Materials

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

És ben sabut que els documents de l’Església són enrevessats, pesats i bastant inintel·ligibles per al comú de mortals. Fa la sensació que els bisbes s’esforcen perquè cap persona puga entendre’ls.

És un fet que són poc llegits i, per descomptat, tenen poca ressonància per al dia a dia de les persones. I no perquè molts d’ells no siguen interessants, sinó per l’estil i el llenguatge empleat. Continuar llegint “PER A QUI ESCRIUEN ELS BISBES?”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

A València encara estem sofrint la tragèdia de la DANA, se sostenen mentides, falta d’atenció i auxili a la situació de moltes persones damnificades, manca d’empatia amb moltes persones afectades i sensació d’abandonament: moltes persones sense rebre les ajudes promeses i molta burocràcia i a una altra cosa. I en eixes, aquest diumenge passat, dia díhuit de gener, a terme d’Adamuz (Còrdova) una nova tragèdia amb nombroses persones mortes i abundants ferits. De nou, a reviure el drama del sofriment humà, esperant, com continuen esperant a Llorca (Múrcia) i la Palma (Canàries), no ser oblidats i que les promeses siguen per complir-se i no per quedar bé.

És cert que totes les persones som un galimaties, som la contradicció feta vida, capaços del que és més elevat i del que és més baix i vergonyós. Continuar llegint “LA TRAGÈDIA: TERMÒMETRE HUMÀ”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Quan ens trobem amb una persona coneguda la primera expressió que sorgeix és: Què fas? Som la societat del fer, del moviment, de l’acció, del soroll i del canvi. Som estimulats a fer, a l’acció, allunyant-nos de l’estar i contemplar.

No corren bons temps per a la mística, per a la interiorització ni per a la reflexió sense corregudes ni urgències.

És cert que estem envoltats d’urgències que afecten la vida de l’ésser humà: fam, violència, maltractaments, odi, xenofòbies… i, en eixos casos és urgent moure’ns per defensar la dignitat i humanitzar-nos, però sense deixar d’aturar-nos a estudiar les causes de tanta barbàrie, deshumanització i desconsideració, perquè és més fàcil donar coses que donar sentit a les coses; és més fàcil fer una aportació i seguir el nostre camí, que involucrar-nos en la lluita per combatre’n les causes. Continuar llegint “HI HA UNA MANCA DE SENTIT EN ALLÒ QUE FEM”

Josep M° Jordan Galduf, excatedràtic d’Economia de la Universitat de València

Dijous 15 de gener, a les 19h, presente en la llibreria Paulinas de València (Plaça
de la Reina), un breu llibre que acabe de publicar: En busca de paz. Cruzando una frontera. M’acompanyaran en l’acte Javier Salinas (que ha escrit el pròleg) i Jorge Cardona (que ha escrit l’epíleg). Els estic molt agraït per això i per haver llegit el llibre per anticipat i animar-me a seguir endavant en la publicació.
Fa 50 anys que vaig publicar el primer llibre, que derivava de la meua tesi
doctoral. Aleshores estava creuant una frontera en la meua vida. Lluitava per estabilitzar la meua funció docent a la Universitat, perquè sentia que tenia una veritable vocació com a professor. Tenia també grans mestres i referents en la matèria (com ara Manuel Sánchez Ayuso i Emèrit Bono) i excel·lents companys i amics (com ara Víctor Fuentes i Isidro Antuñano). En aquells moments, el compromís professional se mostrava compatible amb el compromís per completar la transició democràtica, i oferíem notables esforços a tot això.
He creuat diverses fronteres en la meua vida (a l’igual que ho fem tots). La
darrera frontera que vaig començar a travessar, ara fa més d’una dècada, ha consistit en retrobar-me amb la inquietud espiritual i acostar-me de nou a l’espiritualitat cristiana. Continuar llegint “INVITACIÓ A LA LECTURA”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

L’inici d’un nou any és moment per desitjar-nos pau i benestar. Recorde els anys viscuts allà als Andes, al desert d’Atacama, la nit de Cap d’Any, en la qual els veïns ixen al carrer procurant alimentar una foguera amb tot allò que els és menyspreable, que està trencat i per a oblidar amb la intenció de cremar desgràcies, enemistats, abusos i distanciaments, procedint, mentre el foc ho crema tot, a deixar arrere el passat no desitjat, a abraçar-se i fer vots per ser constructors d’un any millor. I després d’aquesta litúrgia, vestits amb la millor peça de roba de la casa, cada família reunida passa a sopar al voltant d’una mateixa taula, signe d’unió i estima, força valerosa per a superar adversitats. Continuar llegint “QUAN LES PERSONES COMPTEN POC EN LA POLÍTICA”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Hem passat Nadal i amb il·lusió esperem la nit dels Reis. La presència d’amor a la vida humana va acompanyada de signes de donació, entrega i oferiment personal. L’esperit nadalenc tanca la seua celebració amb un símbol de despreniment personal en favor dels éssers estimats, volent invitar-nos a viure eixe esperit d’estima també amb tot ésser humà, encara que no forme part, habitualment, del cercle més íntim. L’esperit de Nadal no ens deixa apartar-nos de les persones més vulnerables, més dèbils i més ignorades. Continuar llegint “I ELS BISBES CALLEN”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Actualment, podem dir que si alguna qüestió a tractar vols que s’allargue en el temps i no arribe a cap decisió, crea una comissió.

