Materials

SOBREVIURE EN LA TRAGÈDIA

 

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Al voltant del fang que estem llevant hi ha persones, històries, morts, drames i també esperança, les quals no sols no poden ser agranades i ignorades sinó que requereixen que tinguem cura d’elles i atenció especial per mantenir, com diu l’Evangeli de Mateu, llegint el profeta Isaïes: “La canya clivellada no la trencarà, la metxa que vacil·la, no l’apagarà, fins que faça triomfar la justícia”(Mt.12,20) Continuar llegint “SOBREVIURE EN LA TRAGÈDIA”

SOM POBLE

Vicent Fc. és membre  del Grup Cristià del Dissabte.

Aquests dies, anar a missa és com entrar en un altre país, el país de les mil meravelles, on tot és “celestial” i no saps si ets pregant a València o en Lapònia. Així com s’anomenen “intencions pels difunts” que els familiars encomanen, també es prega, en alguna ocasió, pels difunts de la DANA. L’arquebisbe demanà que en les misses del diumenge, dia 3, començaren amb un respons pels difunts de la DANA, però a continuaó, ja tot era eteri: una celebració fora de la realitat, crua i dura, que es viu al carrer, a les cases. A les parròquies,en general, es manté l’espai de pau atemporal i deslocalitzat. Continuar llegint “SOM POBLE”

DANYS I RESISTÈNCIES EN LA CATÀSTROFE

Ximo García Roca és membre del Grup Cristià del Dissabte.
Teologia en el fang
L’1 de novembre de 1755 va tindre lloc el terratrèmol de Lisboa , que va destruir la ciutat, va causar la mort de milers de persones i un trauma social que va desafiar l’optimisme dels qui creien que “vivim en el millor dels mons possibles” i la idea que tot el que ocorre és part d’un orde diví perfecte. El gran pensador Voltaire, en la seua obra satírica “Cándido o l’Optimisme” (1759) i en el “Poema sobre el desastre de Lisboa” es va encarregar de ridiculitzar l’optimisme i expressar els seus dubtes sobre bondat de Déu davant la magnitud de les desgràcies i sofriments. El terratrèmol de Lisboa es va convertir en l’argumentari modern de l’ateisme.
En la devastació sense límits de València, s’ha anat construint un altre mode d’afrontar les catàstrofes basada en el fet que tot el que es produïx en el món, té les seues raons en el món. Ningú ha buscat en el cel allò que pot trobar en la terra. La pregunta a Lisboa “on estava Déu”, s’ha transformat a València “on estava l’Estat”. I la terra revela, en primer lloc, que la conca mediterrània és propensa als incendis forestals en l’estiu sec, i aigües devastadores en hiverns plujosos. En el meu poble, canta el poeta, la pluja no sap ploure, o plou poc o plou molt, si plou poc és la sequera, si plou molt és la catàstrofe. La gota freda, és, doncs, part del paisatge; la DANA no és un accident a València, com no és el Mediterrani ni el seu clima paradisíac, ni el blau del cel, com la boira en el nord o l’huracà a l’Oest; no existeix València sense la gota freda, no hi ha necessitat d’acudir a cap poder malèfic ni benèfic per a explicar el que els geògrafs diuen amb major propietat: l’aigua sempre torna als seus llits amb l’escriptura de propietat sota el braç. I la ciència sap el que cal fer en una València que sense la gota freda seria un cercle quadrat.

Continuar llegint “DANYS I RESISTÈNCIES EN LA CATÀSTROFE”

TEOLOGIA DE L´ALLIBERAMENT

Vicent F. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte

A la memòria de Gustavo Gutiérrez

 El vint-i-dos d’octubre rebíem la notícia de la mort de Gustavo Gutiérrez, acreditat com el pare de la teologia de l’alliberament. El Papa Francesc diu d’ell que era “un home gran, un home d’Església, un home que sabé dur al davant molt del fruit apostòlic i una teologia rica, que sabé mantenir-se ferm en la seua missió cristiana, malgrat les dificultats“. Continuar llegint “TEOLOGIA DE L´ALLIBERAMENT”

CAL PARLAR DE POLÍTICA

Joan B. Almela és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Sí. Vull dir-ho ben clar. ¡Cal parlar de política!… i tant…i molt! Ja sabeu la sentència que es diu molt a sovint. No parlem de religió ni de política. No volem discutir. Però ¿per què no? si es tracta de dos temes fonamentals en la vida humana. La raó de tal susdit deu estar en la inveterada incapacitat de dialogar que tenim els éssers humans. Continuar llegint “CAL PARLAR DE POLÍTICA”

POLÍTICA I RELIGIÓ

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Pot ser que a la nostra societat es tracte de resumir l’arc de Sant Martí en blanc i negre, perdent així tota la gamma de colors que s’aglutinen en ell, ignorant també tots els seus matisos. Acabem prompte fent dos bàndols: blanc i negre; els uns i els altres.

