Ximo Garcia Roca, membre del Grup cristià del Dissabte, sociòleg i teòleg
UN 15 M PER A l’ESGLÉSIA
Hui fa 10 anys, el moviment 15 M. ocupava les places i els carrers de les ciutats i dels pobles, amb projecció global. Va visibilitzar els budells de la societat i va revelar les expectatives d’un sector ampli de la població. Partits polítics, institucions culturals i associacions cíviques mutaren i van prendre nota, amb major o menor encert, del significat del 15 M. Res va deixar indiferent. Va impregnar els sistemes polítics, les pràctiques socials i els estils de vida. No obstant això, no ha impregnat el cos eclesiàstic ni l’imaginari catòlic excepte en un fet decisiu, l’arribada de Francisco que, segons totes les meues anàlisis, és un fill d’aquell esperit disruptiu i transformador. Es va entendre amb la seua elecció que només quedava l’abisme, una música que recorria el món i ressonava fins i tot davant les portes del Wall Street. Quins missatges no ha impregnat les Esglésies?
1.- El 15 M va ser un moviment des de baix, recolzat en un subjecte col·lectiu renovador i transformador; va advertir que les reformes des de dalt tenen els dies comptats, són mesures cosmètiques i purament retòriques. El 15 M a l’Església ha d’arrelar-se al poble i si ho fa haurà d’obrir-se radicalment a la participació, -sense necessitat de crear un món lingüístic paral·lel sota la retòrica de la sinodalidat- i incorporar decididament la dona en tots els ministeris i funcions, renovar creativament els llenguatges i ritus litúrgics, i escoltar les veus que reclamen celibat opcional i el ministeri de persones casades.
- El 15 M va anteposar el moviment a la institució; mentre la lògica del moviment és la flexibilitat, l’escolta i la implicació, la institució és inflexible, inerta, distant. Tan inflexible que és incapaç d´aceptar el matrimoni homosexual; tan inert que dubta donar la comunió als divorciats, i tan distant que no aconsegueix ser una llar per als sense-sostre, per als agnòstics i per aquells que busquen sentit per a viure i morir. El camí del 15 M no va ser l’equidistància entre posicions contràries, tristament la mediocritat del terme mig s’ha apoderat de l’Església.
3.- El 15 M va produir una renovació de lideratges, que va qüestionar la gerontocràcia i va permetre l’accés de la joventut als llocs de govern. La política i la cultura hui està dirigida, per regla general, per líders joves; l’església, per contra, segueix governada majoritàriament per ancians. No era només l’accés de la joventut als llocs de govern, que ja existien en tots els partits, sinó l’accés d’una joventut crítica, transformadora i rupturista. Dos revolucions pendents a l’Església, la fi de la gerontocràcia mitjançant l’accés de la joventut, i en segon lloc que aqueixa joventut siga crítica i transformadora. Cap de les dues es donen en l´església hui.
A Francesc com a fill del 15 M li falta base social perquè les reformes suggerides des de dalt s’implanten; li falta coratge per a abandonar l’equidistància. I manca de joves crítics, innovadors i transformadors en la banqueta per a donar un gir al camí de l’Església. En una amplíssima base eclesial, ressona el crit que va ser l’epicentre del 15 M: No ens representen.