Hui és d’actualitat el tema de la dona a l’Església i no per a bé perquè, el dia 18 de setembre d’enguany, la comissió creada pel papa Francesc per a estudiar el diaconat de la dona a l’Església, li presentà al papa Lleó les conclusions a les quals arribaren i el resultat ha sigut negatiu. No es considera admissible el diaconat per a la dona i els arguments, per part del sector que s’oposa a eixa ordenació, són prou poc consistents. El papa Lleó decidí fer públic el treball de la comissió, publicant el dia 4 de desembre un resum de la comissió d’estudi sobre aquest tema.

Mentre l’Església no es decidesca a viure la unitat en la diversitat i a diferents velocitats, segons els continents i les diverses comunitats, la unitat quedarà traduïda en uniformitat; i, mentre hi haja sectors reticents a canvis, hi haurà sectors de l’Església que viuran frustració i decepció. Continuar llegint “L’ESGLÉSIA TANCA LA PORTA A LA DONA”

M. Sacramento Marí és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Cada celebració humana, individual o col·lectiva, té la seua litúrgia. I en cada família, (també es pot afirmar que en cada cultura) hi ha unes tradicions diferents, particulars, que les fan úniques. La celebració del Nadal és una d’elles. I, no obstant, hi ha aspectes que es compartixen, que són comuns … El Nadal s’anuncia i es va percebent pels sentits i, per a mi, sens dubte, el més entranyable és el de l’olfacte.

Estic segura que cada família té els seus costums des de temps arrere i que, encara que creixes, que els anys passen, que l’estructura familiar canvia… aquestes olors continuen impregnant el Nadal de cada casa. Continuar llegint “NADAL AMB ELS CINC SENTITS”

ADVENT.                                                                                                                                          Joan Sifre és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Al centre del cristianisme, dels seus misteris, està el relat de la Pasqua, que expressa la gran paradoxa de la victòria a través de la desfeta, la força en la debilitat.

En aquest temps de recés preparatori de la celebració d’un altre misteri, el de l’encarnació, de l’assumpció per un Déu misericordiós i compassiu de la nostra història, de la nostra pobre humanitat, hem de fer un exercici d’esperança creient, de fe viscuda al servei del proïsme, al servei dels principals destinataris de la bona notícia. Continuar llegint “REFLEXIONS SOBRE L’ADVENT ( i IX)”

Advent. Temps d’esperança.                                                                                                   Honori Pasqual és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Advent és temps d’esperança, però hi ha motius per a l’esperança? Podem viure esperançats?

Hi ha, a nivell social, molts motius que dificulten l’esperança:

• concentració de la riquesa. i el seu efecte: la immigració massiva.
• estil de vida insostenible ecològicament.
• llei de la força a nivell polític. Gansgterisme polític: el dret internacional, les convencions i les institucions que feien possible el respecte i la convivència internacional, s’esberlen.
• la guerra és l’arma dels poderosos. L’armamentisme va en augment.

A nivell eclesiàstic:  no hi ha canvis ni doctrinals ni estructurals significatius.

Tanmateix l’esperança és necessària per a viure. L’esperança forma part de l’ésser humà.

Tot és negatiu? No.

Actualment som més conscients que la societat és la protagonista i el subjecte del canvi. No esperem messies. Som nosaltres els qui hem de forjar una vida millor. En els fets extraordinaris, per exemple en l’episodi de la Dana, i en la vida quotidiana, apareix la dimensió de la solidària, empàtica i compassiva de l’ésser humà.

Altra cosa és la representació política.

A nivell eclesiàstic, ara, a diferència d’altre temps, sabem i volem que l’Església ha de canviar i , canviarà. Primer és la consciència de la necessitat del canvi, després el canvi. L’Esperit ara, a diferència d’èpoques pretèrites, és més present i invocat, i l’Esperit és: gosadia, creativitat, coratge, canvi, força, alegria, etc.

Una metàfora. En dècades passades vivíem amb una mena d’optimisme un poc ingenu. Ara sabem que la història no sempre és lineal, més aviat és dialèctica: avancem, ens aturem, retrocedim (temps actual) i acumulem nou impuls.

Recordem les primaveres verdes del passat. Vivim l’esllanguiment del present (la tardor on les flors desapareixen i les fulles cauen de l’arbre). Tot això fecunda la terra i la prepara per a una nova primavera.

Atesa la consciència global nostrada, i la tecnologia de la informació, aquest despertar primaveral serà per a tothom, sostenible i digne, perquè cada cop som més conscients de la dignitat de tot ésser humà.

Tal com estan les coses, podem sentenciar: o caixa o faixa, és a dir, o eixim tots guanyant vivint d’altra forma, o no hi ha futur per ningú.

Les cristianes i cristians ara sabem que el Regne del cel és el Regne de Déu en la terra i en la història.

L’ésser humà somnia, té somnis de futur, forja utopies d’un món millor. Tendir utopies és equivalent a tenir una reserva de força transformadora. Quan albirem l’abisme que ens depara la situació actual –la distòpia- l’energia que conté la utopia es pot desplegar i fecundar la llavor que està sepultada en el caos actual, fent florir belles flors i convertint els somnis en projectes realitzables.

Per a les cristianes i cristians, en la mort batega l’esperit de la resurrecció.

La creu esquinça les tenebres, forada l’obscuritat i deixa entreveure la llum de la vida.