XXé Diumenge del Temps Ordinari. (Is 56, 1. 6-7; Sal. 66; Rom 11, 13-15. 29-32 Mt 15, 21-28) Mª Dolores Simarro és membre del Grup Cristià del Dissabte.
Dues idees fonamentals de les lectures d’aquest diumenge.
En primer lloc, el gran amor d’una mare qu demeana a Jesús la curació de la seua filla, no demana per a ella, infringeix les barreres socials i culturals, té una perseverança, humilitat i paciència infinites; ho té tot en contra: és dona, és estrangera i la seua filla està posseïda per una malaltia (situació que condemna a qui la té com a gent impura). Tot en contra i, no obstant això, s’atreveix a buscar la salvació de la seua filla. I no s’atura fins a ser escoltada. Estableix un diàleg amb Jesús, el qual insisteix una vegada i una altra que ella, inclús essent pagana, rebrà la salvació argumentant que primer la rebran els Fills d’Israel, però després segueixen ells, els pagans. El final d’aquest diàleg és positiu perquè Jesús reconeix la grandesa de la fe de la dona cananea i li atorga el que desitja el seu cor. Quan la fe i l’amor s’uneixen, no tenen fronteres.
En els evangelis ens trobem moltes vegades la invitació de Jesús a tenir i augmentar la nostra fe perquè, per mitjà d’aquesta fe, serem capaces de crear llaços de fraternitat.
Com diu el bisbe de Lima Carlos Castillo no es tracta solament de tenir fe, sinó de la qualitat de la fe: “El Senyor vol una fe diferent, una fe qualitativament diferent, una intimitat profunda de confiança que ens fa recuperar les nostres capacitats, totes aquestes capacitats que tenim en la nostra història que podem abocar avui per a fer millor el nostre paper i la nostra tasca com a societat civil, com a catòlics i com a cristians: la humanitat”.
En segon lloc, la universalitat de la salvació: “La salvació no prové de la grandesa de l’home, sinó de la graciosa misericòrdia de Déu” (J. Ratzinger).
L’Enviat de Déu no pot ser només per als jueus. És de tots i per a tots.
El Senyor proclama a través d’Isaïes que la seua salvació i la seua justícia han d’arribar a tots els pobles. Si la salvació era només per als fills d’Israel, ara és també per als tots els altres pobles superant les fronteres. També ho cantem en el salm (66,2-3.5.6.8): ‘A Déu donen gràcies tots els pobles, que tots els pobles lloen el Senyor’, perquè Déu ha vingut no sols per a Israel sinó per a salvar a tota la humanitat.
En el nostre temps continuem posant barreres, excloent els diferents a causa de la seua nacionalitat, classe social, estat civil o preferència afectiva.
Excloent a milers de migrants que busquen justícia, ajuda i acolliment i que es troben sovint amb l’hostilitat de la gent.
Jesús ens diu que ell ve per a tots i ens crida a realitzar la missió, treballar pel “Regne de Déu” acollint els més desfavorits de la societat.