INFANTS CONDEMNATS A MORIR

Les explosions de bombes a tot arreu, pareix que ens està convertint en persones sordes, mudes i cegues. Vivim envoltats en allò que ens és immediat i com que no vegem ni escoltem el clam de tantes persones víctimes de tota mena d’inhumanitat i, el que pareix més greu, el fet de no escoltar el crit de tots els infants cosits per la metralla i ni d’aquells que no se´ls deixa veure la llum de la vida no ens encoratja al punt de combatre la desídia i la inutilitat de les polítiques internacionals.

Fa uns anys, estiguérem sofrint una pandèmia en la qual, els nostres governants, ens obligaren a tancar-nos en casa fins al punt de ni tan sols poder acompanyar als éssers estimats, en molts casos, en el final de la seua vida ni tancar el dol acudint al seu soterrament. Les conseqüències psicològiques, emocionals i de salut encara no han sigut estudiades, però podem assegurar que han provocat malalties, desequilibris i també morts. Açò no sé si un dia ens atrevirem a estudiar-ho, segurament esperarem el moment políticament correcte; no importa hui analitzar les decisions polítiques preses ni les responsabilitats. Continuar llegint “INFANTS CONDEMNATS A MORIR”

RESURRECCIÓ ALS CIEs?

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Aquests dies, el crit al món cristià és: Ha ressuscitat!, però açò serà pura ficció si eixe esdeveniment no s’evidencia en la nostra vida, essent una realitat actual i universal.

Potser, hui, ¿té algun sentit la resurrecció per a totes les persones retingudes als CIEs? ¿Celebrem que les portes s’obrin i queda buit l’infern allí viscut? Continuar llegint “RESURRECCIÓ ALS CIEs?”

COM EIXIR DE VIA MORTA

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del  Dissabte.

Si revisem els mitjans de comunicació, descobrirem que la religió s’ha convertit en un fenomen insignificant per a l’interés dels lectors. És un fet que no ven, no és buscat ni cobra massa interés; així que és comprensible, en un món comercial i competitiu, que la religió quede fora de ser un fet noticiós i interessant, més enllà de la mateixa premsa religiosa. Continuar llegint “COM EIXIR DE VIA MORTA”

EL CALVARI DE L´IMMIGRANT

El calvari per a les persones immigrants al nostre país és massa cruel, perquè entropessa amb una absència de pla d’intervenció per part del govern. La legislació és massa confusa i poc resolutiva i la voluntat política, per part dels parlamentaris, està molt allunyada del que caldria que fora per aquells que diuen voler ser servidors del poble. Continuar llegint “EL CALVARI DE L´IMMIGRANT”

LES RELIGIONS I LA DONA

 

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Si revisem les diferents religions, de forma generalitzada i salvant alguna honrosa excepció, poden dir que s’han portat i es porten molt malament amb les dones. L’Església catòlica, dins del cristianisme, no n’és una excepció perquè continua mantenint un tracte discriminatori i de desconsideració cap a la dona.

Viu una desafecció cap a ella i pareix que no vol mirar-se cap a dins i fer autocrítica del seu comportament; al contrari, assegura que són raons externes a ella mateixa (materialisme, secularisme, relativisme, laïcitat, hedonisme, vida d’espatles a Déu…) les que causen una mirada apartada de la voluntat de Déu i així es nega a mirar la seua manera de ser i de pensar que la manté fora de la manera d’entendre hui la vida. Continuar llegint “LES RELIGIONS I LA DONA”

ESTRUCTURES QUE MATEN

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Tot cos necessita d’un esquelet per poder mantenir-se dret, però cal que eixe esquelet es mantinga en unes condicions adequades per a realitzar tots els moviments que el cos necessita per al seu desenvolupament.

Les estructures són necessàries per poder mantenir organitzacions, moviments, parròquies i grups; són qui faciliten consistència i fermesa; ara  bé, no és l’estructura la cara visible d’una institució ni tampoc pot ser condicionament obstaculitzador perquè es puga progressar i créixer. Continuar llegint “ESTRUCTURES QUE MATEN”

JA NO CAP CRISTIANDAT

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

El dia 1 i 2 de març s’ha realitzat al Vaticà un simposi sobre el futur del cristianisme, amb l’intent de mostrar una antropologia vocacional de cara a la formació de diaques i preveres.

El Papa Francesc està preocupat per la formació que s’està impartint als seminaris i tot perquè és urgent la necessitat d’acceptar que l’època de la cristiandat ha acabat; que ja no és possible, mirant-ho des de casa, el nacionalcatolicisme ni continuar pensant que fent ressonar les campanes, els temples s’ompliran; ni continuar volent que la societat visca i senta la veu de l’Església com a salvadora. Continuar llegint “JA NO CAP CRISTIANDAT”

ÀNIM, ENRIQUE

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte

No vull ser irreverent ni maleducat en nomenar-te Enrique, a vosté Sr. arquebisbe de València, però en aquesta ocasió vull parlar-te no des del càrrec, sinó a tu com a persona, que en aquest moment has de sofrir el desgavell dels qui, moguts pel fanatisme ultra, encara que davant el Sr. arquebisbe volen semblar respecte i proximitat, no tenen cap inconvenient en tirar-se a la jugular, volent, Enrique, sotmetre’t a la seua ideologia. Continuar llegint “ÀNIM, ENRIQUE”

ESGLÉSIA, A QUI INTERESSES?

 

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Hi ha una mena de preocupació en l’Església de València per la manca de professors de religió, de persones que se senten cridades a viure i donar a conéixer l’Evangeli, especialment a les escoles i els instituts. Estan quedant “sede vacante” i la perspectiva no és il·lusionant ni esperançadora; i si mirem a les parròquies… Continuar llegint “ESGLÉSIA, A QUI INTERESSES?”

VERGONYA NACIONAL

Vicent Fc Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

L’actitud que Europa en general i el nostre país en particular mostra vers el fenomen de la immigració és vergonyós i miserable, a més de ser malalt i inhumà.

Som un país envellit, molt dirigit cap a un mirar-se el melic i tancat en els seus desitjos sense reparar en la falta de mans d’obra per a cobrir els llocs de treball, però disposat a suportar les llistes de l’aturament i sense saber ja com dissimular les xifres tan elevades amb una deficiència alarmant d’especialització per cobrir les necessitats que el mercat laboral demanda. Continuar llegint “VERGONYA NACIONAL”