Ximo Garcia Roca, sociòleg i teòleg , membre del Grup de Cristians del Dissabte, contribueix amb aquest estudi al debat actual sobre els abusos a menors. 

I.- Delictes, abusos i justícies. II.- La construcció històrica i social del menor. III- La construcció social i cultural de l’abús. IV.- La construcció social i política del malfactor. V- Efectes i danys col·laterals.VI.-Reptes a les Esglésies.

PART SISENA . REPTES A LES ESGLÉSIES

Els abusos sexuals a menors i persones vulnerables, que hem analitzat al llarg dels cinc capítols anteriors, s’han incubat igualment en l’espai eclesiàstic que no és aliè al que esdevé a l’ésser humà ni als processos culturals i socials. Els fets han evidenciat algunes situacions, que estaven latents, i han produït danys col·laterals que fan trontollar l’exemplaritat d’una institució de caràcter moral, que representa el moviment de Jesús. La serietat del desafiament va merèixer la convocatòria d’una Cimera mundial celebrada a Roma. al més alt nivell sobre la protecció dels menors a l’Església. Continuar llegint “AL VOLTANT DELS ABUSOS A MENORS (VI)”

JL. Ferrando escriu en Religión Digital sobre la inanitat de les actuacions de l’episcopat espanyol i la urgència d’una reacció que faça reviscolar l’anhel de molts creient frustrats per una institució eclesial apegada a les rutines i a uns modes de relació que tenen poc a veure amb l’Evangeli.

EL VIATGE DESORIENTAT DE L´EPISCOPAT ESPANYOL

Davant unes certes actuacions inaudites i desconcertants, molta gent es pregunta, si l’Episcopat del nostre sòl patri té un projecte clar, precís, dialogat i creïble. Si un atén les fets i publicacions, la impressió és que estan fora de la realitat no sols eclesial, sinó també social, política i econòmica. Continuar llegint “EL VIATGE DESORIENTAT DE L´ESPISCOPAT ESPANYOL”

 

Ximo Garcia Roca, sociòleg i teòleg , membre del Grup de Cristians del Dissabte, contribueix amb aquest estudi al debat actual sobre els abusos a menors. 

I.- Delictes, abusos i justícies. II. La construcció històrica i social del menor. III- La construcció social i cultural de l’abús. IV.- La construcció social i política del malfactor. V- Efectes i danys col·laterals.VI. Reptes a les Esglésies.

EFECTES I DANYS COL·LATERALS

La consciència col·lectiva sobre abusos a menors i a persones vulnerables ha significat un avanç en la progressiva humanització en reconèixer la dignitat incondicional dels subjectes fràgils, en establir la vigilància institucional i en advertir que no existeixen zones segures i insegures. La racionalitat sociològica adverteix les complicitats entre les evidents llums i les ombres, entre les intencions virtuoses i les tendències destructives, entre els efectes desitjables i els danys col·laterals. En els seus orígens, va revelar la complicitat entre la moral calvinista i el desenvolupament del capitalisme; entre el liberalisme i l’individualisme propietari; entre el progrés i la destrucció mediambiental. Advertir avui els danys col·laterals de la necessària erradicació, de la desitjable prevenció, i de l’adequada reparació dels abusos pretén reduir els efectes no desitjats, de la mateixa manera que en extirpar o confinar un brot cancerigen convé reduir o limitar els efectes no desitjats i els danys col·laterals que produeix la quimioteràpia. Continuar llegint “AL VOLTANT DELS ABUSOS A MENORS (V)”

REVUELTA DE MUJERES EN LA IGLESIA

por PEPA TORRES

Este texto de la feminista judía Norteamérica Esther M. Broner [E .M. Broner y Nomi Nimrod, A Woman´s Passover Haggadh. Citado en E.S.Fiorenza, Pero ella dijo. Trotta, 1996, p.213] me sirve como punto de partida para narrar qué es la Revuelta de mujeres en la iglesia y cuáles son sus aportaciones y reivindicaciones concretas en el marco de los movimientos de reforma propugnada por el papa Francisco, incorporando en ella la perspectiva de los movimientos de liberación de las mujeres. Continuar llegint “REVUELTA DE MUJERES EN LA IGLESIA”

PASOLINI: ATEU I CRISTIÀ

Paco Gramage és membre del Grup Cristià del dissabte

Amb ocasió de la publicació del llibre “El Evangelio según San Mateo de Pasolini” de José María Monzó, expose unes reflexions que m’ha sugerit la lectura d’aquest llibre.

Aquesta pel·lícula es forja entre 1962-64. Però, previ, (1963), hi ha un entramat d’actuacions cinematográfiques, que van motivar en Pasolini un desig irracional de realitzar la película l’Evangeli de Sant Mateu. Em referisc a la producció més important d’aquell moment que fou la pel·lícula Ro go pag, de quatre episodis. Dirigits per Roberto Rosellini, Godart, Gregoreti; el segon episodi el va realitzar Pasolini (La Ricota-El Requeson-Brull) i que va resultar ser allò que se sol dir : tota una declaració d’intencions. En aquest episodi anticipa ja una altra mirada , que avantaja el que seria l’Evangeli de S. Mateu, i que ja va generar, pel seu contingut, una tensa polèmica, que tingué com a conseqüència, la obligació per part de Pasolini, que presentara una autodefensa judicial en estos termes: “soc anticlericà, i no em fa gens de por dir-ho, però sé que en mi hi ha dos mil anys de cristianisme…. Estaria boig si negara que aquesta poderosa força està també en mi, si deixara als capellans el monopoli del Bé”. Continuar llegint “PASOLINI: ATEU I CRISTIÀ”

