TEMPS D´ESPERA I D´ESPERANÇA

TEMPS D’ESPERA I D’ESPERANÇA

 Els membres del Grup de Seglars i Rectors del Dissabte vam expressar el nostre punt de vista al voltant de les eleccions del darrer 28 d’abril, posant la mirada en l’evangeli de Jesús i en els sectors de la població que sofreixen les conseqüències del sistema econòmic neoliberal. Els resultats de les eleccions ofereixen motius d’esperança, si el futur govern dóna resposta als reptes que ens depara la realitat. Per a nosaltres són els següents:

Les dinàmiques d’aquest sistema estan creant unes desigualtats socials i una concentració de la riquesa com més va més accentuades, profundes i ràpides. Les conseqüències són evidents: desocupació del jovent, precarietat del mercat del treball i depauperació de grans sectors de la població.

 El futur govern ha de prioritzar polítiques actives de foment de l’ocupació i a favor de la igualtat, i també mesures fiscals justes per tal de redistribuir en suport de les persones que es troben en pitjors condicions i oportunitats.

 El fenomen de les massives migracions és una altra conseqüència directa d’aquest sistema productiu (l’objectiu del qual és obtenir el màxim benefici econòmic en el menor temps) i de l’agressió al medi ambient.

 El repte que tenen la societat occidental i els seus governs és el de cooperar amb els països emissors de migració i no explotar-los, per tal que aquesta no siga una necessitat desesperada per a viure. Mentrestant cal que el discurs públic sobre immigració i persones refugiades siga positiu i humanitari. Les qui immigren enriqueixen les societats acollidores amb els seus valors i treballs.

 Vivim en una societat complexa i travada per l’immens poder de les multinacionals. Ens cal dignificar la política, posar-la al servei de la ciutadania i evitar la manipulació produïda per la demagògia dels poders fàctics i de la “llei del més fort”.

 El govern respondrà a aquestes demandes si s’allibera de la corrupció i de les mentides.

 La riquesa d’una societat rau en els béns públics que la conformen: educació, sanitat, habitatge i serveis socials.

 És un repte del nou govern conservar-los, millorar-los i evitar llur mercantilització.

 La nostra societat és plural en cultura, llengües, orientacions sexuals i opcions vitals i de creença. Lluny de dificultar la convivència, aquesta pluralitat l’enriqueix i hi aporta nous valors i horitzons.

 És responsabilitat del govern construir i difondre una societat inclusiva i promoure una ètica en consonància amb els drets humans.

 La configuració de l’Estat espanyol està composta, de fet, per diverses nacions, l’existència de les quals és anterior a l’Estat modern actual. La Transició del 78, entrebancada per moltes pressions, no va poder resoldre les demandes nacionals. No volem ser gent captiva de les fatalitats històriques i de la llei de la força.

 El govern té el repte ineludible de facilitar el dret democràtic a l’autode-terminació mitjançant el diàleg i la negociació política.

 En la societat actual estan ressorgint postures fonamentalistes que instrumentalitzen i manipulen les confessions religioses per tal de consolidar ideologies conservadores i excloents.

Atesa la reivindicació social d’un estat aconfessional i laic, els governs han de fomentar una cultura que potencie la igualtat i l’autonomia de la societat civil i la independència institucional, tot alliberant la política pública d’actes o manifestacions confessionals.

L’estil de vida occidental, compulsiu en el consumisme i balafiador dels recursos energètics, ens aboca a la destrucció del medi físic que sustenta la vida, en alguns casos de forma irreparable. A partir d’ara, en l’agenda internacional s’ha de tenir en compte els éssers humans refugiats a causa del canvi climàtic.

 És urgent, doncs, que les classes polítiques dirigents fomenten la consciència i els comportaments ecològics i sostenibles, i propugnen un estil de vida solidari amb la natura, els pobles empobrits i les futures generacions.

La llei de la força ens embruteix, ens deprava i condiciona la percepció de les altres persones com a enemigues. La humanitat donarà un canvi qualitatiu que millorarà substancialment la vida i la consciència humana quan aprenga i practique el diàleg i la no-violència en la resolució dels conflictes.

 És fonamental que els governs treballen per reduir el quantiós pressupost militar, fomentar la cultura de la pau i promoure polítiques socials.

Mai com ara vivim en un món interconnectat, de tal forma que el que passa enllà, té repercussions ençà. Som una única família i ens afecta positivament o negativa qualsevol esdeveniment arreu del món. No podem apropar-nos a l’ansiada pau mundial sense una justícia global i una redistribució de la riquesa.

 És un imperatiu ètic per als governs estatals i europeus promoure una regulació dels moviments de capital, fixar una taxa a les grans transaccions financeres, suprimir els paradisos fiscals i projectar una política fiscal mundial que frene la concentració de capital i poder.

Som molts els ciutadans i les ciutadanes que volem i estem disposats a col·laborar en la construcció d’una societat solidària i lliure, justa i pacífica, igualitària i de germanor universal. Cal que el govern i la classe política impulsen la nova societat i no deceben les expectatives generades, per tal que l’espera esdevinga esperança.

Maig de 2019

Grup de Seglars i Rectors del Dissabte