Alfons Llorenç Gadea

Alfons Llorenç, periodista, fou Cap de Premsa del Consell del País Valencià i Cap del Gabinet del President del Consell del País Valencià

El procés autonòmic valencià, una esperança frustrada

Era el 25 d’abril de 1979. Havien passat, dia per dia, 272 anys de la desfeta d’Almansa. Aquella diada, secundant l’acord del Consell del País Valencià, els ajuntaments de Picanya (Horta) i Bellreguard (Safor) convocaren una sessió solemne amb un punt de transcendental importància: sol·licitar l’autonomia del País, d’acord amb el previst a la Constitució Espanyola. Així iniciaren el camí cap a l’autogovern. I començaren a comptar els sis mesos que marca el text constitucional. Secretament coordinat des de la Presidència de la Generalitat provisional, s’aconseguí que el 99 per cent dels municipis, amb les diputacions, que representaven el 99’9 per cent dels ciutadans, demanaren l’autonomia, quan “la via constitucional establerta a l’article 151” només exigia el 75 per cent. Acords, que, autentificats per tres notaris de València es presentaren el 25 d’octubre de 1979 al Congrés del Diputats, per tractar-se d’un procés que implicava la construcció de l’Estat. Només quedava convocar el referèndum per al 28 de febrer de 1980. Però, fruit d’un pacte entre el PSOE i UCD es bloquejà, amb violències i il·legalitats, l’accés del País València a una autonomia de primera. Una estratègia de colp d’estat, una aplicació primerenca d’un 155 anihilador.

Per Alfons Llorenç Continuar llegint “EL PROCÉS AUTONÒMIC VALENCIÀ, UNA ESPERANÇA FRUSTRADA”

Per la festa de l’Assumpta

 (Alfons Llorenç (fill de Planes nascut a Alcoi, 1951) etnòleg i periodista)

L’ALFÀBEGA, L’HERBA SANTA D’ESTIMAR

I, precisament, en els idus d’agost, cap al dia 13, a Efes, on posseïa el seu principal santuari, es celebrava, amb processons i enramades, la diada d’Artemissa, la Diana romana,deessamultimammia de la Lluna (una lluna de plata es posa, als temples delPaís Valencià, al llit, als peus, de la Marededéu d’Agost), protectora de les femelles, els parts, els boscos, verge, formosa i primaveral. Les dones del món greco-romà trenaven garlandes amb herbes aromàtiques i medicinals (a Morella, encara, enramen la seua Basílica de Santa Maria amb espígol, romaní i sàlvia; a molts pobles valencians, com a Elx, Xàtiva, Bétera, Alfara del Patriarca, les alfàbegues envolten, el 14 i 15 d’agost, la Marededéu morta). Continuar llegint “L’ALFÀBEGA, L’HERBA SANTA D’ESTIMAR”