“El règim neoliberal, mitjantçant aquesta societat tecnicoindustrial individualitza, conforma una societat atomitzada” en paraules de Papa Francesc. És una comunicació sense comunitat i a més, força additiva: sols cal vore de quina manera està enganxada la gent als grups digitals, a les contínues informacions. Aquest és el repte de la globalització i la comunicació digital, que com diu el Pontífex: “Ens ha fet més pròxims, però no més humans”. Amb tota claredat no hem de tindre por a la tecnologia, no és l’enemic, és part del nostre desenvolupament humà, però cal ser conscients que és una ferramenta de vigilància, individualització i estratificació. Continuar llegint “RELIGIOSITAT EN ESTAT D’EXCEPCIÓ”
Redacció GCD
CORRUPCIÓ DELS PROTECTORS: UNA INJUSTÍCIA PER ALS IMMIGRANTS
Al llarg de la història de l’ésser humà tenim coneixement de moltes organitzacions formades per a extorquir i sotmetre als seus propis interessos moltes empreses, famílies o persones. Pareix que no cobrava massa ressonància quan es feia a col·lectius poderosos o influents. Però, en aquests moments, la deriva econòmica ha conduït les màfies a sotmetre també els més vulnerables, instal·lant-se de ple en el món de les migracions. Continuar llegint “CORRUPCIÓ DELS PROTECTORS: UNA INJUSTÍCIA PER ALS IMMIGRANTS”
REPTES I OPORTUNITATS DEL MÓN DIGITAL
EDITORIAL
Quan l’era industrial s’obria pas des de la civilització rural aconseguírem incorporar a la Fe els nous esquemes mentals, sensibilitats, llenguatges i símbols seculars; vam viure la Caritat amb els dispositius socials i institucionals de la modernització; i ens servírem de la idea de progrés i del creixement constant per a desplegar una Esperança que no és del tot nostra. Vam aprendre a conduir cotxes, a viatjar amb tren, a guisar en gas, i a crear parròquies barrials sense campanars ni voltejos de campanes. Continuar llegint “REPTES I OPORTUNITATS DEL MÓN DIGITAL”
Carta oberta al cardenal i arquebisbe Omella i a qui correspongui
Carta oberta al cardenal i arquebisbe Omella i a qui correspongui
Li faig saber que fa poc més d’una setmana el meu pare, Domènec Turull Marquès, ens va deixar. Avui, 1 d’octubre de 2020, dia en què també ens ha deixat el pare Hilari Raguer, li vull dir amb tot el dolor que estem vivint, però amb tota la senzillesa i humilitat de què soc capaç, que no entenc res. Ja fa sobretot tres anys que com a cristiana no entenc res. Continuar llegint “Carta oberta al cardenal i arquebisbe Omella i a qui correspongui”
CARTA DE PERE CASALDÀLIGA AL PAPA JOAN PAU II
De febrer de 1986 és aquesta extensa carta que reproduïm on Pere Casaldàliga presenta al Papa la seua vida, el seu treball, la seua actitud, la seua fe. Casaldàliga se sap analitzat i jutjat en eixa lluita que ha fet vida en defensa dels més pobres, fent front a les conseqüències que se´n derivaven de continuu sense que la por li guanyara la partida. Com ell dirà, és escriptor i poeta, sí; però també té l´esperit revolucionari que vol canviar el món.
Benvolgut Papa Joan Pau II,
germà en Jesucrist i Pastor de la nostra Església:
Fa molt de temps que volia escriure-li aquesta carta, i fa molt temps que l’estic pensant i la medite en l´oració.
