AMB MOTIU DE LA VISITA DEL PAPA BENET XVI A VALÈNCIA (abril 2006)
Els rectors en parròquies populars i obreres, que constituïm el «Grup de rectors del dissabte», volem que la visita del Papa a València, amb motiu de la «V Trobada Mundial de les Famílies», siga una Bona Notícia per al Poble de Déu i per al nostre món, tan desitjós de signes d’esperança. Per això, ens cal ser confirmats en la fe pel successor i continuador de Pere i, també, el volem ajudar a exercir evangèlicament el seu propi ministeri, de manera que alimente l’esperança i l’amor.
Esperem que el Papa CONFIRME:
- El nostre esforç per evangelitzar les distintes formes i situacions de família que existeixen en la nostra realitat. Per això li demanem: Ajude’ns a saber acompanyar també, de manera compassiva i misericordiosa, les famílies monoparentals, les famílies trencades, les famílies reconstruïdes, les famílies del mateix sexe, les famílies transnacionals i aquelles que viuen alguna situació de malaltia, pobresa o especial precarietat. Ens cal tot el coratge evangelitzador perquè, en les noves formes de convivència familiar, es puga fer l’experiència de l’amor incondicional de Déu, Pare-Mare, que duga la humanitat a viure com a la gran família de fills i filles de Déu.
- La nostra indignació davant els processos migratoris que causen tantes morts i patiment als germans més necessitats i a les seues famílies. Sentim que és un crim contra Déu Pare el fet que prop de 10.000 persones hagen mort en els nostres mars a la recerca d’un paradís creat per les ones. Més concretament, sentim que és una vergonya que, sota els ponts del nostre riu Túria i en el moment més dur de l’hivern, hagen pernoctat, i continuent fent-ho encara, tantes persones immigrants sense protecció legal. Ens impressiona que damunt un pont d’aquest riu s’estiga aixecant ara la grandiosa plataforma en la qual el Papa presidirà la Fracció del Pa o Eucaristia. Per això li demanem: Ajude’ns a defensar sempre la dignitat de tota vida humana; a denunciar valentment totes les lleis, nacionals i europees, que denigren aquesta dignitat; i a què les nostres comunitats cristianes siguen sempre espais d’acollida i refugi per als pobres de la terra, als quals els són negats una pàtria i uns papers.
- La nostra esperança en el final de la violència, la qual ha dut tant de patiment, especialment a moltes famílies. Volem col·laborar, amb la nostra pregària i el nostre esforç, a què tota l’Església dels pobles d’Espanya se senta cridada a ser mitjancera en el procés, tant si el seu ajut hi és requerit com si no. Per això li demanem: Ajude’ns perquè nasca la pau, desitjada tan profundament per aquest país i per totes les víctimes (de qualsevol de les violacions patides), i perquè l’Església sàpiga actuar sempre, entre les persones i els pobles, com a artífex de reconciliació i de perdó.
- La nostra il·lusió en l’ampliació de les llibertats civils, sempre que comporte la reducció dels patiments personals i col·lectius. Per això li demanem: Ajude’ns a no tenir por a la llibertat ni a les situacions en què l’Església haja de buscar nous espais d’opció personal i comunitària, més enllà de la protecció de les lleis, i també a testimoniar que sabem caminar en la confiança i la llibertat de fills i filles de Déu, en una societat plural, multicultural i secular.
Volem, també, ajudar el Papa en l’exercici del ministeri petrí:
- El volem ajudar en el seu compromís per «alliberar la religió de tota complicitat amb el mercat». La seua recent i impressionant crida a Colònia per la desmercantilització de la religió ressona aquests dies amb especial intensitat davant l’obscena insistència dels mitjans de comunicació pel que fa a les xifres, les despeses i l’èxit que es preveuen per a la Trobada de les Famílies. Creiem que és necessari subratllar que cal ajudar el Papa a ser coherent. No volem que ignore que la seua visita s’està convertint en un reclam turístic i que està sent instrumentalitzada mercantilment al servei d’interessos espuris a la fe i a la pastoral (qüestió denunciada a l´encíclica “Deus caritas est”, núm. 31). Procurem que les visites del Papa potencien la senzillesa i permeten la personalització de la fe, evitant, tant com siga possible, la massificació i la fastuosa espectacularitat que s’endevina per a aquesta trobada.
- El volem ajudar en el seu compromís per mantenir l’autonomia de l’Església enfront de qualsevol opció política. Al Papa li resultarà fàcil advertir les aliances hegemòniques que estan tenint lloc amb l’opció conservadora. Fins i tot la seua visita està sent negociada amb una sort desigual amb cadascuna de les configuracions polítiques: mentre que, d’una banda, s’està donant tot el protagonisme a les forces polítiques autonòmiques i locals (de signe conservador), d’altra banda s’estan posant traves a les autoritats estatals (que són d´un altre signe) per col·laborar o tenir-hi alguna rellevància, sota el pretext que formen part d’una força política laica, i passant per alt el fet que hi ha un gran nombre de creients en el seu si. Assegurem la llibertat de l’Església perquè l’anunci de l´Evangeli puga arribar sense prejudicis a tots els éssers humans.
- El volem ajudar en el seu compromís per apropar-se compassivament als necessitats. La seua encíclica “Deus caritas est” ha obert camins per a la presència solidària de l’Església com a prioritat ministerial. Molts s’entesten a convertir el seu viatge en una visita de poder i grandesa de Cap d’Estat. Deixem al Papa ser Papa. Deixem que s’aprope als exclosos que no tenen cobertes les necessitats mínimes (tot i que l’escenari artificial de la València del segle XXI li ho farà molt difícil); i que els qui s’han vist desplaçats de les seues terres i famílies hi troben un defensor dels seus drets perquè, d’aquesta manera, el poble experimente no la llunyania, sinó la proximitat real i afectiva del Pastor. València, abril de 2006
«Grup de rectors del dissabte»