FER-SE UN NOM

Vicent Fc Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte. 

Al llibre del Gènesi llegim: “El Senyor-Déu va modelar terra amb tots els animals feréstecs i tots els ocells, i els va presentar a l’home, per veure quin nom els donaria i cada un dels animals havia de portar el nom que l’home li posara. L’home donà un nom a cada un dels animals domèstics i feréstecs i a cada un dels ocells” (2,19-20).

Aquest passatge hui crea certa polèmica per l’ús del poder sobre els altres éssers vius; però en realitat posa de manifest que allò que mostrem de cadascú de nosaltres és el que perceben els altres i en consonància a la nostra exposició se li posa nom a la nostra identitat. Continuar llegint “FER-SE UN NOM”

TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE

XXé Diumenge del Temps Ordinari.                                                                                      Vicent Fc Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte. 

L’Evangeli és amorf? És neutral?

Moltes vegades vivim la temptació de voler creure que l’Evangeli no pot alterar ni molestar cap persona i molt possiblement, siga perquè les prèdiques que s’escolten a les nostres parròquies són insípides i no entren en dur l’Evangeli a il·luminar la situació concreta d’on vivim.

L’ambient actual és convulsiu i no podem ser asèptics. Cal definir-se perquè no voler entrar en les qüestions actuals ja és una opció.

Pareix que no es vol escoltar el testimoni dels profetes i tampoc el de Jesús perquè, potser, no volem problemes ni enfrontaments. Però l’Evangeli no calla, mostra una opció dolorosa i compromesa perquè dona veu als pobres i humiliats, és a dir, acusa i deixa al descobert el sistema que mata i a les persones opressores.

L’acusació és manifesta: Jeremies desmoralitza els defensors de la força i això no és convenient per al poder, per això, cal emmudir-lo i fer-lo desaparèixer, traure’l de la circulació. Jesús sofrirà també eixa mateixa acusació i, per això, caldrà matar-lo.

Segurament preferim moralitzar sense entrar en qüestionar el sistema i quedar-nos en sermons que no canvien res per a tenir la festa en pau, sense adonar-nos que estarem posant-nos de part dels opressors i abusadors.

La carta als Hebreus ens adverteix que la gent està expectant, esperant una paraula compromesa i il·luminadora que encoratge per a no deixar de recórrer el camí, el qual conduesca a transformar la societat acomodada en un espai obert on tothom tinga lloc sense opressions ni abusos.

Hebreus dona una sentència denunciadora: encara no s’ha fet el camí, no s’ha arribat a lluitar fins a vessar la sang en la lluita contra la indignitat humana.

ALERTA A LES IDENTITATS

Vicent Fc Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

La naturalesa de l’ésser humà és una i en ella s’integren els diversos aspectes que la configuren (ment, cos, esperit…) de forma que crea una totalitat indivisible; i aquesta condició no sols respecte a u mateix sinó també respecte a tots els éssers humans.

Estudiant detingudament el nostre comportament, pareix que no som conscients d’eixa unitat, sinó que més aviat la dividim, i creem diferència radical entre el jo i els altres i, aleshores, apareixen les identitats, desconnectem de la nostra veritable unitat i ens aferrem a identitats que són constructes. En eixe moment és quan dividim entre sagrat i profà, cos i esperit, jo i els altres sense percebre que, així, ens allunyem de nosaltres mateixos. Continuar llegint “ALERTA A LES IDENTITATS”

TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE

XIXé Diumenge del Temps Ordinari.                                                                                        Vicent Fc Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

No està de moda pensar les coses abans de prendre cap decisió i pareix que així s’interpreta l’acudit valencià “pensat i fet”. Però si parlem de pensar abans de fer, significa que necessitem no ser inconscients ni superficials,  sinó reflexionar, sospesar conseqüències i preparar-nos per a una eventual presa de decisió. Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE”

GRÀCIES

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

 

Gràcies! Paraula agraïda, desitjada, il·lusionadora i encoratjadora, però també enigmàtica, esgotadora i exigent.

Des de la infantesa, els nostres iaios i els nostres pares han estat per a inculcar-nos ser agraïts, donar gràcies i, això, junt amb el perdó i demanar les coses per favor.

