Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.
Paco Muñoz cantava: “Ja estem en Nadal, amaguem la tristor són dies de pau”.
Vivim en un món globalitzat i les xarxes socials contribueixen sobre manera a fer-nos viure costums, festes, tradicions, fins i tot, encara que algunes ens siguen estranyes, assumir-les com a pròpies.
Aquests dies, per tot arreu, s’accentua un temps especial. El nom que li posem podrà ser divers, però les vivències vindran a coincidir segons la força i la influència que es tinga per poder enganxar a l’auditori perquè assumisca la sintonia que s’ofereix.
D’un temps, als comerços l’ambient ha canviat i la música ambiental també. Realment no importa massa eixa ambientació ni tampoc allò que la motiva, perquè l’objetiu és induir-nos a comprar i a deixar-nos dur per les ofertes. L’objetiu és vendre i qualsevol motiu és bo si facilita les vendes.
És cert, la societat ha evolucionat i possiblement, allò que en altres temps era Nadal sota un ambient religiós, ha canviat a tenir molta més força la celebració secularitzada i comercialitzada. Açò, no significa que es perda res sinó que s’amplia la motivació i comporta una coexistència de tradició familiar, consumisme massiu i valors universals de pau i generositat.
Molt possiblement l’Església no haja aprofundit massa amb aquesta realitat i siga el motiu de la manca de creativitat que mostraren les primeres comunitats cristianes quan volgueren oferir el missatge del ressuscitat a la societat del seu temps. La seua reacció no fou tancar-se, sinó buscar el llenguatge intel·ligible per l’auditori al qual es dirigien i buscar el model (màrqueting) sense veure cap inconvenient fins i tot en utilitzar les festes i els valors de l’ambient (no oblidem: pagà) per parlar d’allò que, per a les comunitats cristianes, era vital.
Hui la societat és plural en tots els sentits i qualsevol moment de la vida és viscut des de totes les variants que manifesten les persones que la formen. Per això, en aquest moment, Nadal no representa per a tots els sectors de la societat la visió cristiana, de manera que es mostra una festa multifacètica, condicionada per les diverses vivències.
L’actuació de les primeres comunitats cristianes hauria de fer reflexionar i molt a l’Església en aquest moment. Elles tingueren imaginació i assumiren la cultura del poble, utilitzaren el seu llenguatge i, des d’ahí oferiren el missatge de Jesús. No actuaren desmarcant-se de la resta sinó oferint un nou concepte en allò que els era familiar, en allò que formava part de la seua vida quotidiana. Usaren les festes de sembra i la collita, les festes dels solsticis tan importants en la societat agrícola, la qual posava l’esperança en la gràcia de la força superior que els donava cura (divinitats: sol, tempesta, trons…). No canviaren les festes sinó que donaren nom a eixa divinitat i l’aproparen al poble i la compartiren.
Aquests dies s’aprofiten per a descans, en una societat amb un ritme accelerat i eixe descans pot afavorir a unes persones retrobar-se amb familiars i éssers estimats de manera més reposada serena i assossegada; per a altres, és l’ocasió de viatjar i allunyar-se de l’ambient estressant i dens; per a unes altres és un record de la necessitat de ser generosos i moure’s a oferir regals, donacions i viure despreniment en favor de persones més necessitades; i en moltes altres, disposar-se a rebre a Déu amb nosaltres i comprometre’s.
La societat viu un canvi constant i a l’Església pareix que no passa el temps, les seues celebracions pareixen tretes d’una conserva, sempre utilitzen el mateix llenguatge sense pensar si és intel·ligible per a la cultura actual, no reflecteixen les situacions del moment ni són respostes a les inquietuds imperants, sense tenir la mirada posada en l’auditori. Tot és una repetició, més bé com si volguérem celebrar un aniversari d’abans que un esdeveniment actual.
El Nadal religiós necessita imaginació i creativitat, perquè no celebrem cap aniversari, cap biografia, sinó la realitat que Déu és amb nosaltres, que la divinitat s’humanitza i com que utilitzem símbols per a expressar-ho caldrà preocupar-nos d’utilitzar aquells que la societat actual entenga. Tota la litúrgia de Nadal és simbòlica i hauríem d’estudiar si allò que mostrem és intel·ligible i interessa a les persones.
En tota família l´esdeveniment de l’arribada d’un nou membre, del naixement, canvia el ritme i demana atencions i acompanyament. A la família cristiana, a les nostres parròquies, ¿canvia alguna cosa, provoca canvis d’actitud i modes de viure la celebració de Nadal? Si tot continua igual, significa que el missatge transmés no ha sigut entés, no ha arribat.