Històries

Amparo Estellés Cortés, doctora en medicina i membre del “Grup cristià del dissabte”, comparteix unes reflexions en relació al fet que no totes les persones estem en la mateixa situació per a afrontar aquesta pandèmia.

En aquests moments tan difícils que estem vivint, sempre em deia a mi mateixa que hem d’estar totes les persones en el mateix vaixell, remant en la mateixa direcció per a poder eixir d’aquesta situació.

Continuar llegint “DAVANT AQUESTA CRISI, NO TOTES LES PERSONES ESTEM EN EL MATEIX VAIXELL”

El camí recorregut per les dones

 Poema d´Irja Askola, pastora de l´Església Luterana de Finlàndia i Secretària del Deceni Ecumènic pel Consell d´Esglésies d´Europa.

Anaven caminant a l´alba
tristesa a l´ànima
aromes a ses cistelles
enmig de son desconsol
trobaren forces per actuar
mirra i àloe i bàlsam en les seues mans.
Enmig de la paral·litzant realitat
avançaven
a soles en el seu dolor
juntes en el seu caminar. Continuar llegint “El camí recorregut per les dones”

Tancat a la cel·la

Moltes vegades, als tribunals i als periòdics, ressona eixe crit: “Crucifica´l, crucifica´l”. És un crit que també escoltí referit a mi: fui condemnat, junt amb mon pare, a la pena de cadena perpètua. La meua crucifixió començà quan era menut. Si hi pense, em veig arrupit en l´autobús que em duia a l´escola, marginat per la meua tratamudesa, sense relacionar-me amb ningú. Comencí a treballar des de xicotet, sense tindre possibilitat d´estudiar. La ignoràcia pugué més que la meua ingenuïtat. Després, l´acaçament furtà llampades d´infantesa a aquell xiquet nascut a la Calàbria dels anys setanta. Em semble més a Barrabàs que a Crist i, tanmateix, la condemna més ferotge continua essen la de la meua pròpia consciència. De nit, òbic els ulls i busque desesperadament una llum que il·lumine la meua història.

Quan estic tancat a la cel·la i rellig les pàgines de la Passió de Crist, comence a plorar. Després de vint-i-nou anys a la presó, encara no he perdut la capacitat de plorar, d´avergonyir-me de la meua història passada, del mal comés. Em sent Barrabàs, Pere i Judes en una única persona. Em fa ois el passat, sabent inclús que és la meua pròpia història. Visquí anys sotmés al règim d´aïllament previst per l´article 41-bis (de la Llei del sistema penitenciari italià) i mon pare morí sota eixes mateixes condicions. Moltes vegades, de nit, el sentia plorar en la cel·la. Ho feia d´amagat, però jo me n´adonava. Ambos estàvem en una obscuritat profunda. Però en eixa no-vida, sempre busquí alguna cosa que fora vida. És estrany de dir, però la presó fou la meua salvació. No m´enutge si soc encara Barrabàs per a algú. Percep en el cor, que eixe Home innocent, condemnat com jo, vingué a buscar-me a la presó per a educar-me a la vida.

Viacrucis Divendres Sant. Roma. 2020

 

Emma Martínez Ocaña és llicenciada en Història per la Universitat Complutense de Madrid i llicenciada en Teologia per la Universitat Pontifícia de Comillas. És membre de la Institució Teresiana i també és membre de l´Associació de Teòlogues Espanyoles i de Dones i Teologia. És autora de diversos llibres. Busca en aquest temps de la pandèmia del COVID-19 un raig d´esperança sense negar les pors que ara  l´envaeixen, no tant per la por al contagi sinó a si aquest temps ens obrirà a creure en la construcció d´un món més humà, més assentat en els valors humans i espirituals, que tant necessitem i que des de la fe creiem possibles.

Continuar llegint “En la noche un rayo de esperanza”

abril 8, 2020Reflexiones

1.- La Crisis Sanitaria provocada por el Coronavirus ha puesto en crisis al planeta. Autores reconocidos reflexionan sobre distintas dimensiones del problema. Ellos son:

Continuar llegint “Lecturas para reflexionar en tiempos de Pandemia”