Vicent Fc Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.
Totes les ciències humanes, per a buscar respostes sobre com s’ estan desenvolupant les actituds humanes en el moment actual, han hagut de desmuntar axiomes (dogmes) per reconstruir i tractar d’entendre què és el que hui mou a l’ésser humà en el seu comportament individualista, agressiu, egoista i desconsiderat respecte a tot allò que ocorre al seu voltant.
Les persones més majors fórem educades des d´axiomes que eren considerats fermes, indiscutibles, necessaris i insubstituïbles. Ens parlaven de l’autoritat, de Déu, del pare i de la mare, de la societat, de l’estima, de la religió, de l’escola, de l’amistat, de l’honra…, qüestions considerades insubstituïbles per a poder convertir-nos en persones educades, civilitzades i dignes de confiança.
Pareix que en aquests moments rebutjar dogmatismes ens ha dut a fer “tabula rasa” de tot allò que no siga fer, dir i actuar com ens parega a cada moment. Parlem d’actuar des del gust, l’anhel, el poder, l’estatus, el desig i, sobre això, sembla que es construeix el fet de ser lliure. Açò ha provocat un desajustament abismal entre el que s’ensenya a l’escola, el que ensenyen les religions, també el que demanen les institucions i i el que demana la vida real de cada ésser humà.
Segurament, el comportament que mostrem hui els ésser humans en el tracte que ens donem i en la indiferència en què s’està vivint tot el sofriment provocat i viscut per tantes persones mostra que no estem assentats sobre principis dels quals naixen els valors humans i espirituals sinó més aviat sobre allò que ens és utilitari, de manera que les decisions ja no venen des d’una escala de valor sinó des d’interessos creats, des de conveniències del moment.
Com explicar hui la violència per tot arreu? Com entendre el funcionament del cervell humà en la pederàstia, en les agressions sexuals o en els crims? Com entendre que el “tot val” tinga la força necessària per a maltractar, traficar i abusar de l’ésser humà? I en aquesta situació, qui és hui autoritat?
A la nostra societat vivim un canvi radical en el seu enfocament i ha deixat de ser model l’escola, la religió, la família i la ciutadania, i hem passat a acceptar “influencers”. Ja no val la cultura, l’experiència, el treball, la donació i la dedicació; no compta l’esforç, ni l’exigència ni la donació personal, però sí allò que em done diners, fama, seguidors i, a més, sense cap compromís. Hem canviat l’enfocament i, per això, caldrà considerar que a la ment humana, segurament, li manquen axiomes des d’on opinar, viure, estimar, crear constructes per a educar el comportament i la construcció humana.
Efectivament, cal erradicar tota mena de dictadura i tota mena de dogmatismes socials, polítics i religiosos, però cal no deixar sense esquelet l’ésser humà per a la construcció de la seua persona. Caldrà continuar defensant el valor de la paraula, la necessitat de la veritat i la consciència de ser junts als altres. Cal dir-nos que tot no val: no val dirigir i construir la consciència de ningú, això és responsabilitat de cadascú; no val aprofitar el poder (des de la religió, des del càrrec o des de la confiança depositada en un) per a imposar-s’hi i no escoltar; no valen dogmatismes doctrinals obstinats.
Treballem,doncs, per ser lliures, per poder actuar des de si mateix i això sense deixar de ser individus ni família; sense deixar de ser col·legues ni membres de la ciutadania, és a dir, sense deixar de buscar allò que puga aprofitar per a obrir camins, sense convertir-nos en illa, construint convivència i esforçant-nos a ser una persona més entre els altres.
No deixem d’acudir i defensar un comportament ètic; caldrà desenvolupar el nostre ser polític i escoltar el nostre sentir-nos transcendents perquè són elements necessaris en tota psicologia humana i són condició fonamental en la nostra condició humana. Busquem la forma d’educar-nos de forma que siguem humans, tractant-nos com a éssers humans que som.