M´agradaria que fora un col·loqui fratern –en sinceritat humana i amb la llibertat de l´Esperit-, així com també un gest de servei d’un bisbe envers el bisbe de Roma, que és Pedro per a la meua fe, per a la meua corresponsabilitat eclesial i per a la meua col·legialitat apostòl·lica. Continuar llegint “CARTA DE PERE CASALDÀLIGA AL PAPA JOAN PAU II”
A DOM PEDRO CASALDÁLIGA, YA ABRIENDO “EL CORAZÓN LLENO DE NOMBRES”
Michael Moore: A dom Pedro Casaldáliga, ya abriendo “el corazón lleno de nombres”
“Esta vez, los asesinos -aunque lo intentaron- no tuvieron, siquiera, ‘penúltimas palabras'”
“Ahora sí tus selvas, testarudamente defendidas y amadas, aplauden con sus cúpulas tu ascenso hacia lo alto”
“Con el corazón en la mano, siempre hiciste profesión de fe verdadera, primero con tu gesto y luego con tu poesía”
08.08.2020 | Michael Moore Michael Moore Continuar llegint “A DOM PEDRO CASALDÁLIGA, YA ABRIENDO “EL CORAZÓN LLENO DE NOMBRES””
NECESSÀRIA LA RECONVERSIÓ ECLESIAL
EDITORIAL
El COVID 19 ha vingut per a quedar-se i haurem d’anar aprenent a conviure amb ell, cuidant de traure el millor de cadascun de nosaltres per a no mantindre’ns en la quantitat de contradiccions a les quals som sotmesos i induïts. Continuar llegint “NECESSÀRIA LA RECONVERSIÓ ECLESIAL”
LES FONDES ARRELS DELS DISCURSOS DE L’ODI
En poc de temps les xarxes socials s’han imposat com un mitjà de comunicació capaç de difondre universalment notícies i opinions sense la intermediació de professionals del periodisme. El seu èxit fulminant ha catapultat les empreses que predominen als primers llocs de poder mundial. Continuar llegint “LES FONDES ARRELS DELS DISCURSOS DE L’ODI”
EL NOU VEÏNATGE DE LES PARRÒQUIES
Les parròquies van entrar en la pandèmia amb moltes reserves sobre les noves tecnologies, excepte la seua utilització com a eines per a la catequesi o per a projectar en la pantalla els cants o comunicar avisos als feligresos. El confinament ha descobert el món digital com un escenari substantiu que ha arribat per a quedar-se. Són moltes les iniciatives que estan incorporant la nova tecnologia, no sols com a instruments sinó com l’emergència d’un nou veïnatge. S’han transmés eucaristies davant la impossibilitat de la presència real, i alguns continuen transmetent-la per a malalts, majors impedits i discapacitats com cap a la transmissió de la missa per TV. Les xarxes socials s’han consolidat com a sacramentals de la comunicació, de l’ajuda mútua, de la cura i acompanyament entre els membres de les comunitats. Hi ha experiències parroquials que després del confinament ja disposen de tots els feligresos en xarxa. A través d’aquesta connexió es crea una vinculació real afectiva amb nous veïns.
(Font: Redacció Web)
LES PARRÒQUIES HAURIEN D´OCUPAR-SE DE L´ACOLLIDA D´IMMIGRANTS IRREGULARS
La Comissió vaticana COVID- 19, proposa mesures alternatives a l’internament i detenció d’immigrants. En temps de pandèmia “és preocupant que la propagació del virus haja augmentat dràsticament i multiplicat els desafiaments, les febleses i els abusos que caracteritzen a la majoria dels centres de detenció per tot arreu: violència crònica, agarberament, accés limitat a serveis bàsics, i una falta de respecte generalitzada i deshumanitzadora”. Insta a les Esglésies locals a promoure l’acolliment amb els desplaçats. No és prou la pressió per a garantir els drets dels qui es veuen obligats a abandonar les seues cases per fugir de la guerra, de la persecució o de la fam, sinó que és necessari acollir cap a dins “ cap diòcesi, parròquia , congregació pot mirar cap a un altre costat”. Hi ha alternatives molt eficaces, ja experimentades en diversos països, dirigides a l’acolliment en comunitats, famílies o amb tutories particulars”.
Font. Vatican News 7 juny