Redacció GCD

Aquest Article del sociòleg Fernando Vidal publicat en Vida Nueva nº 3261 posa l’accent sobre el significat d’una invasió com la d’Ucraïna, ultra l’evident injustícia i  trencament de les regles internacionals: les nacions, diu Vidal, s’han configurat quasi com a humanitats paral·leles.

ENS HAN ENVAÏT A TOTS

Ja no se sosté més, són insuportables els impediments que els nacionalismes posen a la comunió entre tots els éssers humans. El que pateixen els ucraïnesos som nosaltres mateixos patint-ho. No han envaït Ucraïna, sinó que ens han envaït a tots. Hem de refonamentar el que significa fraternitat.

En 2019, Trump va proclamar en l’ONU que el futur no pertany als globalistes, sinó als patriotes, i va assenyalar, d’aqueixa manera, l’enfortiment dels projectes despòtics que, com Putin, estaven usant el nacionalisme per a legitimar els seus interessos.

A l’inici de la pandèmia, i amb la publicació de Fratelli tutti, vam poder constatar l’emergència d’un moviment reaccionari anti-cosmopolitista. D’altra banda, Fratelli tutti constata que s’ha detingut la línia del progrés mundial de la democràcia i que l’autoritarisme no solament no es redueix, sinó que es consolida.

Especialment, el post comunisme ha solidificat un model d’ultracapitalisme dirigit des de la plutocràcia estatal i la seua clientela d’oligarques. Han aprofitat l’ultraliberalisme globalitzador i mobilitzen el pitjor del nacionalisme. Junts, nacionalisme i ultracapitalisme, formen un conglomerat ideològic amb els negacionismes, supremacismes, el fonamentalisme religiós o l’avanç de la ultradreta.

Les nacions són comunitats patrimonials i culturals, però la seua evolució moderna les va configurar quasi com a humanitats paral·leles, amb la seua deriva racista i supremacista. La guerra d’Ucraïna ens demostra que la civilització de la globalització és un projecte fallit, perquè falla en els seus fonaments sobre el que és l’ésser humà, la Terra i la fraternitat. Aquesta última modernitat és un intent de civilització escrit amb un sol ull i necessitem la profunditat que dona mirar amb els dos.

Fernando Vidal

EL COL·LECTIU TERRITORI DOMÈSTIC

(Pres del llibre “Teologia en les perifèries. D’amor polític i cures en temps d’incertesa”, autora: Pepa Torres Pérez, pàgs. 224-229, 2020)

Territori Domèstic som un moviment de dones que ens definim a nosaltres mateixes com a diverses, amb un clar lideratge de les dones migrants, transfronterer i feminista, format per dones de diverses religions i de cap, dones d’origen dominicà, colombià, equatorià, espanyol, senegalés, bangladesí, bolivià, argentí, marroquí, etc. Dones que desafiem les fronteres a la recerca d’una vida millor. I com noves sirofenicias reclamem participar en la taula dels drets humans i socials. El nostre discurs és un discurs en primera persona des de la diversitat i el comú que construïm com a feministes, com a empleades de llar, com a dones que reivindiquem una altra organització social de les cures i el reconeixement del dret de les treballadores domèstiques amb i sense papers.
Continuar llegint “EL COL·LECTIU TERRITORI DOMÈSTIC”

 

Santiago Agrelo, Arquebisbe emèrit de Tànger, tornà a les seues terres al maig del 2019, tanmateix, el seu pensament i el seu cor continuen al costat del patiment de tots aquells que, des de la seua misèria, lluiten per arribar a una societat on trobar la possibilitat d´una vida amb dignitat. Molt sovint reflexiona sobre aquesta vergonya social i ens deixa, per a pensar, coses com aquesta:

Va succeir en la nostra absència:
Del 2 de febrer de 2022: «Un mort i un evacuat en afonar-se una pastera amb 50 persones a Fuerteventura».
Del 2 de febrer de 2022: «Turquia denuncia la mort de 12 emigrants expulsats per Grècia».
De l’1 de febrer de 2022: «Moren cremats al Marroc una emigrant nigeriana i els seus tres fills». Continuar llegint “NO ÉREM ALLÍ”