La confirmació de la irreligió a Espanya apareix en una completa radiografia sobre el tema de la religió i els joves en la Encuesta jóvenes españoles promoguda per la Fundación SM i dirigida per Juan González-Anleo. Espanya es troba immersa en una quarta ona de secularització, coincidint amb la pandèmia, que relega a joves practicants d’alguna religió a una minoria. L’últim informe de l’any 2020 conclou que per al 50% dels joves espanyols la religió no té gens d’importància, i per als qui era el més important, ha passat del 8,3% al 5,9%. Continuar llegint “LA SECULARITZACIÓ, ELS JOVES MARQUEN NOUS CAMINS”

El conspiracionisme sempre ha estat ahí. Els templers, els jesuïtes, el “contubernio judeo-masónico”, el lobby gai, etc., són exemples de l’existència en diferents époques d’aquestes creences infundades que sempre resulten útils al poder establert per a consolidar-se com a tal. En el moment actual el fenomen reviu alimentat pels mitjans de difusió massiva, especialment les xarxes socials. Continuar llegint “CRISTIANISME CONSERVADOR I CONSPIRACIONISME”

 

El missatge de Nadal de l’arquebisbe de València incloïa un propòsit sorprenent, per inesperat: la venda “d’una part significativa” dels béns de la Diòcesi per ajudar a les necessitats més urgents dels pobres en aquest temps de pandèmia. Les expectatives suscitades van ser aigualides poc després quan sabérem que ell es referia a la creació d’una fundació que estarà “oberta a rebre donacions de persones i institucions de l’Església i donacions d’altres persones i institucions civils o socials”. Concretament, els béns de què la diòcesi es despendrà per iniciar la fundació són “uns quaranta quadres de l’Arquebisbat, alguns d’autors valencians” als quals s’agregaran escultures i altres béns immobles de què es despullarà la diòcesi per ajudar la gent pobra. Continuar llegint “ELS BÉNS DE L’ESGLÉSIA”

“El règim neoliberal, mitjantçant aquesta societat tecnicoindustrial individualitza, conforma una societat atomitzada” en paraules de Papa Francesc. És una comunicació sense comunitat i a més, força additiva: sols cal vore de quina manera està enganxada la gent als grups digitals, a les contínues informacions. Aquest és el repte de la globalització i la comunicació digital, que com diu el Pontífex: “Ens ha fet més pròxims, però no més humans”. Amb tota claredat no hem de tindre por a la tecnologia, no és l’enemic, és part del nostre desenvolupament humà,  però cal ser conscients que és una ferramenta de vigilància, individualització i estratificació. Continuar llegint “RELIGIOSITAT EN ESTAT D’EXCEPCIÓ”

Al llarg de la història de l’ésser humà tenim coneixement de moltes organitzacions formades per a extorquir i sotmetre als seus propis interessos moltes empreses, famílies o persones. Pareix que no cobrava massa ressonància quan es feia a col·lectius poderosos o influents. Però, en aquests moments, la deriva econòmica ha conduït les màfies a sotmetre també els més vulnerables, instal·lant-se de ple en el món de les migracions. Continuar llegint “CORRUPCIÓ DELS PROTECTORS: UNA INJUSTÍCIA PER ALS IMMIGRANTS”

 

EDITORIAL

Quan l’era industrial s’obria pas des de la civilització rural aconseguírem incorporar a la Fe els nous esquemes mentals, sensibilitats, llenguatges i símbols seculars; vam viure la Caritat amb els dispositius socials i institucionals de la modernització; i ens servírem de la idea de progrés i  del creixement constant per a desplegar una Esperança que no és del tot nostra. Vam aprendre a conduir cotxes, a viatjar amb tren, a guisar en gas, i a crear parròquies barrials sense campanars ni voltejos de campanes. Continuar llegint “REPTES I OPORTUNITATS DEL MÓN DIGITAL”