L’actitud de donar gràcies comporta reconèixer que no som sols i que la presència d’altres, amb la seua interacció, comporta el desenvolupament d’allò que som i de la construcció de la nostra vida. Significa mirar a fora, ajuda a no estar mirant-nos el melic, facilita no ser egoistes, impedeix tot comportament superb i deixar de considerar-nos autosuficients. Continuar llegint “GRÀCIES”

VACANCES

Vicent Fc Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte 

Tot va molt de pressa, l’estrés s´ha instal·lat en les nostres vides i l’organisme, el qual es queixa, no rep resposta favorable, perquè tot és urgent, el ritme és vertiginós i no s’espera comprensió ni consideració. Continuar llegint “VACANCES”

A QUI VOLS PREDICAR?

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

A Xile vaig trobar un fenomen religiós bastant estrany per a mi, perquè el mode d’expressar el compromís de fe m’era totalment desconegut. Des de les diverses capelles evangèliques eixien en grup a predicar al carrer, cantant salms i distribuint-se pels cantons dels carrers de dos en dos i, en eixe lloc, bíblia en mà, posar-se a predicar sense auditori concret, a l’aire i confiant que serà el vent qui faça arribar la catequesi als transeünts, a les persones que són a les cases i a aquelles persones que en passar, els crida l’atenció i s’hi aturen. També practicaven la modalitat d’anar de dos en dos, trucant a les portes de les cases i oferint el missatge a qui considerara a bé de rebre’l. He de dir que aquesta última modalitat m’era familiar, perquè a l’Església catòlica, quan es volia fer una missió, es feia d’eixa manera. Però sabem que les missions a l’Església catòlica són escasses. Continuar llegint “A QUI VOLS PREDICAR?”

TRASPÀS DE RECTORS

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

S’ha acabat el curs, arriba l’estiu i és costum aprofitar el moment de les vacances per a les diòcesis fer nomenaments de rectors. Les parròquies van a viure el traspàs de rectors d’una parròquia a una altra. Però coneixem el criteri per als diversos canvis? Certament, les motivacions seran molt diverses, però més enllà de tots els possibles motius, una qüestió és preocupant: en la major part dels casos, la parròquia no és part de consulta, no està en l’arquitectura d’allò que li va a afectar directament. La parròquia sols rep el rector que arriba i acomiada el rector que se’n va, sense ser consultada i sense tenir en compte el camí realitzat per la comunitat i els possibles projectes programats. Continuar llegint “TRASPÀS DE RECTORS”

PAU I POBRESA NO CASEN

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Les cordes vocals estan tenses de cridar constantment PAU. Ja no vibren, el so s’ha apagat. Per tot arreu vol ressonar el crit de pau: religions, associacions i polítiques alcen la veu reclamant pau; però és un clam que va esgotant-se i la seua veu és dèbil. Però, per què la realitat és tan tossuda i en lloc d’apagar-se guerres, apareixen més fronts?

Les nacions volen treballar l’agenda 2023 pel desenvolupament sostenible. Moltes comissions, reunions, viatges, però amb poca efectivitat perquè no s’estan produint canvis. La mateixa Comunitat Internacional reconeix que “l’eliminació de la pobresa és el major desafiament mundial i la condició indispensable pel desenvolupament sostenible”. Continuar llegint “PAU I POBRESA NO CASEN”

PER QUÈ LA PAU ÉS ESMUNYEDISSA?

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

En les celebracions als temples, sovint ressonen pregàries per la pau. També a la societat es vol mostrar una preocupació per la consecució de la pau declarant dies per a celebrar la recerca de la pau i a les escoles es dediquen activitats didàctiques per educar l’alumnat en hàbits que encoratgen a ser constructors de pau. Eixa mateixa tònica, de tant en tant, ressona en els discursos dels polítics i de les autoritats religioses, però la realitat és tossuda i les bombes continuen matant persones, convertint en enderrocs pobles i provocant sofriment i desolació.

Per què la pau és esmunyedissa? Continuar llegint “PER QUÈ LA PAU ÉS ESMUNYEDISSA?”