XVIIé Diumenge Ordinari. Joan Baptista Almela i Hijalva és membre del Grup Cristià del Dissabte.
De les lectures d’aquest diumenge XVII es poden traure moltes interpretacions; deixem ara de costat la pregunta, sempre oberta, de per què paguen justs per pecadors oblidant-nos del fet que tots som, no sols ser socials, sinó que la nostra mateixa estructura psíquica, intel·lectual i emotiva és conseqüència de la societat en la qual hem nascut.
El relat de Sodoma i Gomorra (Gn 18, 20-32) és antiquíssim, on Yahvé es presenta com tres caminants, però parla com si Ell fora els tres a la vegada i, a més, ha baixat del cel a veure què passa en aquestes ciutats “perquè vol comprovar el clam que li ha arribat” de la maldat dels seus habitants. És, per tant, un relat simbòlic i mític; no conta una història passada, sinó una realitat permanent en la humanitat, que mai se superarà, perquè quan més vell em faig més jo m’adone de la realitat existencial que ens envolta i allò que llegíem en els llibres d’història ho veiem ara a diari en la televisió i en el nostre entorn: l’ésser humà és tan corruptible que només ens descuidem un poc nosaltres i la societat ens podrim, malgrat les nostres magnífiques idees, les estructures justes i les bones intencions.
I és precisament d’ahí on trac del relat mític que ens ocupa una gran lliçó: perquè una societat siga humana sempre caldrà que tinga un mínim de persones justes que no es deixen corrompre. Passe el que passe si hi ha en ella eixe mínim, eixa resta de justícia, la humanitat podrà recuperar-se, però, si no existeix eixe mínim de força regeneradora, la societat es desfarà; clar que la regeneració serà més o menys ràpida depenent de la quantitat de persones justes. Açò ha sigut, és i serà la dinàmica humana de generació en generació.
La fantasia del relat no fa més que dir-nos que tot mal no ve del castic diví, sinó de la pròpia perversió humana; i ara ve el que he dit de la temptació habitual, que és precisament insistir i convèncer-nos que “les coses no poden canviar”, “la gent no canvia”, “no hi ha res a fer”, “tots són iguals”… Ara podem aplicar l’evangeli del dia “no ens deixeu caure en la temptació” sols així ens alliberaràs del mal a nosaltres i a la societat.
I no passem per alt que en el mateix relat de la destrucció de les ciutats maleïdes apareix la promesa que Abraham tindrà descendència, perquè no es tracta que aparega cap santó, ni visionari d’aparicions, ni cabdill carismàtic, ni profeta aïllat, sinó una descendència justa, un grup prou de persones justes que creguen que per la seua acció i actitud esperançada “es beneiran totes les nacions de la terra.”
