EL PROCÉS AUTONÒMIC VALENCIÀ, UNA ESPERANÇA FRUSTRADA

Alfons Llorenç, periodista, fou Cap de Premsa del Consell del País Valencià i Cap del Gabinet del President del Consell del País Valencià

El procés autonòmic valencià, una esperança frustrada

Era el 25 d’abril de 1979. Havien passat, dia per dia, 272 anys de la desfeta d’Almansa. Aquella diada, secundant l’acord del Consell del País Valencià, els ajuntaments de Picanya (Horta) i Bellreguard (Safor) convocaren una sessió solemne amb un punt de transcendental importància: sol·licitar l’autonomia del País, d’acord amb el previst a la Constitució Espanyola. Així iniciaren el camí cap a l’autogovern. I començaren a comptar els sis mesos que marca el text constitucional. Secretament coordinat des de la Presidència de la Generalitat provisional, s’aconseguí que el 99 per cent dels municipis, amb les diputacions, que representaven el 99’9 per cent dels ciutadans, demanaren l’autonomia, quan “la via constitucional establerta a l’article 151” només exigia el 75 per cent. Acords, que, autentificats per tres notaris de València es presentaren el 25 d’octubre de 1979 al Congrés del Diputats, per tractar-se d’un procés que implicava la construcció de l’Estat. Només quedava convocar el referèndum per al 28 de febrer de 1980. Però, fruit d’un pacte entre el PSOE i UCD es bloquejà, amb violències i il·legalitats, l’accés del País València a una autonomia de primera. Una estratègia de colp d’estat, una aplicació primerenca d’un 155 anihilador.

Per Alfons Llorenç Continuar llegint “EL PROCÉS AUTONÒMIC VALENCIÀ, UNA ESPERANÇA FRUSTRADA”

EL PAPA CONTRA LA FÓRMULA ELITISTA DE CAÑIZARES I DEL OPUS-KIKOS

EL PAPA CONTRA LA FORMULA ELITISTA DE CAÑIZARES I DEL OPUS-KIKOS (el Papa mai ha consagrat amb la paraula “MOLTS”, sinò, “TOTS”

El nuevo Misal aprobado por Francisco mantiene la fórmula clásica de la consagración. El Papa y los obispos italianos seguirán consagrando “por todos” y no “por muchos”, como en España


Esta es la versión italiana del Misal, en la que se sigue consagrando “Por todos”.

Los obispos italianos, con el aval del Papa, han decidido mantener la fórmula aceptada por el Concilio Vaticano II, y mucho más apropiada al carácter misericordioso de la Eucaristía

¿Podrá cambiar la Conferencia Episcopal española su criterio, y seguir el de los obispos italianos, que el Papa Francisco hizo suyo este viernes? Veremos. Según los expertos consultados, apenas haría falta un rescripto de la CEE para volver a la situación anterior a 2017

30.08.2020

L’ALFÀBEGA, L’HERBA SANTA D’ESTIMAR

Per la festa de l’Assumpta

 (Alfons Llorenç (fill de Planes nascut a Alcoi, 1951) etnòleg i periodista)

L’ALFÀBEGA, L’HERBA SANTA D’ESTIMAR

I, precisament, en els idus d’agost, cap al dia 13, a Efes, on posseïa el seu principal santuari, es celebrava, amb processons i enramades, la diada d’Artemissa, la Diana romana,deessamultimammia de la Lluna (una lluna de plata es posa, als temples delPaís Valencià, al llit, als peus, de la Marededéu d’Agost), protectora de les femelles, els parts, els boscos, verge, formosa i primaveral. Les dones del món greco-romà trenaven garlandes amb herbes aromàtiques i medicinals (a Morella, encara, enramen la seua Basílica de Santa Maria amb espígol, romaní i sàlvia; a molts pobles valencians, com a Elx, Xàtiva, Bétera, Alfara del Patriarca, les alfàbegues envolten, el 14 i 15 d’agost, la Marededéu morta). Continuar llegint “L’ALFÀBEGA, L’HERBA SANTA D’ESTIMAR”

EL PROGROM I SANT CRISTÒFOL

Alfons Llorenç (fill de Planes i nascut a Alcoi, 1951) etnòleg i periodista

Un 9 de juliol de fa 629 anys

EL POGROM I SANT CRISTÒFOL

La celebració de la festa de Sant Cristòfol el 10 de juliol té l’origen a la ciutat de València. L’església oriental celebrava la festa de sant Cristòfol el 25 de maig i la romana el 25 de juliol. Però, les esglésies del País València -i d’immediat les de Catalunya- començaren al segle XIV a solemnitzar el “gran Atlant” el 10 de juliol, com sembla que havia fet el ritus mossàrab. Continuar llegint “EL PROGROM I SANT CRISTÒFOL”

El Corpus, la festa de les ciutats l´esclat de la nostra cultura

Alfons Llorenç Gadea (Planes 1951) és llicenciat en filologia per la Universitat de València i autor de diversos treballs.

Memòria del Corpus que no ha pogut ser

EL CORPUS, LA FESTA DE LES CIUTATS L’ESCLAT DE LA NOSTRA CULTURA,

ALFONS LLORENÇ

València va esdevenir, des del segle XIV, un referent europeu en homenatge públic i gloriós a l’Eucaristia amb l’explosió de la cultura i el magnífic document dels nostres orígens, que és la processó del Corpus. Al mateix temps, la processó es va constituir en fonamental exponent de la personalitat del poble valencià i festa cívica, que, en incloure les més altes institucions del cap i casal i del Regne de València, arribà a ser testimoni de la sobirania i d’una sorda resistència a l’assimilació. Continuar llegint “El Corpus, la festa de les ciutats l´esclat de la nostra cultura”