Per Riccardo Petrella

(article publicat en Atrio.org d´avui 23-3-2022)

Riccardo Petrella  és Doctor en Ciències Polítiques i Socials i doctor honoris causa per vuit universitats: Suècia, Dinamarca, Bèlgica (x2), Canadà, França (x2) i Argentina. Professor emèrit de la Universitat Catòlica de Lovaina (Bèlgica); President de l’Institut Europeu de Recerca en Política de l’Aigua (IERPE) a Brussel·les (www.ierpe.eu). President de la “Universitat del Bé Comú” (UBC), una associació sense ànim de lucre activa a Anvers (Bèlgica) i Sezano (VR-Itàlia). De 1978 a 1994 va dirigir el departament FAST, Previsió i Avaluació en Ciència i Tecnologia a la Comissió de la Comunitat Europea a Brussel·les, i el 2005-2006 va ser president de l’aqüeducte de la regió de Puglia (Itàlia). És autor de nombrosos llibres sobre l’economia i el procomú.

Continuar llegint “PER POSAR FI A LA GUERRA A UCRAÏNA, HEM DE SABER COM PREVENIR NOVES GUERRES”

Deme Orte és membre del Grup Cristià del Dissabte.

¿Cómo acabar con la guerra?
¿combatirla a cañonazos?
un país hecho pedazos,
la gente que se destierra
y el futuro que se cierra.
Continuar llegint “CONTRA LA GUERRA”

Ximo Garcia Roca, membre del Grup cristià del Dissabte,  sociòleg i teòleg.

ALIATS, CÒMPLICES, COMPANYS
(publicat en Diario Levante 18•03•22)

Les persones desplaçades per la guerra d’Ucraïna són alhora víctimes del poder absolut i irracional, que fereix i ofén; i missatgeres que porten notícies sobre la condició humana. A les víctimes se’ls acull, acompanya i defensa; les missatgeres atesten, increpen i obrin expectatives d’una altra història possible i necessària. Un testimoni de l’atemptat d’Atocha, segons conta David Trueba en “Érase una vez“, va deixar escrit que «els cadàvers esbocinats impressionaven, però el que no oblidaré mai són els timbres dels seus telèfons mòbils, que esperaven que algú contestara. És duríssima la mort, però hi ha una mort major quan saps que l’esperança serà defraudada, quan saps que ningú contestarà a la crida». Continuar llegint “ALIATS, CÒMPLICES, COMPANYS”

Ximo Garcia Roca, sociòleg i teòleg , membre del Grup de Cristians del Dissabte, contribueix amb aquest estudi al debat actual sobre els abusos a menors. 

I.- Delictes, abusos i justícies. II. La construcció històrica i social del menor. III- La construcció social i cultural de l’abús. IV.- La construcció social i política del malfactor. V- Efectes i danys col·laterals.VI. Reptes a les Esglésies.

CONSTRUCCIÓ SOCIAL I POLÍTICA DEL MALFACTOR

Els abusos infantils no se sustenten sobre la visió huit-centista d’uns menors submisos i sotmesos, ni la figura de l´abusador pot entendre’s només des de les teories delinqüencials; es requereix tant de la visió victimològica interessada pels processos de reparació, recuperació i resocialització com de la visió holística preocupada per evitar el sofriment de víctimes i victimaris sense que per això s’establisca cap mena d’equiparació o equidistància. Continuar llegint “AL VOLTANT DELS ABUSOS A MENORS (IV)”

Aquest Article del sociòleg Fernando Vidal publicat en Vida Nueva nº 3261 posa l’accent sobre el significat d’una invasió com la d’Ucraïna, ultra l’evident injustícia i  trencament de les regles internacionals: les nacions, diu Vidal, s’han configurat quasi com a humanitats paral·leles.

ENS HAN ENVAÏT A TOTS

Ja no se sosté més, són insuportables els impediments que els nacionalismes posen a la comunió entre tots els éssers humans. El que pateixen els ucraïnesos som nosaltres mateixos patint-ho. No han envaït Ucraïna, sinó que ens han envaït a tots. Hem de refonamentar el que significa fraternitat.

En 2019, Trump va proclamar en l’ONU que el futur no pertany als globalistes, sinó als patriotes, i va assenyalar, d’aqueixa manera, l’enfortiment dels projectes despòtics que, com Putin, estaven usant el nacionalisme per a legitimar els seus interessos.

A l’inici de la pandèmia, i amb la publicació de Fratelli tutti, vam poder constatar l’emergència d’un moviment reaccionari anti-cosmopolitista. D’altra banda, Fratelli tutti constata que s’ha detingut la línia del progrés mundial de la democràcia i que l’autoritarisme no solament no es redueix, sinó que es consolida.

Especialment, el post comunisme ha solidificat un model d’ultracapitalisme dirigit des de la plutocràcia estatal i la seua clientela d’oligarques. Han aprofitat l’ultraliberalisme globalitzador i mobilitzen el pitjor del nacionalisme. Junts, nacionalisme i ultracapitalisme, formen un conglomerat ideològic amb els negacionismes, supremacismes, el fonamentalisme religiós o l’avanç de la ultradreta.

Les nacions són comunitats patrimonials i culturals, però la seua evolució moderna les va configurar quasi com a humanitats paral·leles, amb la seua deriva racista i supremacista. La guerra d’Ucraïna ens demostra que la civilització de la globalització és un projecte fallit, perquè falla en els seus fonaments sobre el que és l’ésser humà, la Terra i la fraternitat. Aquesta última modernitat és un intent de civilització escrit amb un sol ull i necessitem la profunditat que dona mirar amb els dos.

Fernando Vidal