Ximo García Roca, doctor en Sociologia i en Teologia i membre del Grup cristià del dissabte ens introdueix en el drama dels qui són colpejats una i més vegades (jornalers, inmigrants, les persones grans) i que són exclosos sense donar-los rostre ni considerar la seua existència entre nosaltres. Planteja un aspecte important: “No serveix de res salvar vides si no es cuiden les d´aquells que mai les tingueren protegides”.
Joaquín García Roca
La protecció individual, la seguretat col·lectiva, la cohesió social i la identitat personal s´han vinculat, en la societat moderna, al treball com a porta d´entrada a la subsistència i als béns públics, com a ciment que cohesiona, i com a factor que atorga reconeixement social i ciutadania política. No només es treballa per a obtindre un ingrés, sinó per a realitzar-se humanament, ser reconegut socialment i exercir políticament els drets de ciutadania. En l´experiència de la Fundació Novaterra, intentant d´incorporar a persones en situació de vulnerabilitat a una societat inclusiva a través de l´activitat laboral, experimentem a diari que no tenir treball o perdre´l, és sentir la vida danyada, mancar de significació social i perdre un lloc en el món. Continuar llegint “Supervivents de la crisi”
