situacions doloroses dels conciutadans ni en la lluita per combatre la injustícia ara i ací.
A més a més, les guerres actuals, motivades per interessos polítics on també apareix el factor religiós, està motivant més allunyament perquè tant a la política com a les religions es manifesta una ceguera per pensaments tancats, immòbils i en formes totalitàries. L’acció política i acció religiosa coincideixen a manifestar-se com l’única veritat, parlant de manera absoluta, amb discursos interessats, atemporals i amb la pretensió de ser monolítics.
Diríem que el comportament de polítiques i religions responen a la idea que fora de mi, l’abisme o la perdició.
Les persones ja hem descobert el pensament i sentim amb nosaltres la capacitat d’intercanviar, d’escoltar i construir raonaments i volem poder expressar-nos amb llibertat i sense condicionats. Però eixe intercanvi requereix sinceritat, honestedat i igualtat de tracte, aspectes que no es troben a les accions partidistes ni a les religions, incapacitades per a dialogar en voler mantenir postures tancades no disposades a escoltar sense condicions i a sospesar les aportacions sense cabuda a dogmatismes.
La societat s’ha cansat de tantes postures bloquejants. No hi ha més que guaitar les tertúlies, mítings i sermons. Són suma de monòlegs i, per això, ningú escolta a ningú i a més tracten cadascun dels tertulians de convèncer els altres i intentar ridiculitzar, fins i tot, de vegades a insultar i menysprear o condemnar.
Necessitem deixar dogmatismes i voler entendre i compartir amb l’altre des del diàleg que facilita això, perquè més enllà de les ideologies polítiques i de les religions, hauríem d’intentar descobrir la qualitat humana de les altres persones per a trobar unió, vincle i consideració.
Més enllà de qualsevol identitat política i religiosa hauríem de posar en comú l’experiència espiritual de trobar-nos i buscar entre totes les parts els aspectes fonamentals que a cadascú els proporciona l’alé de vida, capaç de trobar en ell sentit al seu mode de viure. I a més, tota eixa manifestació caldria fer-se amb un llenguatge actual, comprensiu i ubicat.
Més important que defensar partits polítics o religions serà trobar-nos les persones amb la possibilitat d’expressar les nostres experiències vivencials sense condicionaments i essent escoltades amb interès i respecte, de forma oberta i sense catalitzadors censors sinó a l’encontre de l’humà amb l’humà, sense mediar ser creient o no-creient o d’aquest partir o d’aquell altre. S’ha d’eixir de falses identitats, poder ser cadascú, superant materialismes espirituals i fanatismes religiosos.