En eixe binomi ha crescut la meua generació: una societat classificada en rojos i blaus, dretes i esquerres. Bàndols dels quals cap persona podia escapar, et situaven en un bàndol o en l’altre i no hi cabien més opcions; és així com es marcaven les dues Espanyes. I no acaba tot ahí, perquè en eixe binomi, uns eren considerats beneïts per Déu i ela altres eren qui perseguien Déu, fins al punt de considerar que creure en Déu era ser de dretes i ser de dretes comportava creure en Déu i defensar l’Església; i ser d’esquerres suposava anar contra l’Església, ser ateu, agnòstic i anticlerical. Continuar llegint “POLÍTICA I RELIGIÓ”

REVISANT EL DOMUND

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Recorde de xiquet l’aura que corria pel poble en torn al “missioneret” (manera afectuosa de com es feia referència a Alexandre Alapont, el “pastisseret”) quan decidí servir al poble nambia a Zimbàbue (quan ell hi  anà s’anomenava Rhodèsia). Era el temps en què a les parròquies es parlava d’ajudar als “negrets” i als “xinesets” i dominava la idea d’anar a convertir-los.

El “pastisseret” ens feia arribar com era la vida a Àfrica i podíem descobrir la riquesa humana i espiritual de totes aquelles persones, com són de  sacrificades i quant interés i agraïdes són en sentir-se afavorides per l’atenció i possibilitat de creixement. Continuar llegint “REVISANT EL DOMUND”

PER UNA ESGLÉSIA SINODAL. L’EXEMPLE DE L’ESGLÉSIA D’ALGÈRIA

Fra Jean-Paul Vesco op, arquebisbe d’Alger

Tribuna Joan Carrera – Barcelona, 16 d’octubre de 2024

Introducció
L’home, el germà, el bisbe que us parla s’expressa a partir de la seva història personal, teixida d’educació, psicologia i experiències. Cap reflexió teològica, cap posicionament eclesiològic no existeix en si mateix, fora de les experiències personals de cadascú.

En primer lloc, sóc home, advocat de formació (vaig exercir-ne durant set anys) i, als 33, vaig entrar a l’ordre dominic. El meu vincle amb l’Església no es va forjar en un seminari en la meva joventut. La meva maduresa es va tramar fora de l’àmbit eclesial, tot i que la meva fe era sòlida i la pràctica de la meva fe també. Continuar llegint “PER UNA ESGLÉSIA SINODAL. L’EXEMPLE DE L’ESGLÉSIA D’ALGÈRIA”

REMEI PER A LA PAU

 

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

El desinterés i l’abanadonament de les religions ha augmentat en forma pràcticament proporcional a les reaccions fanàtiques i fonamentalistes per defensar postures religioses tancades i intransigents. Creix la consciència que les religions són un focus de conflictes i enfrontaments que condueixen a enemistats i guerres. I el mateix es pensa respecte a la política practicada de forma partidista i interessada, tancada a tot enteniment i orgullosa de sí mateixa, fins al punt d’originar guerres, conflictes i abusos. Continuar llegint “REMEI PER A LA PAU”

“PERMETEU-ME LA PARAULA”

Javier Almela és membre del Grup Cristià del Dissabte.

El papa Francesc ha visitat la tomba de Balduí, aquell rei que abdicà temporalment per no haver de signar la llei de l’avortament que havia aprovat el parlament belga. Després, a preguntes dels periodistes, es va referir a l’acte de l’avortament com un homicidi i als qui el practicaven com sicaris. En són paraules grosses.

Encara que anaven precedides per un apaivagador “permeteu-me la paraula”, el primer ministre belga les qualificà d’inacceptables i altres persones les consideren suficients per desvincular-se de l’Església. Continuar llegint ““PERMETEU-ME LA PARAULA””